Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

6 de gener de 2008
0 comentaris

Plantada o suïcidi polític.

Penso que si no hi ha un posicionament clar dels partits catalans
respecte a les properes eleccions espanyoles que defensi les
necessitats, interessos, i dignitat dels catalans hauríem d’organitzar
una plantada general. Proposo que ens quedem tancats sense consumir ni
treballar ni estudiar ni fer res més que trobar-nos. A llocs de reunió,
parlant, cantant, i fent festa popular, fins que respongui algú o
nosaltres mateixos ens governem.

Si sona fort, demano ajuda als qui en saben més que jo del funcionament social i de la situació en que estem (no la de les pantalles de colors ni els entreteniments que la vida tal i tal , i que tal i qual etc.) per a valorar si el seguidisme en que estem es pot suportar.

Ja sé que abandonant la consciència política és fàcil aguantar la situació actual. Ho veig prou, i a cops tindria ganes de pujar al carro dels qui canten coses com ara: "jo, d’això no hi entenc, però es suposa que si torturen algú és perquè ho mereix", " ja ho diuen els bisbes, fins i tot al carrer!!!! que estem castigats de naixement" etc.

Suïcidi intel·lectual i polític. Això és el que promouen en campanya alguns partits i altres que s’hi apunten a liderar El Mantenimiento. No tots, però crec que cal una plantada forta, a preu del que espero fos una reclamació encara més forta i dura dels nostres fills. Els qui no haguem aconseguit vendre a la indústria de l’entretingut.
(…)

………………………….

Imposició d’una llengua

El Decret de Nova Planta, prohibeix l’ús de la llengua catalana a l’Administració de justícia de Catalunya:

"Les causes a la Real Audiència es substanciaran en llengua castellana".[3]

Instrucció secreta redactada per l’Abad de Vivanco, secretari del Consejo de Castilla, adreçada als corregidors de Catalunya:

"Posarà els més grans esforços per a introduir la llengua
Castellana, amb la finalitat de donar les providències més temperades,
i dissimulades per a que s’aconsegueixi l’efecte sense que es notin els
esforços.[4]

Imposició d’un model polític

Aquests decrets prenen França com a model polític i alhora estableixen que aquests territoris passaran a ser regits segons les lleis i els costums de Castella; són conseqüència de la visió absolutista i centralista del monarca, prenent com a motiu el càstig a la Corona d’Aragó pel seu suport a l’Arxiduc Carles d’Àustria.

etc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!