Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

8 de gener de 2007
6 comentaris

Catalans influents, segons El Mundo

"Carod
será a partir de este año responsable de dos áreas estrella: la política lingüística
y las relaciones exteriores de la Generalitat. En el campo idiomático se enfrenta
al doble reto de conseguir que el catalán no pierda fuelle sin por ello hacer
un feo a los castellanohablantes. En materia de política exterior, Carod tendrá
que superarse mucho a sí mismo. Costará olvidar la famosa foto con la corona de
espinas que le tomó Pasqual Maragall en Jerusalén en mayo de 2005. Por eso, el
flamante vicepresidente tiene que saber elegir a dónde viaja, anteponiendo los
criterios de fortalecimiento económico a los identitarios, y una vez en el lugar
de destino, comportarse con prudencia, como un verdadero diplomático."

Aquest és part del text que justifica la presència de Josep-Lluís Carod-Rovira entre els 25 personalitats més influents a l’Estat el 2007, segons el diari El Mundo. És curiós que el mitjà de la dreta espanyola consideri Carod tan influent mentre aquí molts opinadors es dediquen gairebé diàriament a ironitzar i ridiculitzar la figura del vicepresident de la Generalitat i president d’ERC. Carod apareix en 23è lloc, i per davant seu només hi ha dos catalans: José Montilla (11è) i Antoni Brufau (22è). Del President de la Generalitat, la periodista escriu:


"(…) En menos de seis meses,
Montilla ha logrado modificar su propio destino al derrocar a su antecesor, Pasqual
Maragall, y al presidente de CiU, Artur Mas, que ganó las elecciones catalanas
de noviembre, pero no pudo conseguir una mayoría suficiente para gobernar. Gracias
a la repetición del pacto PSC, ERC, ICV, Montilla es ahora presidente de la Generalitat.
Tiene mucho que hacer por delante. Para empezar quiere mantener calladitos a sus
socios para evitar meterse en líos similares a los que vivió el anterior tripartito.
Sin embargo, le será difícil conjugar un discurso no nacionalista para evitar
críticas desde Madrid y al tiempo mantener una buena relación con ERC. También
lo tendrá complicado para apostar por el desarrollo económico de Cataluña sin
enfrentarse a ICV por la construcción de nuevas infraestructuras que pueden ser
letales para el medio ambiente.

Aún más complicado le será evitar
que CiU le convierta en el blanco de todas sus críticas cuando los convergentes
detecten su escasa ambición a la hora de desplegar el Estatut, que la detectarán,
sin duda. Pero, además, Montilla tiene retos personales por delante. Como el de
aprender catalán. O el de tomar algo más de impulso a la hora de hablar en público
o, quizá, el de ganar soltura a la hora de leer los discursos, pues es probable
que a estas alturas ya tenga muy claro que lo suyo no es la improvisación. (…)"

Si consulteu el mateix rànquing d’anys anteriors, percebreu una certa davallada d’influència catalana. Carod figurava en sisè lloc el 2006, i baixa. En canvi, Montilla puja d’un any per l’altre perquè era en el 18è. El president de Repsol YPF baixa perquè era al 15è lloc. Ricard Fornesa, president de La Caixa, no hi figura enguany, però El Mundo el va fer entrar el 2006 en 25ena posició. Del President Pasqual Maragall, que l’any passat apareixia en 14è lloc, escrivia la mateixa periodista, Leonor Mayor:


"Maragall puede pasar de
ser un presidente cansado políticamente, debilitado por sus socios, por
los partidos españoles e, incluso, por su propia formación, a convertirse
en el presidente que pasará a la historia al haber logrado unas cuotas
de autogobierno y de dinero para Cataluña con las que ni siquiera soñaron
los nacionalistas de Convergència i Unió durante los 23 años
en que se mantuvieron al frente de la Generalitat. Del Estatut depende, pues,
que haya o no Maragall para rato."

I així va ser. Hi va dependre, i Maragall ja és un cadàver polític.

  1. Dius que en Montilla, que enguany figura al numero 11, "baixa d’un any per l’altre perque era en el 18e lloc" l’any passat. Alguna cosa no em quadra.

  2. No estic gens d’acord, maragall és Maragall, abans, durant i després de ser president de la generalitat, els politics son una altra cosa, ell és en Pasqüal Maragall i Mira, que ja és molt més que ser politic. Així ho pot ser qualsevol inútil – de fet la majoria ho son i molt – 

  3. Quin país aquest en el que vivim! D’entre els 100 personatges més influents de l’any només hi figuren presidents de grups empresarials, polítics i periodístes en la seva majoria, algun que altre esportista i poquissima gent del "món de la cultura", dels quals tampoc crec que siguin un referent gaire important, Almodovar, Alejandro Sanz i Penélope Cruz; té nassos la cosa. L’unic escriptor és al lloc número 97 i és, ni més ni menys que Francisco Umbral.

    simplement mediocre

  4. Si us plau Saül, podries traduir el text per poder entendre’l tothom?
    Els catalans estem repartits en diferents estats i encara que els uns parlem català i francès i anglès, altres parlen italià, espanyol, llatí o alemany…
    Moltes gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!