Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Bona part dels lectors que fan sentir la seva veu en aquest bloc ho han fet les últimes hores (alguns anònimament) per donar suport a Joan Carretero, i han trobat en els meus textos la diana perfecta per desfogar-se. Cap problema. He criticat els últims comportaments (lícits) de l’exconseller de Governació, certament. Però no m’atribueixin manca de respecte a l’exalcalde de Puigcerdà i suposat cap visible d’una hipotètica revolta interna d’Esquerra. Quan el titllo de tonto útil (en cursives), ho faig amb la intenció de posar de manifest que la hipotètica fractura que podria causar Carretero serà utilitzada amb interessos aliens a l’independentisme. És per això que feia servir una dita corrent, segurament vulgar, titllant-lo de tonto útil, no pas per tonto (que no ho és) sinó per la utilització de la qual pot acabar sent objecte el respectable senyor Carretero. Res més, i qui ho vulgui entendre ho entendrà i qui no, no. [Burro, Mas i Carretero]
Diumenge vaig escriure Carretero o les receptes miraculoses des de Puigcerdà, on hi trobareu els articles que el dirigent republicà signava l’Avui. Ahir, dilluns, vaig penjar Més Carretero, amb enllaços a tots els blocs polítics que en parlaven. A favor i en contra, tots sense restricció ni sectarisme de cap mena.
Aquesta nit llegia a Nació Digital la notícia que Joan Carretero ha registrat el domini Reagrupament.org aquest dilluns (gràcies per avisar-me!). El mateix dia que l’executiva d’ERC (i Joan Puigcercós també) li retreien a l’exconseller de Governació que no usi els canals interns del partit per formular les seves crítiques -Carretero és conseller nacional, i ni tan sols hi ha assistit a les últimes reunions- l’exalcalde de Puigcerdà registrava Reagrupament.cat i Reagrupament.org, amb l’ajut de Ruth Carandell, veterana militant d’ERC de la seva màxima confiança. Va ser alt càrrec al Departament de Governació amb Carretero de conseller.
Poques persones deuen saber del cert les intencions de Carretero, només el seu nucli més proper. Però els fets dels últims dies (divendres i dissabte a La Vanguardia, i dissabte i diumenge, amb els articles que l’Avui anunciava en portada) i el registre a Internet del Reagrupament indicarien una capacitat organitzativa i una voluntat ferma d’articular un corrent (intern?), moviment o partit nou que recollís el malestar existent entre determinats votants independentistes. Tindrem temps de veure-ho, i de comentar la jugada. Si així és.
Noves reaccions:
–Tribuna: La roba bruta es renta a casa?
–Eduard Suárez (ERC): Tertulians sociovergents
–Isaac Garcia (ERC): Resposta a Joan Carretero
–Jaume Planas (ERC): Carretero i ERC
–Jaume Pros (PSC): Carretero el trampós
–Jordi Colomer, periodista: Amb o sense Carretero
–Pep Canals: De planeta a satèl·lit
–La trappola: Carreterades
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Crec que el repte l’ha descrit molt bé en Vicent Partal:
partit nacionalista seria possible, si algú fos capaç d’unir al voltant
d’un discurs sobiranista contundent polítics provinents d’Esquerra i
Convergència amb el suport de plataformes cíviques i personalitats
diverses. Però la gran pregunta és qui ho sabria fer, això. I quan. I
de quina manera. S’accepten respostes…
Espero que en Joan Carretero, o algú altre, ho aconsegueixi. A les darreres eleccions no vaig votar.
Víctor Alexandre també hi diu la seva: La consciència crítica d’Esquerra
Aquí hi ha massa coses:
. alguna, pel que jo sé, poca gent d’ERC que ha quedat decebuda pel tripartit II
. alguna altra gent d’ERC, empipada perquè ha quedat fora de la repartidora
. convergents molt decebuts per tants anys de deriva regionalista i neo-liberal
. el PRC i altres que demanen independència sense embuts i sense res més
. l’esquerra independentista revolucionària (CUPs, Maulets, Endavant, etc.) a qui, ni CiU, ni ERC, ni ICV ni EUiA, ni PRC ni Reagrupaments fan o faran el pes
. i, després, hi ha coses civils: PDD, 18-Febrer, Sobirania i Progrés, etc.
I, penso, tot són temes oberts que responen a dinàmiques diferents. Que en Carretero pugui tenir raó en algunes crítiques és una cosa, però que algú es pensi que en Carretero servirà per posar ordre a tot això… quanta ingenuïtat!
Torno a felicitar a en Saül. Un bon analista és aquell que sap diferenciar el gra de la palla. Veig molts analistes (o bé interessadament o bé ingènuament) parlant del cas Carretero com si fos un símbol de cisma, de fi d’ERC, etc. En Saül, sovint crític amb ERC, diu que el cas Carretero és un cas més particular del que sembla. I que, al revés de com diuen i pretenen altres, no suposarà cap sotrac o refundació en l’espai sobiranista.
