Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Dimarts de la setmana passada La Vanguardia publicava que Puigcercós arría la bandera española de la sede de Governació que repuso su antecesor. Com molt bé destaca el sempre atent Spain News, un bloc sobiranista de consulta recomanable pel seu esperit crític amb els mitjans, el titular de dijous del mateix rotatiu era més contemporanitzador, però no amb els que retiraven l’estanquera del Departament de Governació de la Generalitat sinó amb aquells que no han hissat mai la senyera en edificis públics, ja siguin casernes o comissaries de l’Estat a Catalunya: Sedes de la Administración central lucen la senyera como manda el Estatut, pero hay excepciones.
Divendres passat, El País publicava que Interior y Defensa deben hacer ondear la senyera en sus centros de Cataluña, mentre que El Punt apostava per L’Estatut xoca amb la llei que imposa només la bandera espanyola als edificis militars. El debat, doncs, ha anat derivant. De la típica carregada contra ERC per haver-se "abaixat els pantalons" davant de José Montilla o per haver protagonitzat una "sortida de to", com sosté La Vanguardia, l’atenció periodística ha anat encaminada a evidenciar altres incompliments legals i demostrar que aquest no és un tema legal sinó polític. ¿Dónde está la bandera? Curiosament, són els que incompleixen una llei de lleis com l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, recentment reformat, els que reclamaven a començaments de setmana que onegés la bandera espanyola a les seus de la Generalitat, incloses les que tenen un conseller independentista al capdavant.
Dimecres passat vaig escriure I per què no la posen ells, la senyera? i alguns lectors em van dir de tot menys guapo. Comprendreu que molta il·lusió no em fa, de veure en el futur la senyera onejant a casernes militars i comissaries estatals. Però si l’Estatut diu el que diu (que la senyera ha de ser als "edificis públics" de Catalunya), aquí no s’hi val a escaquejar-se. Perquè si no la posen, no estaran legitimats per exigir a Joan Puigcercós que retorni la bandera espanyola a Governació. Fins i tot, Josep Antoni Duran Lleida ho deia a la seva missiva setmanal: "Per cert, també el ministeri d’Interior ho hauria de fer [complir la llei] enlairant la senyera al costat de la bandera espanyola a la prefectura de policia de Via Laietana de Barcelona."
Divendres passat, l’ACN entrevistava el vicepresident del Govern i president d’ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira: ‘Tanta obligació hi ha de complir la llei de banderes com la de política lingüística, i el Govern ho té molt clar" Cal suposar que Montilla serà coherent quan exigeix el compliment de les lleis, i les farà complir totes i a tothom.
El mític Carquinyol [bloc] escriu aquest dimarts Les gallines i les banderes.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo pensava aquesta tarda que ha estat interessant que es parli de la llei de banderes. Hi ha una llei que regula aquesta qüestió.
Em sembla interessant -un cop apartat el vici d’eternitat que algú doni a aquesta o altres lleis de l’estat- per dues coses:
1) S’haurien d’abandonar les idees de per gràcia de qui sigui.
I 2) Podem llegir la llei i preguntar-nos: Són d’aquest estil moltes de les lleis d’aquest estat?
La vaig llegir aquest dia que ens vares parlar I per què no la posen ells, la senyera?, i és una llei que em fa; no sé com ho diria, pot ser tremolor al cor.
Aquests detalls; la idea que hi ha lleis que estan qüestionades, o les hauríem de qüestionar; i el què assenyales sobre l’incompliment que fan, i volen fer, pel que fa a altres lleis; m’han portat aquesta tarda a pensar que el debat de les banderes se’ls hi gira.
L’interessant debat generat per la guerra de les banderes ha portat a redescobrir la necessitat de complir i fer complir les lleis, per a tothom i a tot arreu. Es a dir: les banderes a la façana no responen al caprici o gustos dels governants (per delegació) de cada casa, sinó al que diuen les lleis que d’una o altra manera acaben obtenint la seva legitimitat en la voluntat popular (eleccions, referèndums…). I això val per a les banderes i també valdrà per fer respectar l’Estatut. El Govern s’ha carregat de raó. Un resultat no previst per part dels que van muntar aquest sidral: l’objectiu era demostrar que el Govern desafinava i excitar republicans i socialistes perquè alimentéssin amb uns quants titulars el primer objectiu. Primer round. Però això només ha estat una broma. N’hi haurà més i més durs. El terreny de joc de la política catalana en la primera fase d’aquesta legislatura tampoc no serà la gestió, sinó l’estabilitat. Clar que poden també obtenir el resultat invers: de tant intentar obrir esquerdes a l’Entesa/Tripartit poden acabar reforçant-lo…
Per una part està bé això que dius, però encara haurem d’"apetxugar" amb la bandera espanyola a tots els ajuntamenst del país. I ara n’hi ha molts, però molts, on només hi oneja la catalana (i la ràbia que els hi fa …).
