· Nada, pues, sobre.
En él y sólo en él.
– La Conquista del Estado
1931
artículos
“La Conquista del Estado, semanario de lucha y de información política,
se publicó en Madrid entre marzo y octubre de 1931, primer resultado de
la organización política que con el mismo nombre impulsaba Ramiro Ledesma Ramos (1905-1936) y cuya declaración ideológica y táctica
figura en el primer número, publicado el 14 de marzo de 1931 (justo un
mes antes de que se proclamara la segunda República española).“
– ((havia sentit a parlar (De “La conquista del Estado”), i em pensava que era un llibre o manual.
Això que he trobat és una publicació, pel que sembla, molt recent aleshores.))
(…)
– ((A la declaració ideològica
: Planteja
una cosa que m’ha xocat: un nou model d’estat, en contraposició al, diu “Estado liberal burgués, que la revolución francesa del siglo XVIII
impuso al mundo“.))
(“Estado” definit en coses com ara: “(…) El nuevo Estado será
constructivo, creador. Suplantará a los individuos y a los grupos, y la
soberanía última residirá en él, y sólo en él. El único intérprete de
cuanto hay de esencias universales en un pueblo es el Estado, y dentro
de éste logran aquéllas plenitud. Corresponde al Estado, asimismo, la
realización de todos los valores de índole política, cultural y
económica que dentro de este pueblo haya. (…)”
O com ara: “(…) Al hablar de supremacía del Estado se quiere decir
que el Estado es el máximo valor político, y que el mayor crimen contra
la civilidad será el de ponerse frente al nuevo Estado. Pues la
civilidad –la convivencia civil– es algo que el Estado, y sólo él,
hace posible. ¡¡Nada, pues, sobre el Estado!! (…)”))
– ((Diu coses xocants, i més posades al costat d’un dels seus principis,
que és el d’abandonar, tot i reconèixer-ne la paternitat, la tradició
marxista (cal apuntar a què es refereix).
I
algunes de ben preocupants per la penosa actualitat. Però només voldria
fixar-me en un detall, el de la idea d’estat, el que hi havia que a
parer de l’autor d’aquest article, el que hi havia contrastat, el que
vol dir amb l’estat heredat del XVIII, i la seva proposta i defensa.
– Sobre el model d’estat que defensa recullo el que apunta al final de l’article.
(recordo estem a un article publicat l’any 1931
La Conquista del Estado
1931
artículos
La Conquista del Estado
“(…) Del breve resumen anterior deducimos nuestra dogmática, a la que seremos leales hasta el fin. Y es ésta:
1.º Todo el poder corresponde al Estado.
2.º Hay tan sólo libertades políticas en el Estado, no sobre el Estado ni frente al Estado.
– ((I cal atendre bé als detalls, ja que, fins i tot quan està parlant
d’autonomia total dels Municipis, aquesta va acompanyada de: “y, desde
luego, bajo la soberanía del Estado, que será siempre, como antes
insinuamos, indiscutible y absoluta.“
– I aquest “abans” és, (entre d’altres coses): “El nuevo Estado será constructivo, creador.
Suplantará a los individuos y a los grupos, y la soberanía última
residirá en él, y sólo en él. El único intérprete de cuanto hay de
esencias universales en un pueblo es el Estado, y dentro de éste logran
aquéllas plenitud. Corresponde al Estado, asimismo, la realización de
todos los valores de índole política, cultural y económica que dentro
de este pueblo haya. (…)”
– ………………… “un Estado que consiga todas las eficacias.”…………………….
mare meva!!!!
he de preguntar-nos, preguntar-los que diuen aquí!
– “spaing”
– ……….”La forma del nuevo Estado ha de nacer de él y ser un producto suyo.” …………………………………………………
Això crec que també demana aclariment.
– També cal tenir present, per a valorar els punts 1 i 2, unes coses que diu abans:
“(…)
Al hablar de supremacía del Estado se quiere decir que el Estado es el
máximo valor político, y que el mayor crimen contra la civilidad será
el de ponerse frente al nuevo Estado. Pues la civilidad –la
convivencia civil– es algo que el Estado, y sólo él, hace posible.
¡¡Nada, pues, sobre el Estado!!“
– Aquest “sobre” o “frente” al Estado, és el que assenyala al punt 2:
2.º Hay tan sólo libertades políticas en el Estado, no sobre el Estado ni frente al Estado.
Això sona fatal, o és que sóc molt malpensada?
– Torno a recollir el que deia abans: “(…) Nos hacemos responsables de
la Historia de España, aceptando el peculiarísimo substrato nacional de
nuestro pueblo, y vamos a la afirmación de la cultura española con
afanes imperiales.“
Per
què em sembla interessant assenyalar si és aquest el model en el que
estem, pot ser que deixem de ser ingenus i tirem pel nostre. Un “afán
imperial” no lliga amb la convivència que trobo desitjable.
Necessitem un estat propi.
……………………………………..
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquest text no és sinó una transposició del pensament feixista. Mussolini, en un discurs a la Scala de Milà, va afirmar “tot en l’estat, no res fora de l’estat”. Per a Mussolini l’estat és la consciència mateixa i la voluntat del poble, la veritable realitat de l’individu, i un la consciència immanent de la nació.
Aquesta definició ideològica no s’adiu amb la que predomina en els dos grans partits estatals espanyols. Això d’anar dient “fatxes” a tort i a dret a tots els qui no pensen com nosaltres és una inexactitud històrica i una frivolitat.
La mentalitat imperialista no té perquè ser feixista. La Gran Bretanya va construir l’imperi més gran de la història de la humanitat, i el faixisme local d’Oswald Mosley mai no va passar d’anecdòtic.
Nosaltres hem de voler un estat propi no perquè els espanyols actuals siguin “fatxes” – que no és el cas, ni tan sols el PP pres globalment – sinó perquè l’estat espanyol no ens accepta ni ens representa; perquè ens tracta com una colònia. És un estat al servei exclusiu de l’Espanya de matriu castellana, i tot el que no s’adigui amb aquesta matriu els fa nosa.
La conquista del estado de Ledesma Ramos fundador de la Falange i de les Jons es el que recordava i el nom per si sol parla. Alguna vegada he dit que l’aznarisme practicava la conquesta de l’estat. Ho guardaré.
nacionaltotalitarisme