Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Aquest matí recordava un episodi interessant sobre la relació que tinc amb els mitjans d’informació i comunicació.
I m’he preguntat quina notícia m’agradaria trobar en portada.
M’he dit que voldria pugui ser avui notícia alguna cosa així:
Han deixat en llibertat a Núria Pòrtulas, Els responsables d’aquesta i altres detencions i retencions improcedents es posen a treballar perquè no torni a passar res similar, La fi de prepotència i suficiència dels poders aquí implicats sembla que pot donar pas a una convivència decent, El seny i compromisos mínims a una democràcia passen a formar part dels criteris per a "acceptar i respectar" (que tant cantem) les accions i resolucions judicials, Es detecten problemes de procediment, mètode, i interès, als serveis d’intel·ligència; i s’han fet grups de treball ben seriosos per a solucionar-los, Es decideix crear una institució que vetlli d’urgència, guàrdia i ofici, per la seguretat dels ciutadans davant agressions d’aquest tipus. Es forma, entre altres raons, en veure la necessitat d’aturar la situació actual, qüestionar l’actual repartiment i barreig de poders, i donar-nos eines per a no haver-nos d’empassar tantes "mentides necessàries", Entre d’altres coses.
Bé, de moment ha estat més petita. Però sembla que caldria un gir estrany de l’Audiència Nacional per a no dur a terme la recomanació del Fiscal de la mateixa Audiència.
(segueix)
Fa pocs dies ens explicaren que:
Directe!cat
Notícia 4.06.2007. Núria Pòrtulas torna a la presó després de declarar a l’Audiència Nacional
"(…) Un cop finalitzada la declaració, el fiscal Miguel
Ángel Carballo ha anunciat que estudiarà en les pròximes hores la petició d?alliberament
presentada per la defensa i informarà el jutge en un sentit o altre.(…)"
Aquest matí trobem a VilaWeb:La fiscalia de l’Audiencia Nacional demana la llibertat de Núria Pòrtulas
07.06.2007 | VilaWeb
"(…) Sembla que sortirà en llibertat avui o demà, perquè el fiscal Miguel
Ángel Carballo n’ha demanat llibertat sota fiança de deu mil euros, i
no és gens habitual que els jutges de l’Audiència espanyola dictin una
pena més grossa que no la que demana el fiscal.(…)"
M’alegra.
(Ara ho puc dir més fort. Ja que trobo la notícia següent:
Núria Pòrtulas sortirà en llibertat sota fiança avui a la tarda
07.06.2007 | VilaWeb)
I,
tot i que no ens expliquen perquè es posa pena de fiança, crec que
hauríem de saber-ho. Hauríem de poder-ho saber perquè crec paga la pena
treballar per a que aquestes coses lligades al cas fossin notícia.
També perquè aquesta poca claredat, al costat de la instauració que han fet de
"delito de opinión" i complicacions, genera i propicia molta
inseguretat, i atempta de ple contra necessitats -i entenc que alhora
els drets que s’en segueixen d’elles- bàsiques. També permet fer
d’estora o amagatall o armari (em sembla que en diem); especialment al
servei dels impressionaduristes.
Ara em ve al cap una idea que
em preocupa de fa uns dies. Em va semblar entendre que, a la nostra
societat, quan parlem de seguretat a l’entorn de la política, que quan
demanem seguretat als qui d’ella n’hem fet responsables en política i
gestió, el què ens preocupa és que no ens robin possessions de diners o
coses així.
I m’adono que aquesta noció de seguretat política,
si és que l’acceptem, em permet veure que pot ser no m’explico bé quan
parlo de seguretat. Així, acabo, amb un nou intent d’explicació.
Entenc que la seguretat política (el que en diem simplement seguretat) és força més amplia que aquesta idea de garantia
que no ens robarà algú les possessions materials que, en una societat
en creixement econòmic es van incrementant, i per això creix la demanda
de seguretat.
La seguretat política implica també coses com
ara la garantia de llibertats i disposició de drets civils (no de codi,
sinó de civilització, i de ciutadania; podríem dir per a afinar).
Trobo
que puc equivocar-me en la meva idea que sigui Interior qui hagi de
treballar per aquestes garanties. Aleshores em pregunto: Qui, en la
nostra organització social, s’he n’ocupa d’aquelles altres necessitats
de seguretat?
Més amplitud em sembla necessària. I al seu
costat, vigilar les intromissions. Perquè una de les confusions que
trobo pitjor en aquest tema és la que veig a vegades entre seguretat
política i necessitat de cartilla o de fatalisme. En els dos casos els
veig relacions forçades i il·legítimes de domini polític.
(M’alegra
molt la darrera notícia de la prompta llibertat de Núria
Pòrtulas.) I, ja que fa una temporada segueixo poc les notícies
d’audiència, aprofito per preguntar-me si aquests mitjans han recollit alguns
detalls més enllà de les mostres de poderio i el sensacionalisme. Són
aquells detalls els què m’interessen.
Hem de seguir "aceptando y
respetando" la Ley antiterrorista que varen muntar a Madrid? Hem de
seguir acceptant les excuses de centralisme-imperialisme com a
"normalitat" d’acció política contra la pluralitat? No es fa necessari
el "ja en tenim prou" que s’expressà fa poc a l’acte de dignitat que
fiu Omnium Cultural? Quines menes de poders estan aturant, aturen
encara, les possibilitats d’una democràcia seriosa? Com ens empassem
tantes corrupcions polítiques (aquí: intromissions i abusos de poder) i concessionàries? …
Crec que aquestes preguntes haurien de ser notícia de TNMigdia, i de portada en l’apartat de política; per exemple.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per fi!!
Núria, Ben tornada a casa. Espero que en Saura-Boada i la seva trepa ens puguin explicar amb pèls i senyals perquè la van detenir. De l’audiència ecspanyola (antic TOP) poca cosa de bo n’espero.