Confesso que no vaig assistir (no em van convidar perquè he caigut de les llistes, imagino, castigat) a la conferència que va pronunciar el vicepresident de la Generalitat el dia 7 de febrer, El patriotisme social, motor de construcció nacional. Però en dies posteriors m’ha semblat intuir, a través d’alguns articles d’opinió, que Josep-Lluís Carod-Rovira ha rebut crítiques pel que va dir. No només les habituals, dels que li tenen ganes, sinó també d’alguns intel·lectuals de referència en l’àmbit imprecís del sobiranisme. M’ha semblat que li retreuen a Carod una rebaixa dels plantejaments nacionals tradicionals en la seva trajectòria. Per això, he volgut llegir el text de la conferència (http://www.gencat.net/premsa/) i en recomano la lectura a qui no ho hagi fet, perquè la crec una lectura necessària i, també, per saber de què parlem sense haver-ne de reproduir aquí el contingut.
A mi, la conferència de Carod em sembla que obre una llum en aquest túnel cap a la decadència que està travessant des de fa massa anys el país i que en els últims temps ens aboca a la insatisfacció i a la inquietud col·lectives. El catalanisme actual –en el concepte ampli del terme– està tallat pel patró de l’antifranquisme i la resistència, porta un defecte de fàbrica, i s’ha d’adaptar al present i al futur. Aquesta reflexió la fa tothom, però ningú la concreta. En el millor dels casos, hi ha coincidència en el diagnòstic, però no en la teràpia. Els partits polítics van desorientats i es fragmenten. I les institucions, hipotecades per la pràctica del dia a dia i encotillades per les estructures del poder, no tenen temps per parar-se un moment a pensar. Així, la conferència de Carod, la seva aportació intel·lectual a la construcció nacional (que és sinònim, en el cas català, de reconstrucció social) té un gran valor. I el fet que Carod sigui vicepresident té un valor afegit altíssim. Sense que s’enfadi ningú (és a dir, cap honorable o molt honorable), el Carod de la conferència, el pensador, és l’autèntic president. Si més no, el president teòric de la Generalitat de Catalunya. El seu discurs no és el d’una àrea de govern concreta, ni el d’una negociació provisional, sinó un discurs de fons, integral, de model de país i, sobretot, descarregat de prejudicis, que és la fórmula correcta per a la resolució de conflictes. Cal saber si el pensament de Carod impregna realment l’obra de govern d’aquesta Generalitat encapçalada per José Montilla, vull creure que sí. Si és així, ens trobem davant l’oportunitat més gran de què hem disposat des del restabliment de la Generalitat, d’avançar, sòlidament, en la construcció nacional. Això sí, caldrà que el pensament de Carod trobi els canals de divulgació imprescindibles per a una obra intel·lectual, que impulsi debat i, en aquest cas també, que vagi sumant alguns elements de concreció pràctica.
Ja ha arribat el Zapatero i ha aconseguit donar una volta per aquí sense comprometre’s a res. Ni aeroport de 1a, ni solucions per Renfe, ni participació d’institucions catalanes en cap tipus de decisió…. i en Montilla al costat amb cara de patir hemorroides però ben callat.
Què coi espera? Que ens caigui el país a sobre?
En què pensen els que voten el PSOE a Catalunya? Sembla que en els seus propis interessos no i que tampoc segueixen esquemes gaire racionals…. tenen el cervell embalsamat????
Som 40 empresaris, exalumnes d’ESADE, disgustats perque el Dir.General d’ESADE és al mateix temps president d’una empresa del Grup Iberia (Clickair). pots signar a http://www.solofaltaeldirectordeesade.com
Doncs a mi m’agradaria saber l’opnió dels i les veïnes d’El Prat sobre l’ampliació de l’aeroport.
Si bé s’ha d’avançar en la comunicació i en transport, això ha de ser d’una manera equilibrada, participativa i coherent.
Si hem de millorar les comunicacions amb d’alters llocs, ampliant l’aeroport, en detriment del paisatge urbà, rural…prefereixo no fer-ho.
El Prat s’està quedant sense Delta. Els veïns i veïnes cada dos per tres queixant-se per la contaminació acústica i visual, detsrucció del territori.
