Indústries i caminars.

Debat a BTV “Els uns i els altres” (1/7) amb Al…

De debò.
Ho dic perquè veig que sovint ens quedem aturats preguntant-nos si és o no possible el que tenim davant els nassos quan veiem coses que ens semblen escandaloses o greus; i que alguna cosa similar fem també a vegades si el que tenim al davant és molt bo.

Ho penso en general, i ara en concret respecte a aquest debat perquè és fàcil que en atendre a les raons i arguments per la independència hom quedi aturat davant allò que alguns creuen de massa bo per a ser cert. I perquè també és fàcil que en escoltar el que els contraris a la independència presenten com a raons o arguments hom s’escandalitzi o valori com a massa greu per a ser cert que encara estiguin en dansa. És allò del no m’ho puc creure!

L’encara es refereix a temps que fa que ja s’ha vist que no s’aguanta per enlloc el que presenta el dependentista o el contrari a l’independentisme; que diuen coses que han estat molt més que contestades. Ens podem preguntar: què ho fa que encara ho rondin?

Tot i això penso que hem de celebrar que, per fi, s’hagin hagut de fer tant explícits alguns pressupòsits impresentables, i que s’hagi aconseguit arribar a fer converses, trobades i debat públic d’una forma més normal que fa ben poc.

Sobre la situació, ens podem preguntar: A què serveix, a un debat, i a un debat com el de la independència, alimentar raons tant dolentes com ara el de la cohesió, la mesquinesa de l’independentista (ostres!), el gust personal, el “és que no s’ha volgut sinó ja en seríem, d’independents” (vaja), per exemple?

Què ho fa i que ho permet que algú a un debat, i a un debat sobre la independència, obviï coses fonamentals, com ara les que s’assenyalen dels atacs  i amenaces militars o econòmiques? ah, béee, diuen, uns detallets….…

Em plantejo aquestes preocupacions només d’escoltar les primeres intervencions. Segur que resulten molt interessants els vídeos, per la difusió, pel què podem veure-hi i pel que propicia.
Per començar: pressió per a que es faci un debat sobre la independència a TV3:
Causa al Facebook. I segur que permet començar un recull ordenat del que s’ha anat guanyan en les idees i esclariment de la situació i posicionaments significatius en el camí cap a la independència.

Haurem d’estar molt al cas. Anoto un detall de l’inici.

El programa planteja una qüestió:

  – Està preparada Catalunya per viatjar sola? Aniria millor si fos independent?

Miquel Porta Perales comença així:

  – No s’havia plantejat mai la pregunta fins aquesta setmana que l’han convidat al programa.

Ho diu així:

   – perquè jo no contemplo la possibilitat de la hipòtesi de la independència, oh!
   per tant, ah!
   com el ser humà només pot respondre aquelles qüestions que es planteja, eh!
   doncs jo la veritat és que no me l’havia plantejat mai. (i? com?)

De debò.

(… i que Catalunya no existeix, que és una abstracció, que allò que existeixen són els catalans, que anirien uns millor, uns pitjor, que la independència creu que no seria cap solució, que si el món transnacional quan la sobirania es dilueix cap a dalt (ostres!) I, em sembla sorprenent, tot i el vist abans, que surti també amb allò de la interdependència.)

Em costa de creure que el sr. Porta Perales no s’ho hagi plantejat mai abans. Més que com uan improvisació o recull d’idees d’una setmana ho veig com un intent de menystenir el debat sobre la independència, i també com un intent de no assumir la realitat i una bona pila d’evidències.

……………………………
http://www.youtube.com/watch?v=S_LvSiJgBlE
http://www.youtube.com/watch?v=Gab96g2-zJ0
http://www.youtube.com/watch?v=6e4SOM4su00
http://www.youtube.com/watch?v=mKtfzc6FKlI
http://www.youtube.com/watch?v=FYVx70PPBZI
http://www.youtube.com/watch?v=jWpXl-LL9gg
http://www.youtube.com/watch?v=lwM0OssoHLA

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!