Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

27 de juliol de 2008
2 comentaris

Les Santes. La fotografia és el refugi del pare novell

Mataró, la Riera. 26 de juliol de 2008. Quarts de vuit de la tarda. Pares, mares i mainada ocupen l’artèria històrica de la ciutat, pendents de l’arribada dels gegants, provinents de la postal i cap a la dormida. Els gegants de Manresa són els convidats d’aquest any, rebuts pel Robafaves i la Geganta com el rigorós protocol geganter marca a Mataró. Santes i cap de setmana, una coincidència que multiplica encara més la multitud de públic arreu. Cada acte és un èxit de públic. La ciutat surt al carrer. Mediterranietat en estat pur. Integració, també. Els nous mataronins al·lucinen amb la festa major, inclús se sent parlar anglès en una taula de la geladeria Verdú. Una família anglesa visita la ciutat convidada per una de mataronina. Veniu, veniu, que us ensenyarem Mataró. I els anglesos flipen. La Riera és una ludoteca gegantina, amb centenars de nans vestits amb la samarreta oficial del 2008, que té els colors del club de futbol de la ciutat. Cotxets amunt i avall, amb uns pares i unes mares que fan de motors tractors. El baby boom esclata en una demostració festiva tranquil·la, perquè la tarda és una franja reservada per a la celebració d’orxata i granissat. Res a veure amb les birres i els cubates de les nits a les barres. Els pares santeros tenen més de cangurs de ludoteca massiva que no pas d’esbojarrats festius. I quin és el millor refugi per al pare carregat de mainada, i això ho diu un que engany s’estrena com a pare novell? Doncs la fotografia. Una càmera de fotos permet convertir el pare en una mena d’agent doble. És pare, i, per tant, tira del cotxet del menut com el primer, però al mateix temps és observador aliè. La càmera permet actuar com a observador, com a tafaner, si molt m’apureu. Mentre captures imatges, fomentes el flash back, els records que tornen d’aquelles Santes que van ser i que mai no tornaran a repetir-se. Perquè mai més seran el mateix, Les Santes, per a un pare novell. Les fotos, la sobresodi de gegants, molta Riera, el consum d’orxata i, com a màxim, un frankfurt i un llom amb formatge a peu de carrer, són el súmmum del santero pare de família. I per als més afortunats: poder-ho escriure després al bloc.

[Les meves fotos de Les Santes al Flickr]

Les Santes a la web 2.0:
El grup Les Santes de Mataró, que aplega més de 300 membres del Facebook. Al YouTube, trobareu vídeos de Les Santes. Al Technorati, trobareu apunts blocaires de Les Santes. En aquest directori de Poliblocs, trobareu apunts dels polítics locals. Al Flickr, trobareu fotos de Les Santes. Amb paciència, al Twitter segurament també trobareu tuiteros santeros. (Els viquipedistes podeu farcir l’entrada Les Santes.)

Els meus apunts anteriors:
Les Santes. Santes de pare novell. Desmitificar Mataró
Les Santes. Material digital
Les Santes. El cartell. La samarreta
Les Santes. La Nit Boja
Les Santes. La rauxa imprescindible i el seny indispensable

  1. Actes recomanats per anar-hi amb els fills, apart dels espectacles infantils i les xeringades: ser el dia de les Santes (el 27) a les 10 del matí a la plaça de Santa Maria. Tothom entra a la missa i els nens poden tocar i remenar les figures de la festa major sense cap problema;  el dia 28 pel matí, l’anada a la residència Sant Josep, els nens tornen a tenir els gegants  a l’abast per tocar-los i jugar amb ells;  el mateix dia 28 per la tarda, la revolta dels nans. Un bon acte, pensat pels nens i disfrutat per ells.

  2. Pixats, els carrers, dissabte al matí. Els comerciants freguen per eliminar el tuf d’alcohol passat per l’esòfag, indignats però serens. Aixordats, de tants pertads; cal fer tanta remor? “SI no fos per ells no n’hi hauria de festa Major” diu el conserge mirant els geganters que fan cara de cansats al costat dels punkies (o el que sigui) metralleta de fireta esperant les autoritats sortint (o entrant?) de la Basílica. A qui feu por? la meva nena s’ha espantat més amb el drac, petit. I les autoritats, totes cap dins a rebre hòsties.. o no combreguen? i doncs que hi fan?. Escoltar barroc? ai las! I després els focs “Mataró nos visita” i evita mirar-se a la mar que fa de mirall camuflada pels reflexos del cohets no fós que es veiés. Tots avall per després tornar amunt. I marxarà tothom de vacances a Cincinnati,  Granada o Formentera, i avall. Funció catàrtica de les Santes que passa per maltractar la ciutat uns dies i també els fetges, els timpans i tot plegat per seguir discutint sobre la samarreta o les hòsties… Avui sopar del moro, per fi. Aquest any sembla que arribi tard, massa tard. Adéu
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!