Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
La constitució dels ajuntaments a favor de l’aeroport
centralidad económica, del aeropuerto y de la metrópolis, por tanto, y
proponer que el día de la constitución de los nuevos ayuntamientos haya
pronunciamientos unánimes."
El subdirector i delegat a Madrid de La Vanguardia proposa que s’aprofiti la constitució dels ajuntaments resultants de les eleccions municipals del 27 de maig per aprovar mocions en suport a la gestió descentralitzada de l’aeroport de Barcelona. Ja ho veieu. L’aeroport com a caball de batalla un cop desaprofitada i mig perduda l’oportunitat històrica estatutària.
Benvinguts siguin a la causa sobiranista, encara que sigui a través de les pistes del Prat, l’empresariat i la classe político-mediàtica d’ordre. Després de la demostració de força empresarial ["Important, això d’avui", magnífica crònica d’urgència de Martí Estruch], amb el pacte de no interferència política, havíem quedat que era l’hora de la societat civil. Tocava recuperar la filosofia pujolista del peix al cove, per anar esgarrapant aeroports i xarxes de rodalies. Si els ensurts ho permeten, és clar.
Com que Rodríguez Zapatero necessita missatges clars ?i catalans, si m’ho permeteu? no és mala idea aquesta d’aprofitar la constitució dels ajuntaments per tancar files a l’entorn d’una reclamació sorgida des de la base ?és l’hora de reconèixer el mèrit dels Ramon Tremosa [web millorada], Germà Bel [web amb domini.cat] i Pedro Nueno [fitxa]? amb complicitat empresarial i recel polític. Un clam a favor de l’economia, del país i la seva gent. Un clam contra el centralisme anacrònic que només té un referent similar a prop: Romania.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquesta conferència és la del Capital. Ha tingut més ressó mediàtic que la manifestació del poble, la veritable societat civil, la del 18 de febrer de l’any passat reclamant que som una Nació i tenim el dret de decidir. Això de l’IESE és la reunió dels interessos econòmics individuals. El poder polític no els interessa gens. Aquest en Juliana se li veu el llautó. Perquè no demanava el mateix abans o després del 18F? El poble ho tenim molt difícil i uns dels grans culpables son les empreses periodístiques que només tenen, també, interessos econòmics i individuals. Pobre Catalunya, com algú diria si no ens hi posem de valent ens queden tres telenotícies. Salut, justícia social i Independència..
Ametllers florits sota la pluja…
http://entrellum.blogspot.com/2007/04/ametllers-florits-sota-la-pluja.html
L’Enric Juliana hauria de saber més història. Acció Catalana va nèixer d’una escissió de les Joventuts de la Lliga Regionalista després que Francesc Cambó pactés un Gobierno de Concentración Nacional amb conservadors i liberals monàrquics. Va ser encapçalada per Antoni Rovira i Virgili que sempre va ser republicà i mai accidentalista sobre el règim borbònic. La seva màxima era "Catalunya Endins" i representava la reacció contra de "Per Catalunya i l’Espanya Gran" que havia llançat Prat de la Riba l’any 1917 i havia protagonitzat Cambó, però que no havia donat cap fruit per la causa nacional catalana. La conclusió d’Acció Catalana era que amb el règim monàrquic Catalunya no podia tenir cap futur. No sé si aquest perfil encaixa amb la concepció de "centralitat econòmica (?)" que hi havia entre els assistents a l’acte acadèmic de l’IESE.
El que pasa, es que recorrim a moviments ciutadasn devant la poca empenta dels polítics que tenim.
Pot ser els tenim perque ens els mereixem. De moment, clar.
Un PSC sense grup parmamentari i que no votarà mai en contra el PSOE (si alguna vegada ho fes, un altra gall cantaría, però no ho fará mai, ni per CAT ni per ningú).
CIU que pacta un Estatut amb en ZP (que després ens han deixat com una patena) i un lider que vol ser ministre a Madrid a cualsevol preu.
ERC que juga a fer-se el valent i que son cobardets (governent amb els espanyolistes del PSC).
Amb aixó no es pot demanar gaire.
Solució: demanen als Ajuntaments actes simbólics quant la culpa es del Tripartit.
Si no queda mes remei…
A Madrid inauguren els tunels de la M-30- Els mes llargs! I no son de peatje!
Era un exemple, vale?