Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

28 de desembre de 2009
0 comentaris

Política versus monolítica.

Notícia:

Sols

Comento:

“El PSC ho té clar, i el PPC, UPiD i Cs també, aplegats s’hi sumen al front per la salvació de la Unidad de España i implicacions. Uns ho explicitem més que d’altres, però aquests detalls del nacionalisme espanyol els han de tenir clar els partits, els hem de tenir present els votants. També es posicionen contra la sobirania catalana, la seva expressió i exercici, entre altres de les nostres necessitats i urgències.
Entenc que no per casualitat, i com a símptoma de bona millora en les comunicacions, aquest front tira de falsificar i difamar la realitat i previsions. Aquest punt, així com el d’anar contra la expressió i exercici de la decisió democràtica haurien de ser pràctiques abandonades per forces polítiques amb pretensió de representar algú.

En sentit diferent tenim el pacte nacional (Suma Independència), i els partits ERC, Reagrupament, CUP, PR, …, i tota una societat organitzada que som forces polítiques posicionades per la independència previ pas legitimador a les urnes. Posició enfrontada a l’anterior, enfrontada als del front nacional espanyol.

CiU haurà de decidir-se aviat, ja que els moviments del PSC mostren moltes coses…., i aviat tornaran a sortir, pot ser, amb una altra emergència de país per a mirar d’excusar mediàticament la sociovergència anticipada, per exemple. Aquesta va ser una opció de govern ja plantejada, en aquell pacte Mas-Zapatero sobre l’estatut, tot i no reeixida aleshores. Ara suposo que tenim clar que entre altres coses que desconec havia de servir a aplacar i aturar el moviment per la independència.

I em pregunto, ja que això no ho poden aturar: a què serviria ara la proposta de sociovergència? Ens ho haurien d’explicar, ja que els votants hem de saber detalls com aquest. I allò que va dir Montilla sobre “sentit de País”, centralitats i salvacions no val. Tampoc no valen contes federalistes ni de reformes constitucionals.

Vull dir que no hem de permetre que les propostes per les properes eleccions al Parlament es presenti CiU sense deixar clars punts com aquest. No hem de permetre que es faci el boig ningú. Ja és prou greu haver d’escoltar encara proclames antidemocràtiques i cacaus mentals d’alguns representants que es creuen que, que, que….
CiU hauria de tenir clar que ja n’hi ha hagut ben bé prou d’ambigüitat, i que ara l’ambigüitat és posicionament directe al front espanyolista. Simplement perquè hi ajuda a alimentar la inèrcia que quedi, i perquè representa el manteniment de les idees constitucionals78, de la submissió a l’estat espanyol, i en aquests espais polítics no hi ha lloc pels catalans.

Front sobiranista versus La Indissoluble. Desfilant una mica més: Independència versus submisió. Dret versus repressió política. Projecte versus carreró sense sortida. Expressió versus opressió. Diàleg i veus versus farsa, lletanies i silenciaments. Democràcia versus partitocràcia del bipartidisme espanyol. Futur versus caspa. Política versus monolítica. I anar sumant.

Uns sumem per la independència i la resta per la dependència, espero que guanyem els primers. S’ho mirin com vulguin, girin i regirin, les propostes polítiques que encara no ho han fet s’han de definir.

Els votants ho hem de tenir molt clar també.”

……………………………..
http://www.directe.cat/editorial/sols-18443
http://www.facebook.com/pages/Suma-Independencia-SI/211299857444?ref=ts
http://www.vilaweb.cat/editorial/3671938/trampa-escocesa.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!