Voltes i voltes. I vaig a parar allà mateix. Sembrar, collir, compartir, i cardar.
Trobo la repetició de coses com ara: sembra, sembra, sembra, bé! sí! etc. Tractament que normalment et vol cardar, i generalment a hòsties o sota amenaça d’aquestes mínim.
Així, ni cas! Vull dir que crec que no s’ha de fer gaire cas, i de tant en tant, quan convé, se n’ha de fer collita pròpia sense atendre aquestes: siguin invitacions, siguin imposicions, siguin convenciments còsmics. O siguin aberracions del què entenem per propi per estirament de la idea, perquè la idea sigui bufada, bufonada, o altres ades.
(…)
Perquè?
Aquesta normalitat que hi he trobat està associada a privatització de dominis (que he vist
arriba fins una mena de solipsismes eficients que, tela!), robatori, o coses
d’aquelles que anomenem “privilegis adquirits” des de, per, per (un
altre cop), a, i, oH!, etc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!