Indústries i caminars.

Trobareu detalls interessants sobre la situació política, i també una bona noció de ciutadà, al Mail obert d’ahir:

Aletig d’àliga

“(…) Contra tota expectativa de la narració lineal dels cànons i previsions
dels entesos habituals: ‘durarà quatre dies’, ‘és un exercici banal’,
els espectadors s’han convertit en actors i en actors que ja escriuen
la seva obra.

I alguns fins i tot reneguen de la metàfora del teatre. Consideren
que és viciada d’arrel i que fent i actuant com a ciutadans que som ja
en tenim prou.
(…)”

Em recorda unes quantes coses, fixem-nos en la idea de ciutadà, i en la de polític. I anem cap al divendres passat, a Sant Feliu de Guíxols, per exemple. Uns grups polítics feien crida a la ciutadania per impulsar la coordinació de la consulta per la independència:

“(…) Més de 200 persones van assistir, de forma
entusiasta, el passat divendres 11, a la Casa Irla, a la xerrada
col·loqui sobre el tema “El Dret de Decidir a Debat. L’acte va ser
presentat pel reconegut ganxó i periodista de Televisió de Catalunya
Jordi Suñer, i va comptar amb la intervenció d’en Josep-Maria
Terricabras, catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona, que
va parlar abastament sobre el dret a l’autodeterminació de Catalunya (…)”:

Josep-Maria Terricabras, entre altres coses, plantejà:

“… Què hem de recuperar els ciutadans?

Ho repeteixo, ja que ho he dit altres vegades. Em sembla que hem de recuperar la condició moral de ciutadans i hem d’abandonar la condició de súbdits.

Fa molt temps que hi ha la diferenciació entre ciutadans i súbdits. Al XIX, per exemple, era una diferenciació estrictament social i econòmica. Els ciutadans eren els que vivien més bé que els súbdits.
Ser súbdit era una bestiesa, per això, segur que quan els revolucionaris plantegen: vols deixar de ser súbdit? rebrien com a resposta que sí. Ja que sinó, a més de súbdit hom seria també imbècil.

Això ha canviat. Ara algú pot tenir ànima de ciutadà i estar més pelat que una rata, i no tenir feina, precisament per tenir ànima de ciutadà. Ara el què importa és l’aspecte moral.

Qui és ciutadà? Aquell que molesta, que fa coses, que … el ciutadà és aquell que té esperit col·lectiu. Això és el que hem recuperat, i coses com aquestes ho estan fent.
No tenim els mateixos plantejaments polítics, però estic segur que tots tenim el mateix plantejament democràtic. (…)”

Recuperem també la política.

I es va formar la plataforma ciutadana,
i veig que aquest dissabte es reuneixen. 

Web patrocinat per Cibercentre

……………………………..
http://www.vilaweb.cat/mailobert/3668178/aleteig-daliga.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/154158
http://esquerra.cat/locals/index.php?id_article=35756
http://www.guixolsdecideix.cat/Plataforma.html

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!