Saül Gordillo www.saul.cat

Recta final de campanya. Alea jacta est. Els correus electrònics circulen aquests dies. Després vindran els sms, a mesura que faltin poques hores per a la cita amb les urnes. Si no hi ha cap ensurt, la demoscòpia apunta a una victòria clara del PSOE de Zapatero. Rajoy i el PP hi van pel darrere, i els últims dies s’han distanciat encara més. Tot dependrà, però, de la participació. Un parell de puntets amunt o avall poden condicionar el resultat. A favor dels socialistes o dels conservadors. Aquest dibuix de l’Espanya bipartidista, de les dues Espanyes que sovint en són una, es redueix a un cara a cara, i tot el xou televisiu que l’envolta. Catalunya no en queda al marge, del tsunami mediàtic espanyol. És espectacular. Si el debat a la catalana de TV3 capta mig milió d’espectadors, el segon cara a cara Zapatero-Rajoy n’atrau un milió i mig a Catalunya. Un milió més. I així fins a l’americanització final!

Mentrestant, els partits d’obediència estrictament catalana lluiten fins a l’últim minut per fer entendre que Catalunya té un espai de partits propi, allunyat del bipartidisme espanyol. CiU fa córrer correus en què es crida a aturar el bipartidisme i es reclama el vot per al nacionalisme català [vídeo de sota]. ERC va en aquesta mateixa direcció, però posant l’èmfasi en els diputats que “ballen” a Lleida i Girona. Especialment en aquesta última demarcació, on la pugna entre el segon diputat d’ERC és amb el primer del PP. És la batalla “dels restus“. Ha aparegut el web stopPP.gi, en què la pedagogia sobre el funcionament de la llei d’Hodnt situa el vot útil contra el PP en l’interès directe d’ERC. A Lleida, en canvi, la crida contra el PP la comparteixen ERC i el PSC. Tant a Girona com a Lleida, el PP es podria quedar sense escó. I, en clau catalana, aquesta és una de les incògnites del 9-M. Perquè ja està clar que els socialistes arrassen al Principat. Caldrà veure el pes final de CiU, ERC i ICV-EUiA. Allò que dèiem del panorama català de partits. Alguns aprofiten el lema estrella d’Obama per proclamar: Yes, we can. Una crida en clau catalanista.