Com en tot, manca planificació. Primer arreglem i millorem el servei de rodalies i després en aprlem. O millor dit, que en parlin els afectats en primer terme, la gent d’El Prat en ser els i les màximes afectades.
Seguint aquest camí, viure a El Prat, d’aquí uns anys, serà inviable, no econòmicament (que també) sinó per espai, soroll i detsrucció (només cal veure les esquerdes ocasionades per les obre del TAV).
Ni ampliacicó de l’aeroport, ni TAV. En contrapartida, participació popular.
Hi havia una vegada que en aquest bloc debatíem i parlàvem sobre el PPCC sense la ingerència de socialistes botiflers. Des de fa un temps, aquesta gent enemiga de la Pàtria també n’opina. I, a més, es queixen i es defensen quan els insultes. Però què s’han cregut? Aquesta trepa s’han envalentonat, i tot perquè els vota molta gent. Però si la gent no sap què vota, home! A més, qui són ells per a opinar i poder parlar de la nostra nació? No haurien de tenir dret, cony!, a difondre el seu missatge contaminador! Per això demano solemnement a l’amic Gordillo que des d’ara filtri els comentaris eliminant aquells que no s’ajustin al nostre pensament més pur.
Hi havia una vegada que en aquest bloc debatíem i parlàvem sobre el PPCC sense la ingerència de socialistes botiflers. Des de fa un temps, aquesta gent enemiga de la Pàtria també n’opina. I, a més, es queixen i es defensen quan els insultes. Però què s’han cregut? Aquesta trepa s’han envalentonat, i tot perquè els vota molta gent. Però si la gent no sap què vota, home! A més, qui són ells per a opinar i poder parlar de la nostra nació? No haurien de tenir dret, cony!, a difondre el seu missatge contaminador! Per això demano solemnement a l’amic Gordillo que des d’ara filtri els comentaris eliminant aquells que no s’ajustin al nostre pensament més pur.
> Carod-Rovira, l’arriscat ofici de pensar
l’apuntador
JOSEP MARIA PASQUAL.
Confesso que no vaig assistir (no em van convidar perquè he caigut de les llistes, imagino, castigat) a la conferència que va pronunciar el vicepresident de la Generalitat el dia 7 de febrer, El patriotisme social, motor de construcció nacional. Però en dies posteriors m’ha semblat intuir, a través d’alguns articles d’opinió, que Josep-Lluís Carod-Rovira ha rebut crítiques pel que va dir. No només les habituals, dels que li tenen ganes, sinó també d’alguns intel·lectuals de referència en l’àmbit imprecís del sobiranisme. M’ha semblat que li retreuen a Carod una rebaixa dels plantejaments nacionals tradicionals en la seva trajectòria. Per això, he volgut llegir el text de la conferència (http://www.gencat.net/premsa/) i en recomano la lectura a qui no ho hagi fet, perquè la crec una lectura necessària i, també, per saber de què parlem sense haver-ne de reproduir aquí el contingut.
A mi, la conferència de Carod em sembla que obre una llum en aquest túnel cap a la decadència que està travessant des de fa massa anys el país i que en els últims temps ens aboca a la insatisfacció i a la inquietud col·lectives. El catalanisme actual –en el concepte ampli del terme– està tallat pel patró de l’antifranquisme i la resistència, porta un defecte de fàbrica, i s’ha d’adaptar al present i al futur. Aquesta reflexió la fa tothom, però ningú la concreta. En el millor dels casos, hi ha coincidència en el diagnòstic, però no en la teràpia. Els partits polítics van desorientats i es fragmenten. I les institucions, hipotecades per la pràctica del dia a dia i encotillades per les estructures del poder, no tenen temps per parar-se un moment a pensar. Així, la conferència de Carod, la seva aportació intel·lectual a la construcció nacional (que és sinònim, en el cas català, de reconstrucció social) té un gran valor. I el fet que Carod sigui vicepresident té un valor afegit altíssim. Sense que s’enfadi ningú (és a dir, cap honorable o molt honorable), el Carod de la conferència, el pensador, és l’autèntic president. Si més no, el president teòric de la Generalitat de Catalunya. El seu discurs no és el d’una àrea de govern concreta, ni el d’una negociació provisional, sinó un discurs de fons, integral, de model de país i, sobretot, descarregat de prejudicis, que és la fórmula correcta per a la resolució de conflictes. Cal saber si el pensament de Carod impregna realment l’obra de govern d’aquesta Generalitat encapçalada per José Montilla, vull creure que sí. Si és així, ens trobem davant l’oportunitat més gran de què hem disposat des del restabliment de la Generalitat, d’avançar, sòlidament, en la construcció nacional. Això sí, caldrà que el pensament de Carod trobi els canals de divulgació imprescindibles per a una obra intel·lectual, que impulsi debat i, en aquest cas també, que vagi sumant alguns elements de concreció pràctica.
