Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Un cop superades les eleccions al Parlament de Catalunya, ara l’atenció se centra en la cita de les municipals de la propera primavera. Setmanes abans de les eleccions de Tots Sants vaig escriure l’anotació que segueix a continuació, però la vaig deixar descansar sense publicar-la uns dies fins que se’m va adormir del tot. La recupero ara, íntegrament, amb el benentès que algunes consideracions poden haver quedat desfassades, però m’ha semblat curiós publicar-la. (Tribuna: Xavier Trias vol recuperar l’estil de sempre de CiU)
"El senyor Xavier Trias m’ho va comentar durant un dinar que vam tenir farà prop de dos anys, amb el periodista que llavors feia informació municipal de Barcelona a El Punt. "Prefereixo enfrontar-me amb Joan Clos que no amb cap altre candidat, per desconegut que sigui." I la raó que tenia, l’home. Ja llavors s’especulava amb la possibilitat que el PSC tallés el cap de l’alcalde de Barcelona i forcés un relleu de cara a la candidatura del 2007. La ressaca del Fòrum tenia aquestes coses.
Trias mantenia aquesta opinió, contra el que pensaven alguns dels seus col·laboradors, que observaven una tendència desfavorable als socialistes que les enquestes han anat repetint fins ara. Però els pitjors presagis de l’alcaldable nacionalista s’han fet realitat, i l’operació orquestrada al carrer Nicaragua per matar dos ocells d’un tret (Joan Clos i Pasqual Maragall) ha provocat una inflexió demoscòpica.
Amb el relleu de Jordi Hereu per Clos, les últimes enquestes -de La Vanguardia i El Periódico– apunten a una remuntada socialista i un fre nacionalista. Per primera vegada, el PSC deixa d’enfonsar-se (14-15 regidors) i CiU para de créixer (11), com si diguéssim. Canvi de tendències. ¿S’han intercanviat els papers? És molt aviat per afirmar-ho.
Hi ha qui s’ha atrevit a demanar el cap de Xavier Trias, en considerar-lo un entrebanc de la federació nacionalista en la cursa municipal. Es precipiten. Estic d’acord que el cop d’efecte renovador té unes conseqüències immediatament positives per al PSC. Però queden molts mesos per endavant fins a les eleccions municipals de la primavera vinent. Poden passar moltes coses pel camí.
D’entrada, cal veure què diu el recompte a les urnes la nit de Tots Sants. Després haurem d’assistir a l’elecció del President del país i la formació del Govern. I, finalment, esperar si Zapatero fa coincidir la convocatòria de les eleccions estatals amb les municipals. Hi haurà, per tant, temps i decisions polítiques que poden influir en la campanya i, finalment, el resultat electoral a la capital del país.
Un Artur Mas President precipitaria l’esquema de l’alternança, ja que CiU hauria pagat amb només tres anyets a l’oposició la renovació institucional a 23 anys de pujolisme. La saviesa popular segons la qual a banda i banda de la plaça Sant Jaume és millor que no hi siguin els mateixos, alteraria els plans de Xavier Trias. No obstant això, i malgrat el cop d’efecte d’Hereu, que és molt millor candidat que Clos, la bandera de Trias pot continuar sent la renovació. S’enfronta a un poder municipal en mans socialistes des del 1979. Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu: quatre alcaldes d’un mateix partit i projecte.
Si Mas arriba a la Presidència de Catalunya, però ho fa en minoria i condicionat per l’anomenada sociovergència, amb un PSC col·laboracionista des de l’oposició -al dictat del PSOE?-, la incertesa tampoc no s’esvaeix per al projecte del doctor Trias. ¿Podria haver sociovergència a banda i banda? D’Hereu s’ha destacat que és fill de bona família, de Sant Gervasi, alumne del Sant Gregori i d’ESADE. Quin perfil socialista més adient que el seu per liderar un canvi a l’Ajuntament: el sacrifici del tripartit municipal per la sociovergència.
Amb José Montilla de President de Catalunya, com a líder d’un tripartit 2.0, el panorama seria radicalment diferent. La idea de l’alternança en boca del doctor Trias seria ben vigent, i la necessitat popular de no posar tots els ous al mateix cabàs, encara més. Per tant, calma. Molta calma perquè tot és possible. Al marge de les enquestes a mida.
Sacrificar ara Trias, com demanen els impacients, seria un gravíssim error per a la federació nacionalista. Seria tant greu com obrir un debat polític i mediàtic sobre la conveniència de sacrificar-lo, vaja. I més ara."
Anotacions relacionades amb Trias i blocs nacionalistes de Barcelona
[Xavier Trias: de la poma a l’escombra]
[Bloc del dirigent de Convergència Antoni Vives]
[Bloc del dirigent de la JNC a Barcelona]
Anotacions relacionades amb el relleu de Joan Clos
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Crec que després de 3,5 anys d’intensa pre campanya electoral, el bon jan del Dr. Trias arribarà esgotat a les municipals.
I amb el permís d’ERC.
O siga, qüasi res per a la carabassa.
No només representa l’estil clàssic de CiU, allunyat del pijisme Madí, sinó que és l’únic candidat amb un programa per a recuperar la capitalitat de Barcelona.
Si és possible, ERC pot apostar per un pacte amb CiU per a oferir la seva cara més equidistant.
Sobre BCN i capitalitat: http://catalunyafastforward.blogspot.com/2006/10/barcelona-i-capitalitat.html
Bon Nadal,
Marc
http://www.catalunyafastforward.blogspot.com
Els dos regidors d’ERC a l’Ajuntament de Sant Just Desvern van
anunciar ahir de manera sobtada que abandonen l’equip de govern i
passen a l’oposició "per la desconfiança del PSC" cap a ells, que fa
que aquest actuï "com si a l’Ajuntament governés un sol partit, sense
respectar els socis", segons va explicat Jaume Campreciós, president de
la secció local d’ERC. Els republicans portaven 23 anys governant amb
socialistes i ecosocialistes en aquest municipi del Baix Llobregat.
La gota que va fer vessar el vas va ser la censura d’un article que
els republicans volien publicar en el número de novembre del butlletí
municipal de la ciutat, on es criticaven les formes d’actuar de
l’alcalde, Josep Perpinyà, i de la regidora d’Urbanisme, Anna
Hernández, dona del president de la Generalitat, José Montilla.
es veia a venir qie seria en pepe Montilla el nou i molt Honorable president de la Generalitat de Catalunya, i es veia a venir per a qualsevol que tingués només dos ditets d’allo tan senzill que s’en diu "sentit comú"o com diu el meu pare "fixar-s’hi" que així havia de ser, b’asicamentr per una raò molt simple, mai un paò ha estat president de la generalitat de Catalunya, per tant l’artutu mas estava ja descartat, i l’ùnic amb possibilitats que quedava era el gruica, i a mi em sembla, sincerament, molt bé.- Dit aixó, i malgrat no ser convergent ni d’unió – s’hyan de separar les questions a partir d’ara – en Xavier Trias es mereiz disputar l’alcaldia de Barcelona, mira Saül, en Trias esalló que en llenguatge col·loquial en diriem, un bon tio, honest i honrat – pocs n’hi han – sorneguer si s’escau i amb el punt de bogeria suficient per ser alcalde d’aquest caos QUE ES DIU CIUTAT DE BARCELONA, que si es permet el luxe de tenir a la oposició un patetic subproducte residual com l’Albertito Fernandes Dias, és mereix tenir en Trias com a alcalde., En Trias, es d’aquells que al meu poble anys ençà en deien::Un senyor de Barcelona. Si visques a can fanga, jo, el votaria.