Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

31 d'agost de 2005
Sense categoria
4 comentaris

“Katrina” Mieras.

Aquesta dona és pitjor que un huracà, un tifó o una tempesta tropical. No sé si el nom que li han posat a l’huracà que tant de mal està fent al sud dels Estats Units té alguna cosa a veure amb el de la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La qüestió és que a l’exregidora de Sanitat de Badalona, els caps de gabinet li duren tres setmanes. Els secretaris generals, un mes a molt estirar.

No sé si esmorza directors generals, dina caps de gabinet i sopa directors d’organismes públics diversos, però realment fa molta por. Permeteu-me la frivolitat. Però és que després de llegir els dos articles que m’han vingut a la pantalla, què voleu que us digui. Per què aquesta acidesa meva, direu?

Prova 1. Article de Francesc-Marc Álvaro.

Prova 2. Article d’Hèctor Bofill.

El seu gran mèrit va ser estar desperta la nit abans de la presa de possessió de Pasqual Maragall com a president. Li faltava una dona al seu govern, per allò de la paritat home-dona. Tot i que ella és metge i s’adorm a les obres de teatre (perquè quan li pregunten no se’n recorda de què ha vist i/o llegit), la Mieras estava desperta aquella nit. Tenia el pijama posat i estava a punt de sopar. Va sonar el telèfon. Era Maragall. La va cridar a Palau. Ella es va treure el pijama, i ara és consellera.

Això que explico no és cap broma. Ens ho va comentar ella mateixa (a uns quants periodistes) la presa de possessió de Maragall al Palau de la Generalitat, entre canapè i canapè (de can Miracle, per cert). El seu sí que ha estat un miracle. Tant contenta, ella.

Diuen que el seu gran mèrit (polític) és el retorn dels papers de Salamanca. De fet, a la foto apareix amb algun paper, però no són de Salamanca. Aquí encara no han arribat, malgrat els múltiples anuncis governamentals.

Ja estic desitjant tornar a la normalitat de les normalitats per recuperar, com a oient, els espais radiofònics humorístics per escoltar les imitacions que li fan. Però hi ha dies que no sé si fa més riure una imitació o simplement un tall de veu seu enmig d’un informatiu seriós. 

  2. Sí, però cal matisar. Cert que la senyora Mieras no té gaire idea de res.

    Però resulta que l’equip de Cultura sí que funciona. I fa coses, i les fa bé, i ja es comencen a veure els seus fruits.

    Per què tota la gent que demanava la dimissió de la Consellera ara calla? Doncs perquè la gent ha vist resultats, fruits. Una línia política decidida i implicada amb la gent que des de fa temps treballa en el territori. I tot això, si vols, d’esquenes a la Consellera que es limita a dir “amén” però deixa fer.

    I de moment és el millor que ens podria passar: Que treballin bé, que facin unes bones actuacions, que dotin d’infrastructures (que no vol dir edificis) el país, que es comprometin amb la gent, que impulsin les dinàmiques que ja existeixen, que incentivin les que han de néixer…

    Això és el que cal fer, el que no s’ha fet en molts anys i que ara es fa. Doncs, deixem-los fer.Malgrat la Consellera.

    QWERT

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!