Penso que no és que no n’hi hagi de líders pel canvi polític i social que tenim entre mans. Diria que, tot i manca de coratge i decisió, per aquesta banda el que hi ha més aviat són cues de dominis encarcarats, i problemes de visibilitat, un lamentable exèrcit d’indissolubles, i molta gent que es creu que tot el que passa es pot limitar a confusionismes oficials ("La Catalunya optimista!"-versus-Els Pessimistes), audiències, tant se val, la vida solucionada, o Audiències. El tema dels dominis, pretensions, i èxits "sense voler" de mitjans i informacions crec que ja fa vergonya i està prou plantejat, també.
Si, i a més, amenaça confusionisme, i amb les experiències tingudes i conegudes, encara fem excuses i, i, i; és:
· Perquè no tenim eines?
· Perquè no volem encarar-ho?
· És que ens hem empassat, suficientment, els conte i comptes de por?
· Vivim en estat d’excepció etern?
(afegeixo un detall interessant, ens ho explica en Jaume Renyer a: La ficció de "la Catalunya optimista"
"Els socialistes catalans adoptaran com a lema de campanya per a les properes eleccions generals l’afirmació que ells són "la Catalunya optimista". Una aposta de ficció per no reconèixer la problemàtica realitat catalana. (…)")
………………………………….
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comenta
ris.asp?ID=17410&PageCounter=0#coment
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!