Ja ha arribat el Zapatero i ha aconseguit donar una volta per aquí sense comprometre’s a res. Ni aeroport de 1a, ni solucions per Renfe, ni participació d’institucions catalanes en cap tipus de decisió…. i en Montilla al costat amb cara de patir hemorroides però ben callat.
Què coi espera? Que ens caigui el país a sobre?
En què pensen els que voten el PSOE a Catalunya? Sembla que en els seus propis interessos no i que tampoc segueixen esquemes gaire racionals…. tenen el cervell embalsamat????
Ets alumne o exalumne d’ESADE?
Som 40 empresaris, exalumnes d’ESADE, disgustats perque el Dir.General d’ESADE és al mateix temps president d’una empresa del Grup Iberia (Clickair).
pots signar a
http://www.solofaltaeldirectordeesade.com
Doncs a mi m’agradaria saber l’opnió dels i les veïnes d’El Prat sobre l’ampliació de l’aeroport.
Si bé s’ha d’avançar en la comunicació i en transport, això ha de ser d’una manera equilibrada, participativa i coherent.
Si hem de millorar les comunicacions amb d’alters llocs, ampliant l’aeroport, en detriment del paisatge urbà, rural…prefereixo no fer-ho.
El Prat s’està quedant sense Delta. Els veïns i veïnes cada dos per tres queixant-se per la contaminació acústica i visual, detsrucció del territori.
Com en tot, manca planificació. Primer arreglem i millorem el servei de rodalies i després en aprlem. O millor dit, que en parlin els afectats en primer terme, la gent d’El Prat en ser els i les màximes afectades.
Seguint aquest camí, viure a El Prat, d’aquí uns anys, serà inviable, no econòmicament (que també) sinó per espai, soroll i detsrucció (només cal veure les esquerdes ocasionades per les obre del TAV).
Ni ampliacicó de l’aeroport, ni TAV. En contrapartida, participació popular.
Hi havia una vegada que en aquest bloc debatíem i parlàvem sobre el PPCC sense la ingerència de socialistes botiflers. Des de fa un temps, aquesta gent enemiga de la Pàtria també n’opina. I, a més, es queixen i es defensen quan els insultes. Però què s’han cregut? Aquesta trepa s’han envalentonat, i tot perquè els vota molta gent. Però si la gent no sap què vota, home! A més, qui són ells per a opinar i poder parlar de la nostra nació? No haurien de tenir dret, cony!, a difondre el seu missatge contaminador! Per això demano solemnement a l’amic Gordillo que des d’ara filtri els comentaris eliminant aquells que no s’ajustin al nostre pensament més pur.
Hi havia una vegada que en aquest bloc debatíem i parlàvem sobre el PPCC sense la ingerència de socialistes botiflers. Des de fa un temps, aquesta gent enemiga de la Pàtria també n’opina. I, a més, es queixen i es defensen quan els insultes. Però què s’han cregut? Aquesta trepa s’han envalentonat, i tot perquè els vota molta gent. Però si la gent no sap què vota, home! A més, qui són ells per a opinar i poder parlar de la nostra nació? No haurien de tenir dret, cony!, a difondre el seu missatge contaminador! Per això demano solemnement a l’amic Gordillo que des d’ara filtri els comentaris eliminant aquells que no s’ajustin al nostre pensament més pur.
Ha desaparegut un comentari de l’Anselm on acusava els socialistes de tenir el cervell embalsamat!!!! Per què?????