Hi va haver una època en què
Aznar es fotografiava al
Palau de la Música en plena operació centrista, quan parlava català en la intimitat, ja ho recordareu. Catalunya era motiu d’admiració per a la dreta espanyola, i l’Aznar prudent dels primers anys com a mandatari festejava amb això que se’n diu la societat civil catalana, que en el fons vol dir la burgesia catalana a seques.
Fèlix Millet va ser una icona d’aquesta burgesia catalana amiga del PP, fins al punt que el model Palau de la Música Catalana era presentat a les Espanyes com un exemple de gestió i un projecte admirable. Aznar, és a dir, el govern del PP, va abocar-hi un munt de milions en el Palau de Millet, mai millor dit. Van posar un llacet a l’enamorament en forma de col·laboració del
tal Millet a la
FAES, que com saben és el think thank de l’aznarisme i que fins i tot en l’actualitat està en mans dels durs que troben en
Rajoy una neneta. Doncs ja veuen com acaben aquestes coses. Després d’haver tacat una institució del país com el Palau, amb una imatge que farà molt de mal (la dels Mossos entrant-hi), ara resulta que
un suposat penediment públic que amaga una estratègia legal per evitar la presó pretén rentar-se la cara del
delinqüent. Suposat delinqüent, perdó. Amb burgesies així, més val no tenir enemics… I amb auditors així, també.