Indústries i caminars.

Comunicació Humana és el darrer apunt que llegia a PsicoApunts, i que (ho he trobat!) recollia al bloc el desembre de 2007: 1-D: CATALUNYA REBENTA (3). I, “hi ha qui diuen que”.

Trobo a faltar els seus apunts, i la bona informació i opinions que ens feia arribar. A banda que m’encanta la seva mirada. Espero estigui bé, que sigui descans de bloc. I que segueixi estudiant. Ho recordo mentre donava voltes a aquestes idees.

Quedi com esbós:

La depressió és un problema.
Aquí estaríem parlat de societat, sanitat, tractament, tractaments.
Cal que valorem si ho fem bé, o malament.

Parlem de com tractem la depressió.

La “depressió” és un problema.
Aquí estaríem parlant de saber, coneixements, enteniment.
Cal que parem atenció i valorem les idees que en tenim, que observem, que contrastem, conversem, etc. També que valorem si ho fem bé o malament.

Parlem de què considerem depressió.

“Depressió” és un problema.

Aquí estaríem parlant de mots i de llenguatge. O de comunicació, informació usos i abusos.
Cal que tinguem present quins poders i dominis ens permetem aquí.

Parlem de quan parlem de depressió.

(…)

Fa uns anys, arrel d’una enquesta per un estudi de psicologia, ho vaig veure molt clar. Tenim un problema greu en la consideració de la depressió, i, entenc que també en alguns tractaments.
Vaig dir que per una banda em sembla que ens hem acostumat a dit que la tristesa és depressió, (i ara em pregunto: ho fem igual amb altes símptomes? Ho fem igual en el cas d’altres malalties?)
I diria que en aquest pas neguem la tristor, no ens la permetem, quan més aviat és normal que estem tristos per algunes coses que passen, i sobretot per algunes coses que fem.
No és gaire agradable la exigència de felicitat contínua ni la negació i disfressa de fets preocupants. Neguem i no ens permetem un bon criteri d’observació i judici, i crec que és un greu problema. Agreujat per la tendència a calmar, a calmar per calmar, no sigui cas.

També vaig expressar a la responsable de l’estudi la meva preocupació pel paper social que estava prenent la psicologia, el psicòleg i els tractaments. Trobava horrorós que juguin el paper de calmaconsciències.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/73281
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/73362

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!