I això, és la feina d’un analista: mullar-se i encertar-la.
Amic Saül,
Personalment crec que era hora que algú aixequés la veu per dir el que molts sobiranistes pensem. S`ha abandonat definitivament l`eix nacional. Només escoltant les declaracions de`n Carod a Madrid, ja es veu que l`independentisme ja no és ben vist a ERC.
Ho deia l`Anasagasti: ERC acabarà com EE. Moltes veus varen sortir ràpidament a contestar-li dient que no coneixia la realitat catalana, o si??
Lamentablement, ens hem quedat sense referents nacionals. I és urgent i necessari que en tornin a sortir, sigui en Carretero, sigui Catalunya Acció; que tinguin un full de ruta clar per dur-nos a la plena sobirania, que és l`objectiu final.
No entenc perquè és TANTA TANTA notícia que registri un domini, també han donat la notícia a vilaweb i a racocatala. Em sembla que no n’hi ha per tant.
Ja he llegit les dues parts de l’article que el Sr. Carretero va lliurar a la premsa aquest cap de setmana passat a propòsit del seu Reagrupament i, amb tots els respectes, he de dir que no n’he tret ni una gota d’aigua clara.
No he sabut llegir cap proposta concreta ni entreveure cap alternativa. He recordat, però, un comentari d’un company d’ERC que proposo per a general meditació i que em va dir: “… si, dins del govern, volem mantenir la nostra veu i les nostres diferències, ens diuen que som infantils, que no estem preparats per estar al govern i que som uns incompetents, i és possible. Si, dins del govern, acceptem que hi hagi una sola veu i rebaixem, de cara a la galeria, les nostres reivindicacions, ens diuen que som uns traïdors, que ens hem venut a l’enemic i que som uns incompetents, i és possible.”
I es va posar a plorar sobre el meu muscle baronívol.
Ja es veu que no ho tenim fàcil.
I una nota anecdòtica: ja és sospitós que alguns dels elements més conspicus de Convergència, animin els militants d’ERC a reagrupar-se, justament perquè el projecte del Sr. Carretero “podria ser un torpede a la línia de flotació d’ERC” i es freguen les mans davant la possibilitat. Els de CiU no s’apuntaran mai a cap tipus d’independentisme, naturalment, però feliciten el Sr. Carretero per la seva bona idea i pel seu projecte i es fonen en tota mena d’elogi. Vejats miracle.
També podria dir alguna cosa a propòsit de la vanitat que ens ha de portar a tots a la tomba, però no diré res. Advertir, si de cas, al Sr. Carretero que si els elogis li vénen de CiU, anem malament.
Endavant sempre.
Jo et recolzo, Saül. Sempre he considerat molt bones les teves anàlisis: tant quan ens estires les orelles com quan no.
Pel que fa al sr Carretero: jo sóc militant d’Esquerra des de que vaig fer els 18, ara en tinc 23, i sempre hi he estat actiu. Conec la militància. I vull dir que per les comarcals i regionals que jo em moc no hi ha ningú que pensi com ell. Després del paper galdós de CyU amb l’estatut; i després de ser ella la que no volia pactar amb nosaltres (fet que últimament s’està oblidant molt entre els mèdies catalans), dins d’Esquerra no hi ha ningú que cregui desencertada la decisió del partit d’haver pactat amb els socialistes. No en va, el mateix Consell Nacional (nombrosa assemblea formada per representants de tots els Països Catalans) va aprovar gairebé per unanimitat aquesta decisió, i ningú dubtarà que la bases del partit són radicalment independentistes!
Jo ja ho dic des d’aquí mateix: la gent del Penedès NO DONAREM SUPORT A CARRETERO! Perquè si tenia crítiques no ha usat els mètodes adeqüats, perquè en els seus articles acusa l’Executiva d’una forma d’actuació que quan ell hi era era la mateixa i llavors no va dir res, perquè l’escàndol que està muntant fa mal al seu partit (el qual va confiar en ell per dur governació -que per cert, sempre es va oposar a la vegueria Penedès…-), perquè en el fons està fent el joc a CyU.
Hola Saül,
He trobat molt encertat el comentari de lúnic socialista que ha escrit sobre el tema i que tu enllaçes. Te raó que si tenia algo a dir Carretero lo havia d’haver dit abans. ara tot sembla un gest interessat. ¿Per qui verema Carretero?
En primer lloc una nota de suport al nostre blocaire preferit, Saül, que ha rebut acusacions gens justificades i amb força mala baba.
