Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Mapa de l’Espanya futura (I)
Mapa de l’Espanya futura (II)
Mapa de l’Espanya futura (III)
Mapa de l’Espanya futura (IV)
Mapa de l’Espanya futura (V)
Mapa de l’Espanya Futura (VI)
Mapa de l’Espanya futura (VII)
Mapa de l’Espanya futura (i VIII)
Aquest matí m’he recordat d’aquest mapes que va fer en Marc Belzunces em pensava que feia molt, i veig que són del desembre passat. Ho recordo mentre llegeixo i anoto als comentaris al vídeo: Èric and the Army of the Phoenix (1/5) un escrit d’en Joan F. Mira de l’any 1985:
“Sobre el mapa i Espanya“, amb data del 24 de febrer de 1985, veig que avui en fa un xic més de 23 anys.
Ens explica: “(…) Ara bé, en el cas d’Espanya la
por a la reducció del mapa no és només qüestió de “quantitat nacional”. És
també una qüestió d’identitat insegura, no imaginada, inexistent en la
consciència: si els bascos i els catalans poden imaginar-se el seu propi àmbit
d’identitat —el mapa d’Euskadi, el de Catalunya o dels Països Catalans sense
Espanya—, un espanyol no pot imaginar-se una Espanya pròpia i estricta
sense Euskadi o Catalunya, i menys sense el País Valencià i Galícia!
¿Quina Espanya seria aquesta? ¿Qui l’ha imaginada o qui n’ha fet el mapa? (…)”
També resulta lamentablement de molta actualitat unes altres consideracions d’en Joan Francesc Mira que trobo a:
Breu memòria d’Espanya
(epíleg prescindible)
“(…) Espanya és el resultat d’una
expansió-subordinació, no el resultat de cap suma. Mai no hi ha hagut un pacte
entre nacions iguals, ni veig com puga haver-n’hi en el futur. Perquè la
igualtat entre les parts components no pot ser reconeguda, mentre un dels
àmbits d’identitat, una de les nacions, siga alhora una part i el tot. És molt
simple: Espanya-Castella (l’Espanya acastellanada) no es reconeix a si mateixa
com a nació diferent i igual a la nació basca o catalana: es reconeix només com
a nació espanyola coincident amb l’Estat. És la nació sense nom propi de part,
amb el mateix nom de la «suma». ¿Quina síntesi, pluralitat o acord pot haver-hi
quan una de les parts defineix el tot, i es defineix com a tot? (…)”
…………………………………….
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/76079
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No es pot expressar millor amb tant poques paraules!!La profunditat i la senzillesa del relat i l’argumentació d’en Joan F. Mira pot deixar sense arguments a aquells que mai els han utilitzat (si es donés el cas que fóssin capaços ce copsar la idea en la seva esència). El concepte nacional-castellà-espanyol de “tierra conquistada”sembla que s’arrossega per les ments de tots els centralistes recalcitrants que no s’atreveixen (per por i covardia i complexos) a obrir els ulls a la realitat i descobrir que moltes terres estan “por conquistar” i que mai seran conquerides. Mentrestant seguiran engreixant els seus fantasmes i empobrint el seu futur sense futur.
Quan llegeixo posts com aquest em sento com l’Alejandro Sanz, amb el “corasón partío”… Vagi per endavant: els meus progenitors són castellans (de Castella) i la meva llengua materna és el castellà (que no l’espanyol). Això sí, en una generació hem avançat molt: el meu fill és perfectament bilingüe. ¿Bilingüe o xarnego?
Voldria incidir en aquestes paraules de Joan Francesc Mira:
– “un espanyol no pot imaginar-se una Espanya pròpia i estricta sense Euskadi o Catalunya, i menys sense el País Valencià i Galícia! ¿Quina Espanya seria aquesta?”
– “És molt simple: Espanya-Castella (l’Espanya acastellanada) no es reconeix a si mateixa com a nació diferent i igual a la nació basca o catalana: es reconeix només com a nació espanyola coincident amb l’Estat.”
Amb bona o mala fe, però això només té un nom: DESINFORMACIÓ. I si és amb mala fe, afegeixo un altre: ESTAFA.
¿Em pot dir aquest senyor què entén per “un espanyol”? Un espanyol és una persona que té passaport emès pel Reino de España. Res més. És completament inexacte (per no dir una altra cosa) agrupar conceptes com ara Monarquia i Govern Central sota la denominació “un espanyol”.
¿Per què tradicionalment confonem Espanya amb Castella? ¿Per desconeixement, desinformació malintencionada o, simplement, manca de documentació quan parlem i escrivim d’aquest tema? Els catalans no som els únics que celebrem una derrota. Els castellans (“comuneros”, com vulgueu) també i, precisament, en una data molt assenyalada (no festiva exclusivament per interessos comercials) al nostre país: el 23 d’abril.
Recomano vivament el visionat i difusió entre la comunitat catalana dels materials del canal YouTube de redstarCST-Castilian (http://mx.youtube.com/user/redstarCST). Per exemple, aquests dos: Villalar’06 (vídeo 1 de 2) http://mx.youtube.com/watch?v=Mm14DxwQXls i Villalar’06 (vídeo 2 de 2) http://mx.youtube.com/watch?v=oOiM2O6XoDA&feature=related. En només 15 minuts podem fer-nos una idea de fins a quin punt se’ns manipula a tothom. By the way, en aquests vídeos trobareu aportacions de militants de MAULETS.
En contra del que afirma el senyor Joan Francesc Mira, aquesta gent reclama una nació pròpia i, lògicament, defenen el dret d’autodeterminació dels pobles. És més, una de les seves queixes és que, Constitució en mà, l’actual mapa de CC.AA. divideix la nació castellana en cinc parts. Em consta que estan en contra de que es faci servir la seva llengua (evidentment, el castellà) com idioma “opressor” de la resta de llengües de l’Estat espanyol. I no els fa por, per exemple, parlar de república confederada…
Sense acritud, per descomptat.
Reyes