Indústries i caminars.

On volen arribar? O què pretenen dir amb "peculiar"?

Ara no ho recordo segur, però tampoc és significatiu on es donava aquesta discussió. Vull dir que, pel què m’interessa assenyalar, no té importància si era discussió de polítics que parlen a les càmeres, o discussió de legisladors que rumien com acabar amb l’Estatut (tant de bo; jo penso que és il·legal per com s’ha fet, il·legítim per com el tracten les instàncies superiors; impresentable per com ens el volen vendre els siístes; inacceptable si el coneixem; etc.)

Em sembla que va estar fa un parell de dies a l’entorn dels treballs que tenen a Madrid amb l’Estatut de Catalunya.
Després d’assenyalar que el terme "nació" ja no és problema (preambulares), algú diu que el problema ara és la llengua. Que no es pot considerar que el català sigui una llengua pròpia; que, si un cas s’hauria de dir que tenim una llengua "peculiar".

Primer els hauríem de preguntar quin sentit troben en aquest cas a peculiar que no li trobin a propi. Però em sembla encara més interessant, i pot ser més fructífer, preguntar-los si és que es refereixen a que tenim una llengua pròpia però aquesta paraula la volen prohibir; o si és que es refereixen a que és una peculiaritat que tinguem una llengua pròpia; i aquí estan embolicant la troca. A banda que ens haurien d’explicar què volen dir amb peculiar.

De tota manera, encara em sembla més interessant que ens deixem d’aquestes seves cabòries, i els denunciem per atac; per fer acoso i derribo a un poble.

I de passada, per mirar d’aclarir una mica més el sentit d’una peculiaritat, els podríem dir que tant la seva constitució, com la lectura, ús, i abusos, que van fent
alimenten una peculiar postura invasiva, irrespectuosa, fatxenda, prepotent; i d’una suficiència, intolerables en una democràcia seriosa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!