Internet posa de manifest que la jornada de reflexió és un anacronisme, una cotilla legal que s’explica perquè venim d’on venim: d’una dictadura. La famosa Junta Electoral Central imposa, en base a normes legals, una sèrie de límits antiquats i immadurs. Un d’aquests és la jornada de reflexió, que dècades enrere es podia arribar a “garantir”. ¿Però des que existeix Internet, quin sentit té determinar una mena de silenci artificial el dia abans de les eleccions? Amb la televisió i la ràdio —públiques a l’arrencada democràtica i després amb un ventall més ampli amb les privades— i la complicitat dels diaris, sí que es podia decretar la “reflexió” forçosa. ¿Però en l’era de la revolució digital, amb els blocs, la web participativa i tot l’enrenou de polítics, periodistes i ciutadans debatent a la xarxa, quin sentit té imposar una jornada de reflexió? Internet demostra que tenim una justícia cega i lenta, ancorada en el passat [
Un 15% dels internautes catalans llegeix blocs]. Ja es mereixen un descans el dia abans de les eleccions, els polítics. Però el que la Junta Electoral Central no podrà dictar mai més és el silenci durant la jornada de reflexió en l’època de la conversa a Internet. Aquest dissabte, polítics catalans que
tuitegen han fet campanya
in extremis [
Els polítics gironins són els que més “tuitegen”.] I segurament és impossible fixar la frontera legalista entre allò que és “fer campanya” i allò que és comportar-se amb naturalitat com un “ésser digital”. El problema és que a la Junta Electoral Central, com a la majoria de tribunals de justícia, els “éssers digitals” deuen ser invisibles.
Per cert, una recomanació que m’arriba per correu: Ferran Sáez Mateu: Reflexionar.
Confessem que Tontolcul es va reencarnar en un de nosaltres; però ara ja s’ha tornat savi.
He, he, he… si ens han de perseguir a tots els que estem trencant per internet la carpetovetònica jornada de reflexió, tenen feina per una bona estona. Si fa quatre anys ja va ser la repera, tothom parlant per la tele unes hores abans d’obrir els col·legis electorals, uns altres enviant missatges per mòbil i internet per a concentrar-se davant les seus del PP. Ara, allò si que va donar “vidilla” a l’assumpte. Aquesta vegada malgrat la típica i lamentable acció terrorista abans de les eleccions el carrer ha estat més calmat però de la xarxa sortia fum. L’estat espanyol no deixa de semblar-se a aquelles pel·lícules de l’Alfredo Landa en plena joventut. Spain is different. Única a Europa.
Salutacions company
De reflexió (sí que és impressionant) i de prohibicions que també fan vergonya. Diria que tenim un greu problema d’esquemes i d’un
sector del funcionariat que ha estat entrenat i alimentat com a
“sevidores” del règim franquista i post, post, i “ante”. Que fan un xantatge
social i econòmic intolerable. A més de la gravetat dels seu paper com
a continuadores també a nivell polític i ideològic.
Per mi la jornada de reflexió té tres imatges molt significatives. La primera, en Rubalcaba fent un mítim per la cadena SER a les 9 del matí aprofitant-se de l’atemptat del dia anterior. La segona, el petó que li donà Manuel Chaves a la filla de l’ex-regidor assassinat, just al moment que la noia acabava de llegir un comunicat demanant el vot de tothom. La tercera l’esbatussada a l’enterrament entre gent del PP i el PSOE (que després no es va veure per TV3).
Són com voltors, a veure que poden arreplegar d’un cadàver.
Crec que els periodistes aquestes coses les hauríeu de reflexionar i evitar que es faci política amb el terrorisme. Els assassins d’ETA deuen estar molt contents amb tanta propaganda gratuïta. Si fan aquests atemptats just abans de les eleccions és perquè són conscients que poden ajudar a decantar el vot, i això és consequència de tot el festival mediàtic que es crea després d’un atemptat.
A votar i manifestar-se per la nació catalana i l’independència política.
Després ja n’hi haurà temps per l’autocrítica, les exisgències contructives i la participació interna a cada partit.
Bermúdez, tornaràs a demanar el vot avui, dia de les eleccions, perquè Ciutadans no hi sigui al Congreso? Ho dic, perquè com ja ho vas fer a les pasades regionals a Catalunya… aquest és el periodisme separatista que m’agrada.