Notícia: d’aquest matí a vilaweb.
Atenció! "No hay nada que preservar i proteger", diu el poder judicial.
Del diari Levante:
" (…) En su descripción de las obras apunta que «en la cabecera de la pista
hay dos cimas, una ya ha sido objeto de voladuras y está parcialmente
desmontada y hay un talud y en la otra -Santa Bárbara- ,donde estaba la
ermita, que ya no existe, queda pendiente de desmontar el pico de la
montaña hasta el límite exigido por las condiciones de seguridad aérea
y sólo falta desmontar la cima y nivelar. Con todo esto se quiere decir
que el daño ya es irreversible al ser imposible o de dificultad extrema
retornar a la situación anterior a la entrada de las máquinas al lugar,
la alteración y perdida producida es irrecuperable. No hay nada que
preservar y proteger, por lo que la medida cautelar carece de razón de
ser aún existiendo la justificación de la medida» apunta la magistrada
en su resolución."
Vigilem amb aquestes resolucions, perquè em sembla que ja estem prou resolucionats.
Sobre les altes resolucions d’una que anomenem comunitat internacional vetada pels EUA (o qui sigui) escrivia aquest matí un comentari.
(segueix)
Josep Maria Terricabras:
L?ordre internacional
DILLUNS, 13 DE NOVEMBRE DEL 2006
"Fa dos dies, dissabte, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides
havia de votar una resolució de condemna per l?assassinat de 19 civils
palestins, dut a terme per forces israelianes tres dies abans, al nord
de la franja de Gaza. (…)"
Comentari:
Tenen unes solucions ben absurdes.
Abans
de tot estic d?acord en que aquest dret de veto és perillós el mirem
com el mirem. En principi; i no diguem a la pràctica. Més greu, si ho
pot ser, perquè a la pràctica, i em sembla que ja d?entrada, pel que fa
a les resolucions confonen solucionar i determinar maneres de
solucionar, amb decidir quins són els fets o problemes a tractar (a
vegades ens ho han presentat com allò de ?Europa havia d?acceptar la
versió dels EUAEUA?, etc.) Un dels elements de la misèria política general
instal?lada a les seves resolucions.
Sobre la ONU crec ens caldria una recuperació urgent de la institució
per als pobles i els ciutadans. Per dues raons bàsiques: primer perquè
aquesta gent acabarà creient-se ja del tot, que els únics actors
determinants al món són els estats potents, o els prepotents; o la seva
representació en aquestes cambres.
I de seguida, perquè aquesta
institució més aviat ha de tenir la funció de defensar pobles i
ciutadans de les violències i abusos d?estats, governs o altres
estructures de poder; i amb aquesta mena de drets i pressions d?armes
és missió impossible. Així ho entenc, i em sembla que és així com es
presenta; doncs que facin bé la seva feina. Sinó poden acabar
instal?lats del tot en el què intenten combatre.
Absurdes per força.
La
segona raó penso que els hauria de costar poc d?entendre als qui ara
tenen aquests poders de resolució. A banda de l?absurd de donar a algú
dret d?oposar-se si no és que ho poguessin fer tots i cada un; em
sembla que basen aquest dret en el simple poder de la força.
Penso que els hauria de costar molt poc veure que la determinació presa
sobre un afer no és el mateix que la decisió arbitrària, interessada
tàctica o estratègicament, i ni que sigui ben preciosament presentada;
sobre quines són les coses que passen.
A banda que determinar solucions
no té res a veure amb determinar quina és la realitat; confusió en la
que estan també ben embolicats. M?agrada que assenyali lo de les dates.
Perquè crec no hem de permetre aquesta seva insistència en ?resoldre?
que hem entrat en una seva nova era.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!