dissabte, 14 de juliol de 2007:
Quan llegeixo notícies sobre les decisions del traçat de TGV per Barcelona, penso que a aquestes alçades el “Ministerio de Fomento”, el govern central, i les idees sobre que els qui governen han de ser obedients sense crítica a les decisions centrals, necessiten algun replantejament fonamental.
Pel que fa al Ministeri espanyol (i tot el que l’acompanya) crec que haurien de deixar de creure’s que són la veu de l’amo. I el govern central hauria de pensar, tenir present, i assumir, que ni són més llestos que ningú, ni els ha de durar eternament el costum submís que han anat construint. Què faran quan no puguin fer xantatge amb els diners? Com vendran aquestes maneres xulesques quan la raonabilitat traspassi una mica més els mitjans que han dominat?
Que fan tot això prop de les vacances institucionals perquè quedin amagades en les precampanyes i properes eleccions a l’estat? Que pot ser es pensen que, si guanyés el PP les properes eleccions, aquí a Catalunya amagarem el cap i ens espantarem? Que pot ser es pensa que, si les guanyés una altra opció, estaríem tant contents que ja no recordaríem cap problema pendent?
Que no tenen observadors a les seves files que hagin valorat que ja no estem ofegats en el model ciutadà estúpid? També els podríem preguntar, i demanar sobre el paper els vincles que hi ha entre aquesta construcció, la negativa a passar el tren pel Vallés, la facilitat amb que algun polític afirma “no passarà res”, al costat de la dificultat amb que els tècnics parlin tant frívolament, i els negocis que acompanyin tot plegat. I, de passada, m’agradaria també demanar aclariment sobre les idees que reparteixen sobre una possible patologia ciutadana de desconfiança.
La portaveu del govern central diu que tot ja està ben fet. Aquí ens diuen que es reforçaran els estudis geològics i de control de les obres. També enviaran, sembla, psicòlegs d’ADIF per a pal·liar efectes del que anomenen “efecte Carmel”.
I, amb això ens anem quedant. Parlen d'”efecte Carmel” (aquesta mena de psicopatologia que ens encolomen” i així aconsegueixen que no es parli clarament de la manca d’estudis geològics que han dit haurien detectat la falla que provocà el desastre els Carmel.
Seguiran cridant als geòlegs només quan es trobin amb desastres? Per què parlen ara sense vergonya de que inicien els anàlisis de la situació dels edificis afectats? Ho fan per a que no els demanin indemnitzacions fora de lloc? O es tracta d’un estudi retroactiu a les afirmacions de la portaveu del govern central (que afirma que tot està controlat)?
Sobre obediències polítiques cegues (inclouria també aquí les que es deguin a compromisos i responsabilitats alienes al tema), crec que hem de canviar aquest costum. Tant pel que fa a acceptar-les com pel que fa a permetre que això sigui un premi en cap sentit; ni central ni electoral.
…………………………..
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/57813
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!