Indústries i caminars.

Al bloc Catalunya 2014 ens expliquen que "continua el moviment".

I, per afegir-me a la petició que fan perquè l’Àgora parli de sobiranisme a propòsit del 18 de febrer; he enviat una proposta al programa.

Ve-t’ho aquí:

Penso que hi ha elements en l?actualitat política que fan
interessant, per
no dir-ne necessari, un debat sobre la sobirania.

Jo el plantejaria en la pràctica política i directament al
costat del paper que en l’anterior legislatura, i en el present, juga
la societat civil.

I ho faria tant en el sentit de la organització, els
moviments, els manifestos, manifestacions, i demanda d’atenció per part de
la societat. Com en la vessant (preocupant en alguns casos segons parer
meu) d’efectes, declaracions, posicionaments, accions polítiques -aquí, i al
govern central- del què anomenem la classe política.

Vull dir que m’estalviaria discussions sobre emanacions
constitucionals (pre, ante, anti, o el què fos), o discussions sobre destins
històrics de España com a acollidora dels catalans.

Una possible pregunta, que trobo recull aquests dos temes
que plantejo podria ser:

(segueix)

La manifestació del 18 de febrer passat: "Som una Nació
i tenim Dret de Decidir" va ser recolzada per moltes i diferents
associacions, per molts particulars, i, d’entrada per tots els partits del Parlament
excepte el PP. Després es varen desmarcar CiU, PSC, i ICV; i només quedà ERC recolzant la convocatòria.

I aquí començà una espècie de deslegitimació de dues coses
per part dels altres partits. Primer una deslegitimació de la veu de la
societat civil organitzada que fa una crida general, i alhora i també, del
partit ERC per no abandonar el suport a una demanda tant fonamental: la
defensa del dret de decidir i tot el què aquest implica.

Aleshores varem veure que, tot i la campanya en contra, la manifestació fou gran, ferma, clara i tranquil·la. Però la versió oficial
vol ser que no va estar res.

Ens podríem preguntar:

Com ho veiem ara? Es vol mantenir aquella versió oficial? I,
Quins dels actuals partits amb representació al parlament recolzarien ara, i quins tornarien a deslegitimar el paper de la societat, davant una nova convocatòria? Quin paper varen jugar i juguen els mitjans de
comunicació? Quin pes tenen en les "oficialitzacions de fets"
les pressions del govern central i el centralisme com a opció política? Hi ha altres
interessos en joc que caldria visualitzar?

Atentament:

Sílvia Martínez

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!