Dilluns sabré a quins cinemes no he de tornar
“(…) Generalment és gent ben covarda; per això s’amaga darrere algun petit
titella del parlament. Té por perquè veu que els seus negocis se’n
poden anar en orris i per comptes de pensar què ha fet malament,
s’estima més de bramar contra els jueus de torn. Ací, els catalanistes.
I aquests ens diuen ara que tancaran els cinemes dilluns per avisar
el país que es quedarà sense sales, si els films han de de ser vistos
en la llengua que parlen la majoria dels espectadors i que ells
tossudament malden per evitar que entre a les pantalles, el darrer
refugi del monolingüisme franquista. (…)”
Vicent Partal parla molt bé sobre el problema i sobre la solució: cal veure qui són els covards i els seus servents públics, aturar-los abandonant qualssevol altra covardia general que ens ha dut a permetre-ho fins ara, necessitem no fer cap vista grossa davant d’aquest problema. És al nostre abast no permetre l’èxit dels Gustav Krupp de torn al nostre país. És una obligació, afegiria, i de bon rebre el periodisme que ens posa al corrent de detalls com aquests, i que té una mirada compromesa amb allò que cal i que molts altres es passen per on volen.
S’ha de ser valent per parlar de l’actualitat, diem i patim. I suposo que és així per la inèrcia de mala informació i silenciaments, censures, mal periodisme, mala educació, etc. Diria que hi entren altres factors menys circumstancials, però que aquests darrers hi pesen molt. Que n’hi ha d’altres factors ho suposo perquè sinó no sé com és que colaria, com és que han colat tant fins ara les comprensions i acceptacions de dominis mediàtics a uns límits de corrupció de la tasca com els que encara cuegen, ni com és que hi hagi gent que mostri sense vergonya atacs directes a drets fonamentals i a les persones impunement i tranquil·la.
D’acord que es fa, i es fan accions fins i tot de governs i poders públics contra aquestes coses. I és horrorós. I és clar que el que ens cal és deixar de trobar-ho “normal i necessari” i passar a combatre-ho per necessitat i obligació. Com un bon compromís que és menester si volem dir-nos civilitzats i humans. Si mirem una mica la història, com ha anat, trobem raons, més raons per a l’acció decidida. Mirem-nos un detall de llengua i un detall de periodisme de fa 39 anys:
………………………………..
http://www.vilaweb.cat/editorial/3682247/dilluns-sabre-quins-cinemes-he-tornar.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/157856
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!