Indústries i caminars.

“(…) Només tres mesos després que s’anunciés la iniciativa –amb una rapidesa
que no deu ser gratuïta–, la Fundació Príncep de Girona ja és una
realitat. Ahir, un munt de personalitats i una llarga llista d’empreses
convertides en patrons van donar el tret de sortida a …(…)”

Quina pena de classe política i econòmica que al segle XXI encara
tingui necessitats de vassallatge pel que em sembla són pors de misèria
personal, política, econòmica i, donat que toquen el cor i fibres
sensibles, també misèria moral.

Quina vergonya de gent prou
formada, i “pudiente” que en diem, que faci la trampa d’apel·lar a la “causa” per a fer besamans.
Ho trobo vergonyant, com a gironina, i com a persona.

Estaria bé que, tot i que tenen a favor el domini econòmic, mediàtic, de lectura de la història de “Oh! és que sempre ha estat igual”, així com de la imbecilitat de molts ciutadans, entre altres factors en joc, estaria bé, deia, que els joves als que volen ajudar tinguin dignitat i no acceptin cap beca d’aquesta Fundació.

Ja ho sé, és difícil, però no impossible. Si la informació dels compromisos d’aquesta Fundació arriben al públic…., clar…., que ja és molt demanar de tant acostumats que estem a mentir-nos de continu. Pot ser també caldrien altres coses, com ara que en la educació a la societat ens fessim conscients que aquestes besades de mans són terror polític i no gaire res més.

……………………………..
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/7-editorials/54853-la-fundacio-ja-es-una-realitat.html

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!