Que ens demana Guerra? Un conjunt de bestieses.

29 de setembre de 2009

0 comentaris

Que ens demana Guerra? Un conjunt de bestieses.

Després de la cinquena escena que he anat recollint de La constitucionalitat de quin?, Un cop clar que parlen del “cepillao”, que resultà ser El De La Moncloa, avui llegeixo el que passa ser la sisena escena, ara ja de la sèrie res de res.

Protagonista: Alfonso Guerra. Un exemple en el que podem fer recull de tàctiques d’estupidització i esterilització mental massiva que ens hauria de fer alerta, i provocar-ne resposta. Per començar la de no acceptar-li el tracte, si és que de moment encara anomenem així a qualssevol mena de relació (crec que és simple maltracte).

Diguem que no li hem de passar que obligui l’interlocutor a acceptar la farsa de l’espanyolisme i l’aparell i “poder judicial” espanyol, ara que no poden negar la evidència (i en plural), ni que li posi la bona cara que vulgui. I ens mostra també Guerra que l’espanyolisme i l’estat espanyol sense l’arma de la por no és més que feblesa i atac. Aquests dies podem observar bé de quines maneres la por, com a patiment o com a armament, es lliga amb la percepció del poder i d’altres necessitats i relacions humanes bàsiques. I entenc hem de veure alhora prou clar que ni cega ni ben conscient no hem de fer cap concesió als Estats contra ciutadans.

Un petit detall que mostra la seva feblesa és que demana que li acceptem d’empassar-nos que la justícia i pla espanyol de desenvolupament van cecs de tanta intoxicació ideològica i política (i d’altres, suposo) però que ho hem d’acatar. I un cop aixó “superat” ens fem nosaltres també els cecs davant el tribunal “i el diseño….”. Diu així:

“(…) Ahora que aún no se conoce la sentencia del tribunal, que sin duda
creará un marco para el desarrollo de la autonomía, es cuando todos
debieran proclamar que aceptarán el diseño autonómico que resulte de la
sentencia y del reciente acuerdo de financiación autonómica. (…)” (uau!)

Si llegiu l’article em sembla que es veu prou l’escàndol. I també trobo interessant que ens preguntem: què ens demana Guerra?

Ceguesa ante, pre i constitucional: l’intèrpret és el TC. Que no ens hi esforcem, diu en “retorcer la Constitución a fin de negar la última palabra al tribunal”.

També ens demana:
Que nos residenciemos.
Que nos indivisibilicemos.
Que nos excepcionolicemos.
I, per acabar que nos enceguemos. Todos, ar!
(ho trobareu tot plegat al cinquè paràgraf, que comença: Lo esencial de la cuestión es...)

Ens vol convèncer també a partir d’una crida a la consideració de la sentència, pobreta, que ha estat i és assetjada per un rumor, diu. Ho diu, posa la marxa automàtica, i tant ample. Li podem recordar alguns detalls, per no allargar massa la discussió. Millor que aquí hi dediquem atenció a altres detalls, perquè, i en la inèrcia de trets per la culata, més aviat Podria ser que …