ànims Saül, el teu post sobre la senyera era immillorable. Si has rebut crítiques és habitual. N’hi ha que no es miren el melic o se’l miren massa.
Jo, per si de cas, les he penjat totes -les banderes i senyeres- al balconet de casa. Fins i tot una que vaig trobar que tenia l’avi de quan la República.
El Sr. Carod no és vicepresident si no Conseller de la Vicepresidència igual que l’encarregat de Presidència no és President. (Lex dixit)
Benvolgut Saül, com recordaràs, sóc un dels qui no ens va agradar el teu post anterior sobre les banderes.
I no em va agradar perquè em va semblar que ens limitàvem a aplicar allò de "i tú més!".
Crec que cal criticar les institucions espanyoles que no compleixen l’Estatut vigent no fent onejar també la nostra senyera… i a Montilla, perque a aquests no els recorda públicament que han de complir l’Estatut.
Però crec també que s’ha de criticar l’actuació de Puigcercós, doncs si no estava disposat a mantenir la seva acció de deixar només la senyera, potser que s’ho hagués pensat abans de retirar l’espanyola i realitzar una actuació que, a tots ens consta, ha generat un cert malestar entre els pròxims a ERC. No pot ser que facis una actuació política d’alt -i sensible- contingut simbòlic, com és retirar l’espanyola del teu Departament i, després declarar el diumenge a l’Avui que el tema no va durar ni 40 segons en la conversació amb Montilla, abans d’acatar les seves ordres públiques.
I aquesta és la meva crítica: per què no podem criticar les dues actuacions (Montilla i institucions espanyoles, d’una banda, i la de Puigcercós, d’altra)?
Per què hem de dir que el tema "se’ls gira" si, a l’hora de la veritat, els qui hem demostrat feblesa hem estat els de sempre…?
En contra de qui i o de què? A LV se li’n refum que se li "giri en contra", quant més bulli l’olla millor.
I creieu qu el president autonómic pot dirli als militars que facin onejar la senyera per que ho mana la llei o ho ha de fer el ministre de defensa?
I reivindicar això no ens durá a un nou megaatac mediàtic en contra del 2.0 ?
Al final a veure si serà més a favor que en contra continuar fent bullir l’olla.
Està molt clar que no es el mateix no posar l’estanquera que la senyera, i la força per fer-ne posar una o l’altra molt discutible, malgrat les lleis i la raó que assisteix el comentari d’en Saül.
No perdem més el temps i treballem en silenci, jugant a hoquei a sudamérica sense anunciar-ho o parlant amb els lobbys aeris per que la lògica i el poder económic forci el que el país i les seves institucions no poden amb la llei i l’estatut a la mà.
La política de banderes, realment no em sembla el més important del panorama polític. Podem perdre el temps parlant d’aquest temes (per mi la tricolor) o discutir de lleis amb més pes, com per exemple la Llei Milà. Això si que es un tema important.
Per cert, a tots aquells que sou "comprensius" amb l’actuació del Puigcercós d’obeir ràpidament (en només 40 segons, segons va dir ell mateix) les ordres de Montilla, us recomano una visita a l’edició d’avui de http://www.elsingulardigital.cat, on apareix la notícia de que a la FAÇANA del PALAU DE LA GENERALITAT del País Valencià, GOVERNADA PEL PP, hi ha penjada NOMÉS la SENYERA.
I així estava el DIA DE LA CONSTITUCIÓ, que, com tots sabem, és un dia "sagrat" per a l’espanyolisme "constitucional"…
Realment és un autèntic sarcasme que aquí a Catalunya "l’independentista" Puigcercós torni a possar "l’estanquera" i, en canvi, els "peperos" valencians no tenen cap problema en penjar només la senyera el dia de la Constitució!.
En sabeu el nom del periodista sapastre que va treu·re el tema en qüestió?
Es pot endegar una campanya de "cartes al Director" d’aquest diari, demanant parcialitat, coherència, respecte i que deixin de encendre focs a dins de casa!
Totalment d’acord amb els teus comentaris i anàlisi de la pocasoltada baralla de banderees. Una nació, una bandera!
S’ha de tenir pebrots de tant en quan, ja vinguin de la dreta com de l’esquerra. Els espanyols ens han anat prenent el pèl, i nosaltres, rucs com som, abaixem el cap de seguida. Crec que ja ha arribat l’hora de dir prou.
La teva feina, Raül, que fa temps segeixo, és d’un valor incalculable. Continua així, mostra qui és qui de veritat, i qui no doni la cara és perquè té molt a amagar i poc a donar.
Endavant!!