Saül Gordillo www.saul.cat

Certament aquest nou govern d’Entesa té grans dosis de continuïtat respecte els anteriors executius de Pasqual Maragall, ja sigui el primer tripartit fill del pacte del Tinell o l’últim govern bipartit, una mena de fill bastard de l’acord originari anomenat catalanista i d’esquerres. El continuisme és, per exemple, en les maragallades. L’ombra de Pasqual Maragall al govern que presideix José Montilla és la del seu germà Ernest, titular per sorpresa d’última hora de la cartera d’Educació. Quan ningú no s’ho esperava, el calculador Montilla va repescar un Ernest Maragall a qui, curiosament, el PSC va vetar en el seu moment quan el President Pasqual volia fer entrar el Tete al Consell Executiu però en qualitat de conseller. Recordeu aquella frustrada remodelació presidencial, oi? Doncs ara és Ernest Maragall qui ens recorda, perquè no caiguin ràpid en l’oblit, que eren, són i potser seran les maragallades.

La famosa hora de reforç de castellà a les escoles catalanes que pretén imposar el govern espanyol per decret, aquest executiu a qui li tremolen les cames a l’hora de fer lleis com la de memòria històrica, per posar un cas actual, i d’un PSOE que no vol totes les llengües oficials de l’Estat al Congrés, per exemple, ha despullat la mala consciència d’Ernest Maragall i li ha fet fer un paper ben galdós. (Ernest Maragall: l’aposta equivocada?) No prou satisfet amb el seu eufòric i sorprenent posicionament a favor de l’executiu estatal (aliè a professors i sindicats), invasor de competències i protector de la llengua que menys protecció necessita a l’escola del Principat (abans li toquen al català i després vindrien l’anglès o el francès), el conseller Ernest Maragall ofereix un episodi lamentable a l’emissora pública de ràdio, en el programa líder dels matins, per a més detalls. Maragall el conseller agafa el telèfon i entra en directe, sense cap complexe ni remordiment, per cantar-li la canya i polemitzar en directe a Antoni Bassas.

El problema de la peculiar intervenció radiofònica de l’esperit més maragallista d’aquest nou govern no és el fons del debat que plantejava, que ho és, sinó les formes i el to, més pròpies d’una alcaldada de poble, per entendre’ns. Que el conseller discrepi del director i conductor del programa líder a la ràdio nacional del país (les falques a Catalunya Ràdio amb aquest missatge encara s’emeten, tot i les profètiques proclames catastrofistes d’una Catalunya postnacional que jo, de moment, no sé veure pel carrer) no em sembla pas malament. Que discrepi, encara que l’ofensiva estatal l’acabi d’enxampar amb el despatx per estrenar. Però que ofereixi la imatge de fiscalitzador i censor dels mitjans públics, això sí que no, home. Maragall, controla’t. Que la legislatura és molt llarga i després t’acabem veient al programa de Josep Cuní a TV3 [aquí trobareu el vídeo] defensant allò que els teus socis de govern deien el dia anterior per discrepar i desmarcar-se de tu. (ERC està molesta, i Òmnium reclama que ho recorrin.) Avui dius que benvingut sigui el castellà de reforç a l’escola (i a la ràdio?) i l’endemà, potser recordant aquella inesborrable i bel·ligerant intervenció de Montilla a favor del català en el ple d’investidura al Parlament en resposta a Albert Rivera, fas marxa enrere per dir que estàs d’acord amb ERC i ICV-EUiA i que no toleraràs cap invasió de competències. Cap supeditació, que diria Artur Mas. (Cap entitat defensa més castellà a l’escola.) (La Plataforma per la Llengua exigeix un recurs.) (Demanen un informe jurídic per defensar les competències pròpies.) (I que tampoc no s’apliqui a les Illes i el País Valencià.)

Tot això el dia que hem sabut que la Junta Electoral Central ha multat Pasqual Maragall amb 600 euros per la seva declaració institucional tendenciosa a les portes del referèndum estatutari del juny. Maragallades dèiem…