Herrera s’equivoca, el PP també, 2.

28 de febrer de 2010

0 comentaris

Tornem al que planteja
Herrera, al costat dels problemes de cara, vista i veu, i afegim-ne la
pell. Penso que li hem de recomenar que visiti l’epistemòleg pel tema
de la percepció, i que estigui al cas de la tercera revolució
cognitiva. I, ja que va de manual, centrant-nos en l’aspecte de la
representació, dir-li també que millor abandoni el paper i manual de
representant farsant, i que es passi al de decència política
representativa al segle XXI, com a idea per a un títol del que haurien
de ser un petit recull d’exigències i garanties mínimes.

Pot ser
també aniria bé una visita a qui en sap de semàntica. Perquè Herrera em
sembla que confon el tema en relació a la pell. Semblaria que es
refereix a epidèrmic en el sentit de superficial, d’abandó a la que costa una mica, de no aprofundiment, o coses així.

Peró,
atenció, i crec no m’equivoco, el que li sap greu a Herrera no és la
suposada manca d’aprofundiment dels catalans al debat per la
independència, a banda que li podem dir que no es preocupi, que
s’equivoca, que en la realitat no és gens menyspreable la qualitat del
debat i procés en marxa.

Diria que el que li produeix xoc a Herrera
és que el debat que els independentistes hem posat al carrer, la feina
i organització política que els independentistes hem provocat, ha tret
a la superfície (ha fet epidèrmic, en el sentit que ell parla, visible
i perceptible per mínima atenció i sensibilitat) el que sembla voldria
mantenir amagat.

El que passa és que es queda sense la seva
disfressa de demòcrata. Per dir-ho curt: un demòcrata no pot anar
contra la participació i implicació política, ha hagut un temps d’èxits
del ciutadà estúpid i el seu foment, però estem a un canvi d’època
(podríem dir) i aquestes cagades i cagarades que assenyalo no són cosa
a acceptar, sinó a denunciar i desbancar.

Les declaracions d’Herrera:

21 de febrer de 2010, notícia:

Herrera desautoritza Romeva i afirma: ‘El nostre horitzó és el del
federalisme plurinacional’ ‘No és cap quimera inassolible, ni tampoc
cap renúncia o mal menor’, sosté

Comento:

“A banda d’un error, Herrera, trobo que és una presa de pèl als ciutadans. I alguna cosa així com un pas polític enredara, enredera, i més problemes.”

26 de febrer de 2010, notícia:

Joan Herrera no percep ‘ebullició’ de les consultes independentistes com fa uns mesos

Lamenta que a Catalunya els debats siguin ‘epidèrmics’, que durin ‘quinze dies’ i després ‘ningú els recordi’