Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Títol: Catalunya: estat de la nació
Autor: Carles Lladó i Badia (coord.), autor de Barcelona adéu! (1971), 32.000 passos (1983), i Catalunya independent! (1986), entre d’altres.
Edita: Editorial Pòrtic
Apunt: “Catalunya: estat de la nació és la crida de vint-vuit autors que
presenten una visió analítica dels antecedents i les circumstàncies que
han portat la nostra nació on es troba actualment dins el context
estatal i internacional, i alhora planteja unes propostes per recuperar
l’esperança en el nostre futur i arribar allà on ens proposem. El
llibre argumenta la necessitat d’escometre l’exercici del dret a
l’autodeterminació com a única opció possible per a la millora de
l’econòmica i el benestar de cada un dels catalans i dels seus
descendents. Amb la unitat de tots els decebuts però esperançats
ciutadans i l’aplicació dels ressorts adients, la renaixença nacional
és possible. Hi col·laboren Ramon Tremosa, Heribert Barrera, Oriol
Junqueras, Jordi Porta, Alfons López Tena, Isabel-Clara Simó, Elisenda
Paluzie, Carles Castellanos, Èric Bertran i Sean Connery, entre altres.”
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Siempre son los mismos. En todos los debates, en todos los libros, en todos los programas de televisión, en todos los artículos de prensa, en todas las subvenciones, en todas las catosferas, en todos los manifiestos y manifestaciones… Siempre los mismos. Siempre.
El “ministro” de economía de la catalunya independent, tremosa, el hijo del contable, que solo habla del puerto y del aeropuerto -pesaaaao-…
El eterno amigo de los inmigrantes, barrera…
El ultraindependentista a sueldo de radio nacional de espanya, junqueras…
El de omnium, con todos los vocales locos por moverle la silla, jordi porta…
El del cgpj, valenciano e independentista catalá, y olé, lópez tena, de los lópez de toda la vida…
La asimov, o así se la conoce en los círculos literarios, por su cercanía con la realidad…
La que no se pierde ni un meeting de las jerc, la paluzie…
El que hizo “travesuras” de joven, aaaayyyy estos chiquillos de terra lliure, castellanos…
El niñito que por mandar mensajitos a los comercios pasó un mal rato y que han convertido en un héroe de la causa, èric, èric, tsk, tsk…
El escocés, al menos, es un buen actor… pobre… si supiera que le han metido en un libro con todos estos friquis…
Bueno, solo falta alguno que otro para que el libro pase a la historia. Yo añadiría alguna de las mejores cabezas del nacionalismo catalán: Joel Joan, Salvador Sostres, López Bofill, Karmele Marchante, Pilar Rahola, Bilbeny…
¡Equipaso de cracks! ¡Mare meva!