Indústries i caminars.

Crec que té raó en Xavier Mir quan diu que:

“(…) Fa temps que això és així i per això podem afirmar que és qüestió de dies, setmanes o mesos que CiU es vegi obligada a reorientar la seva estratègia i el seu objectiu. L’independentisme ha passat ja a ocupar la centralitat política i CiU encara es resisteix a posar-se al dia. (…)”

Fixem-nos ara en la re orientació de la estratègia i en l’objectiu. I ens ho mirem al costat d’uns detalls d’aquests dies:

  1) És clar i prou explicitat que Mas (CiU) no té com a projecte polític la independència. També ho és que CiU no pot seguir estirant més el mot ‘catalanisme’. I que tampoc no ha reeixit la definició que intentaren des del PSOEc.

  2) Aquests dies també parlem de l’eix nacional, i veiem que hi ha pressió social i política per la definició en aquest punt i també sembla ja no val a jugar a la por de no sé quina desestructuració de la societat catalana. Per aquí, i en el context d’una resposta de CiU al PP ens trobem amb que:

“(…) Després de la reunió del Comitè Executiu de Convergència Democràtica de
Catalunya (CDC), el seu secretari general ha instat els populars a
retirar l’Estatut [a retirar la demanda d’inconstitucionalitat, s’ha d’entendre]. ‘El que se li demana al PP són fets i no paraules’,
ha dit, ‘davant d’un suposat gir estratègic que volen fer’. (…)”

  3) La resposta anterior es deu a l’oferiment del PP de que “(…) podria donar suport al president de CiU, Artur Mas, si aquest es modera. (…)”

 “Moderar-se” es refereix a abandonar polítiques sobiranistes, entenent això com a polítiques independentistes catalanes. (Es suposa, oi?, que del model sobirania constitucional el PP no en demana abandó. I que de dir-li sobirania a qualsevol cosa o del problema del grau tampoc no en parla. Tampoc de la sobirania espanyola.)

Podem (hem de) fer algunes preguntes i objeccions serioses:
  – No és acceptable la contraposició que fan CiU i PP entre polítiques sobiranistes (independentistes, hem d’entendre) per una banda, i moderació, centralitat i eficàcia per una altra. Fan trampa de respecte polític, dialèctica i d’observació. Afegiria que fan intoxicació informativa.
  – Això que diu Sánchez-Camacho de que CiU ha fet passes cap a la independència, que ‘hauria d’abandonar polítiques sobiranistes’, ho hem d’entendre com una floreta que li llença? Hem d’entendre-ho com una preocupació-definició política? O millor, no ho hem d’entendre com a explicitació de que ja s’adonen del què passa però que volen continuar negant-lo? Com porta el PP el tema de que Catalunya no existeix?
  – Sobre estratègies, en principi podem entendre en aquestes declaracions que CiU parla d’un ‘suposat gir estratègic’ del PP. Però ens hem de preguntar alhora quin és el suposat gir estratègic de CiU si el que li demana al PP per parlar de pacte post electoral és que “o cops-o carícies” donant alhora rèdits als cops. Perquè és ben clar que de la mà del PP, CiU pren una estratègia de front nacional espanyolista, per molt que després negui “(…) que hi hagi cap front comú amb el PP al Congrés dels Diputats, ja que
són molts els que ‘de tant en tant s’ajunten per dir prou al PSOE’. (…)” (És això un nou lliurament de “que viene el lobo” a la inversa?)
 

També entre les notícies ens trobem amb que sembla ser que al gradualisme de la sobirania (no estava ja descartat?) ara a CDC l’anomenen”intensitats nacionals diferents“. Diria que és perquè parlen de la independència com d’un sentiment i no volen contemplar-la (no la respecten) com a opció política.
I això no hi té res a veure amb que CiU no la tingui com a prioritat ni com a opció política pròpia. Es podria donar el cas que no la vulguin, però que la respectessin. Aleshores no podrien, però, parlar de sobirania ni d’independència en els termes que ho fan, ni seguir jugant a l’ambigüitat (o em sembla que ambivalència, en diem).
Pot ser es pugui esclarir una mica el tema dels sentiments en aquest discurs de CiU sobre la independència. És clar que la independència, com altres coses de la política i de força coses a la nostra vida, deu tenir fàcilment sentiments (coses de la sensibilitat, hauríem de dir?) associats. També és clar que aquests poden tenir major o menor intensitat. Diria que podem parlar d’intensitat del vincle (contacte, tracte, influència, etc.) i d’intensitat dels sentiments. Però d’aquí no es pot treure ni sostenir que la independència és una sensibilitat i que existeixen “intensitats nacionals diferents” per a referir-se a graus d’independència o de sobirania.

