Saül Gordillo www.saul.cat

Amb aquest xoc ?estació fantasma, informació a cop de crit, sense rètols ni pantalles que avisin de la incidència? i carregat de pes, diposites les maletes allà on et diuen i t’enfrontes a l’última aventura del llarg viatge abans d’arribar a casa. Després de voltar per països no gaire desenvolupats ?diríem? i després de fer milers de quilòmetres en tot tipus de transport, la gran injecció d’adrenalina la proporciona Renfe. Costum de la casa. I seria injust dir que no estàvem avisats. Que sí [La residència del senyor Morlán].

En favor de la informadora excitada s’ha de dir:

a) Que parla català (sempre és una agradable sorpresa).

b) Que parla anglès (agost, temporada alta, Barcelona capital turística mundial…).

c) Que és educada i respon una re-pregunta meva (digueu-me desconfiat).

d) Que et remet a una homòloga seva de l’estació de França.

Un cop carregades les dues maletes a l’autocar, self service of course, i amb la sobredosi d’hiperrealisme en dos minuts que t’ha proporcionat el servei de Rodalies, comprendreu que em faci una certa gràcia aquesta fotografia de les banderes de l’aeroport del Prat. Els símbols, que no faltin. Sobta que una de les tres banderes, pel que explico, correspongui a la de la Unió Europea. Però l’és.