“Por lo tanto, han sido, son y serán!”. Podem dir: no senyora.

14 de juny de 2009

0 comentaris

“Por lo tanto, han sido, son y serán!”. Podem dir: no senyora.

La vicepresidenta del govern espanyol ha dit un (un altre per la col·lecció) “por lo tanto” que no se segueix de cap manera. No he trobat algun vídeo que ho reculli, però en alguna roda de premsa, parlava de les relacions entre els governs espanyol i català, i si ho he entés bé, ho ha plantejat així:

– 1) Les relacions són bones, molt bones,
– 2) Les relacions han estat, són i seran satisfactòries,
– 3) bis,

POR LO TANTO:

– 4) doble bis, em sembla que per afirmar que seran satisfactories, afegint que és perquè sempre han estat fluides i constants.

Si ens ho mirem, i prescindint de que (ja, també i a més) sigui inacceptable en la forma, podem dir: no senyora.

han estat…..

I la memòria?

I, si tinguéssim un finançament correcte, ens hauríem d’empassar la excusa que ens hem de vendre per 4600?

Avui el portaveu del PSC torna a parlar de “conseqüències”, i em duu a un parell de preguntes, una la plantejo en comentari a la notícia:

“La sacsejada amenaça el desenvolupament estatutari
català. Zapatero i Solbes han donat pistes de les seves intencions
d’alentir el desenvolupament estatutari, amb el finançament com a clau
de volta.”
– A les pàgines de Relat Diari del bloc d’en Saül Gordillo de fa un parell d’anys trobem molts detalls i enllaços interessants.

són…..

L’Estat s’enroca en la seva posició amb la confiança que Catalunya cedirà com a conseqüència de la pressió d’un nou ultimàtum.

Cada
dia que ha passat, els fets han anat desmentint les paraules de bona
voluntat expressades pel president Rodríguez Zapatero, per la
vicepresidenta Fernández de la Vega o la ministra Salgado.

L’amenaça del mal acord és una trampa també inacceptable.

Una ‘burla’ per Catalunya.

Una humiliació a La Generalitat.

seran…..

Em fa pensar en que si ho acceptem així, ens costarà
ben poc dir d’aquí uns dies que és clarament insatisfactori. Em fa
pensar això i coses pitjors. I no acabo de veure clar si el Conseller
ho detecta com a problema o com a, com a què?

No hi ha tampoc expectatives de canvis d’aquí a la data feta pública
per Zapatero per convocar el Consell de Política Fiscal i Financera, de
manera que no és descartable que augmenti la tensió entre governs.

Aviat farà un any de l’incompliment de la llei del nostre finançament.

Va, estaria bé que hi hagi resposta clara i curta per part dels nostres
juristes i polítics, i ben acompanyada pels líders socials perquè no es
pugui parlar de pors a enfrontaments o coses així. Estaria ben bé
justificat que enviem a qui vulgui seguir-los aquest joc a pastar fang.

És evident que tot plegat “ (…) ha de rebre una resposta política i social immediata“.

I si ara cap partit català, ni CiU, ni Esquerra ni ICV no corre a
pactar amb Zapatero, potser som davant el primer indici que el canvi no
necessàriament serà a pitjor.

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

“Por lo tanto, han sido, son y serán!”. Podem dir: no senyora.

Deixa un comentari Cancel·la les respostes