Selecció d’anotacions sobre el referèndum d’ahir als blocs polítics i periodístics que llegeixo normalment, posteriors a aquestes reaccions de matinada.
Més reaccions blocaires
–Josep Maria Terricabras (filòsof): Un sí clar, però coix
–Oriol Izquierdo (escriptor): Ben mirat
–Daniel Solano (periodista): tatut de mínims, poble mesell
–Toni Ibàñez (escriptor): El veritable problema de Catalunya… i també Els grecs tenien una paraula…
–Pedro: Estatut per tothom
–Col·lectiu 1707 (bloc comunitari): L’Estatut de la resignació
–Busot (bloc confidencial polític): L’abstenció espectacular provoca el naixement bord del nou Estatut: perd tothom
–Malaprensa (bloc crític amb els mitjans espanyols): Dos portadas
–Juan Varela (Periodistas 21): Estatutados
–Ignacio Escolar (periodista): El Estatuto según se mire i també Mariano Rajoy nunca pierde
Més reaccions als blocs de polítics
–Daniel Mallén (JERC): A l’endemà del referèndum
–Jaume Planas (ERC): Ha guanyat el sí, ha guanyat Catalunya?
–Marc Espasa (JERC): El que hem acceptat votant que sí
–Marcel·lí Reyes (ERC): Editorial Tribuna Catalana i també Una anàlisi de L’Escala del referèndum d’ahir
–Miquel Román (ERC): Res no canvia
–Pol Pagès (JERC): Autocrítica
–Antonio Balmón (alcalde de Cornellà de Llobregat pel PSC): Ja tenim Estatut
–Assumpta Baig (diputada del PSC al Parlament): Ja tenim Estatut
–Carlos Guadián (PSC): Sí al Estatut y la rabieta de Rajoy y Jiménez Losanto
–Carlos Serrano (PSC): Sí per golejada
–Joana Torres (PSC): El dia després…., Som i serem!
–José Rodríguez (PSC): Estatut, qui guanya?
–Núria Aguilar (PSC): Ja tenim l’Estatut de tots
–Robeto Labandera (diputat del PSC al Parlament): Ja tenim Estatut!
–Montserrat Candini (dirigent nacional de CDC): Un sí rotund pel nostre futur
–Jaume Ciurana (regidor de CiU a Barcelona): 18 de juny o futur
–Roc Fernández (regidor de CiU a Sant Feliu de Codines): A Sant Feliu el sí arrassa
–Xavier Tornafoch (regidor d’ICV a Vic): Catalunya tindrà un nou Estatut
–Luis Solana (PSOE, expresident de Telefónica): Un fracaso triunfal
–Eberhard Grosske (EU-EV): Rajoy se situa fora de la llei i a la frontera del cop d’Estat
–Arcadi Espada (CdC): 19 de junio
–Carles Benítez (MDT): Endinsar-nos mar en dins cap a Ítada
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Suposo que una interpretació posible és que evidentment, pel que ara sabem, el patriotisme, com un component aglutinant dels catalans, després de 25 anys de democràcia ja no és un marcador rígid. Per dignitat nacional, alguns es devien quedar a casa, altres vam votar no, i altres van votar si com a reacció a les provocacions del PP. Serà posible tornar a generar un discurs persuasiu pel que fa a qüestions com el dèficit fiscal en clau exclusivament nacional ? O caldrà traduïr les nostres reivindicacions, i de fet l’Estatut del setembre apuntava a aquesta direcció, en termes de liberalismes polític i econòmic ? Liberalisme i nacionalisme han anat històricament de la ma i els nous temps de globalització econòmica fan pensar a molta gent que els principis del segón es poden subsumir sota els princpis del primer. Com deia el que ha estat la gran incògnita d’aquest procés estatutari, l’economista Xavier Sala i Martin, el que cal és més liberalisme.
Hauríem de desdramatitzar una mica, el SÍ ha tingut un èxit rotund només en l’imaginari mediàtic sociovergent, la situació no és tant bonica com la pinten. Només un 49% de participació, i encara així un 21% de vots en contra, és un número prou elevat com per tindre’l més en compte. Si haguéssim votat l’Estatut del 30-S els resultats finals pel SÍ haurien estat per sobre del 90% i amb una participació molt més elevada.
No cal desanimar-se ara, encara hi ha molt feina a fer. Com deia l’admirat Cucarella en alguna entrevista que vaig llegir, "no vull ser el darrer en apagar el llum!"
I vosaltres?
Martí.
http://imperdible.blocat.com/post/5238/81138