Dijous, 12 de juny de 2008.
Primer hauríem de fer diferència entre:
– Amb què,
– i, amb qui.
Quedem-nos ara amb el amb què, perquè, tot i que és clar que hi ha persones involucrades, tot i que és clar que parlaré de coses que són personals de persona (vull dir que no em refereixo a personals en un sentit usual (a vegades molt problemàticament usual) de “ai, que molesta, ai, que és massa privat, ai, que és massa de li cat….”,
Ni idea de què volia dir amb que era qüestió, pot ser, massa personal.
La solidaritat no s’exigeix (26/05/2008, Països Catalans)
“(…) Sovint ens equivoquem en els nostres judicis i reflexions senzillament
perquè acceptem supòsits incorrectes o que almenys necessitarien una
revisió a fons. Hi ha coses que gairebé ni ens atrevim a posar en
qüestió quan, de fet, resulta urgent de fer-ho. Un d’aquests conceptes
aparentment intocables és el de la solidaritat. Ara torna a estar sobre
la taula perquè es veu que s’ha de discutir no solament fins a quin
punt els catalans, amb els nostres diners, som solidaris envers els
espanyols sinó també fins a quin punt ho hauríem de ser. Em sembla que
una mica de reflexió sobre això no ens faria cap mal.
Si Espanya ens vol espoliar, almenys hem d’exigir que les coses es
diguin pel seu nom. El que és intolerable és que de l’extorsió se’n
digui «solidaritat», que l’extorsió la facin ells i la solidaritat
nosaltres, i que encara hàgim de demanar disculpes perquè no ens
voldríem deixar extorsionar tant. És un escàndol legal i moral, que es
basa en una pèssima idea -malintencionada, és clar- del que representa
la solidaritat.”
Ara anem cap darrera, fa més de tres anys, aviat en farà quatre.
Bono fa analogies (19/03/2005, Distincions conceptuals)
És fals -i inconscient o mal intencionat- presentar-nos als catalans
com aquells que “només” paguem impostos i que, basant-nos en això,
reclamem algun tracte preferent. No és cert. Paguem impostos, sí. Però
fem molt més que pagar impostos. I potser algun dia fins i tot se’ns
hauria de preguntar si volem fer aquest “més”, aquest “molt més”.
Perquè no hi ha dret que s’hagi de ser solidari per força, que algú,
sense el teu consentiment, estableixi la teva quota de solidaritat. No
hi podem dir res? No tenim dret a queixar-nos o a intervenir-hi? Quan
ho fem, fem una cosa “obscena” i “despreciable”?
Bono s’equivoca amb l’analogia. Però estic segur que molta gent haurà
pensat que té raó. No per això en tindrà, és clar, sinó que llavors
seran molts els que estaran equivocats.”
…………………………………………..
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog.asp?ID=18172
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog.asp?ID=9689
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!