Au! ¿Implicitem, o explicitem, on ens ha dut i on es preveu hi anem si continuem amb aquestes idees sobre intensitats nacionals diferents?

Comento a les notícies:

– Sobre la condició de CiU:

Vaja, sí que els dona crèdit, o hem de dir-ne rèdit?, rèdits? reedits?
al PP la seva denúncia al TC del nostre estatut. És d’aquesta de la que
ara s’en filtra sentència? Hem de suposar que no, oi? Que ens hem
cregut el conte de que ens fan un favor per allò de que ser
constitucionals és vital i tal i qual? O aquell altre de que tots
estarem contents perquè ells han fet el que havien de fer, que és
assegurar la constitucionalitat? Fa vergonya (CiU i PP) que polítics de
determinat nivell de representació no tingueu altres coses amb que fer
presentació pública de pactes. Perquè la “retirada” que diu CiU és ,
ff, si fa no fa com això que diu PP de “moderació, centralitat, i allò
més”.

– Sobre la resposta de CiU:

Paraules i fets.
Diria d’entrada que el problema no és ni de “paraules i no fets”com a constatació, ni de “fets i no paraules” com a reclamació. Vull dir que sovint les paraules són fets, i que en aquests moviments n’hi tenim un bon cas; i cal afegir que altres vegades hi ha fets que demanen i exigeixen paraules, cosa que també ens trobem per aquí.
Hi ha paraules que aquí són fets:

1) L’oferiment públic del PP de recolzament a CiU si són necessaris a preu de que CiU “es moderava i defugia del sobiranisme”. Primer fet.
2) CiU duu molt de temps utilitzant aquesta instància a que el PP retiri el recurs a l’estatut, duració que entenc com a desgast inacceptable a l’interlocutor i com a presa de pèl als catalans per tanta repetibilitat i per la pobresa de la reclamació, paraules…. Segon fet.
3) És evident que de la mà del PP, per molt superiors que serien CiU en el suposat pacte de govern, de catalanisme res. Tercer fet.

Preguntem-nos: El “suposat gir estratègic que volen fer” en boca de Mas, a què es refereix? Sembla que al PP, però diria que també ens podem preguntar, hi ha gir estratègic a CiU? A CDC? Al somniat front nacionalista (catalanista? espanyolista?) de militants i votants d’aquest partit?  Al front nacionalista espanyol que estan mirant de girar-s’hi, girar-se, girar-hi? A un previ pacte que ara escenifiquen?
Estic d’acord en el que diuen sobre que encara no hi ha eleccions. Bo que s’ha relaxat la pressió de les anticipades contínues. Però crec que hem de demanar que responguin, a aquests fets que anoto, i al que sembla no volen acceptar sobre la tendència independentista i la situació política, social i econòmica real. Per molt que cantin que són ells que toquen de peus a terra (una altra contraposició inacceptable que fan entre ells i els independentistes). Són paraules que han de dir, posicions que han d’esclarir, estratègies que han de definir abans de les eleccions. No els pactes, no.

………………………………..
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/132165
http://www.cronica.cat/noticia/CiU-demana-al-Partit-Popular-que-retiri-el-recurs-contra-lEstatut-abans-de-plantejar-cap-pacte-amb-la-federacio
http://www.cronica.cat/noticia/CiU-posa-com-a-condicio-per-pactar-amb-el-PPC-que-retirin-el-recurs-contra-lEstatut
http://paper.avui.cat/article/politica/162874/opinions/contraposades/cdc/davant/laposta/carretero.html

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!