En segon lloc, assenyalar que "els objectius [de Carretero] només poden ser dos: 1) Buscar un canvi estratègic, que tindria com a conseqüència final el canvi d’aliats parlamentaris, 2) Buscar un camí per esdevenir primera espasa de l’organització.". Aquesta és la meva opinió, recollida en una nova entrega sobre Carretero del meu blog
Saul,
Despres d’alguns mesos de bloc i de veure les possibilitats de mobilització que ofereix, crec que toca portar-les a la pràctica.
Acabo de penjar un post començant una campanya de correus a AENA per condicionar, en la mesura del possible, la seva decisió entorn a la concessió de la nova terminal sud de l’aeroport de Barcelona.
http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/01/campanya-per-un-hub-interconinental.html
T’agraïré que te’n facis ressó.
Gracies,
Marc
http://www.catalunyafastforward.blogspot.com
Jo crec que és necessari que Esquerra trobi la manera de fer compatible la rauxa i necessitat de visibilitzar-nos que tenim els independentistes i alhora la imprescindible tasca de governar bé i fer que la ciutadania ho percebi. Cal una fòrmula i cal una manera d’assumir algunes coses sense recórrer a experiències secessionistes cada cop que el partit va de baixada.
Perquè no ens enganyem, 400.000 persones no se n’aniran totes corrents a votar un nou partit d’estil PI. Tots els partits han sofert l’abstenció perquè les convulsions estatutàries els han ferit la imatge pública, així que creure que és una bossa de votants orfes d’un partit nou demostra una innocència i manca d’anàlisi de fons dignes d’estavellar-se… i no volem que s’estavelli cap independentista, Esquerra ha de sumar-lo.
Em sembla bé que augmenti la quantitat de plataformes, grups o partits que defensen la soberania de Catalunya, encara que provingui de grups neoconservadors, neoliberals, vaja de la dreta. Això ha d’ajudar a projectar aquest esperit. És el que Más no va voler fer quan planetjava el pacte amb Carod. Se li va preguntar: pactar per a què? Si és per avançar cap a la sobirania endavant, si és per gestionar la mediocritat pactada a l’estatut de la Moncloa no cal.
Si no aconseguim la complicitat de les classes populars (65-70 % de la població), tan sols amb els quatre que som ara no anirem enlloc. I això només s’aconsegueix demostrant que amb la independència el nostre estat del benestar es podrà desenvolupar amb més rigor. Cosa que els neoconservadors no pretenen. Som els que som i no sumem més: ERC i alguns independentistes radicals que no aconsegueixen ni tenir representació parlamentària. Ni per pipes!
Qualsevol cosa que serveixi per a sortir de la paràlisis actual és bona. Endavant i ben fet!
Deliciosas estas noticias acerca del cisma entre los imbéciles que dedican su tiempo, y el dinero de todos, a jugar a la cartografía. Esa Cataluña independiente con la que soñáis, muchachos, la estamos haciendo trizas los que venimos aquí desde todo el mundo a hablar español o inglés, y a soltar alguna palabra en catalán o latín, lenguas muertas, como quien escupe una pipa. Os aseguro que no nos vamos a someter a una pandilla de chiflados. Agur!
Parodiant el títol del llibre de Terenci Moix, haig de dir (i dic) que aquest tema del Carretero no interessa a ningú, són onades sobre una roca deserta. Voltes i voltes a la noria fins assecar el pou, massa feina per no arribar enlloc. Res.
Qui tingui mil tancs i mil avions, que ho digui. Mentre, anirem fent la viu-viu i fent el que podem. Poden mitja dotzena de futurs regidors "purs" i reagrupats avançar cap a la independència. No creo.
El tema Carretero és pinso pel Felip Puig, res més.
Saül,
A la selecció d’enllaços que fas continues en la línia habitual de sectarisme que practiques des que s’ha obert el tema Carretero.
Dones quatre enllaços d’ERC (tribuna inclosa) i un del PSC (que només llegir-lo ja et donen ganes, com a català, de donar suport al Carretero).
En canvi, l’article del VICTOR ALEXANDRE que un lector et dona més avall no el dones, no fos cas que algú llegís una crítica amb autoritat i dignitat a la política dels dirigents d’ERC (fixeu-vos que només parlo dels dirigents) i de tots els que critiqueu al Carretero i el voleu fer callar perquè "dóna raons a CiU".
Quin gran "argument"…
No acabo d’entendre què pretén ara amb aquestes declaracions. Després
de sortir del govern es va refugiar a Puigcerdà, i no sabiem res de la
seva persona. Durant un temps vam ser molts els qui vam agrair la seva
sinceritat, i vam aplaudir la seva valentia. Ara bé, per què justament
ara? Vull pensar que ho fa mogut per un interès pel país, i no per un ressentiment personal. No crec, però, que faci cap favor, ni a l’independentisme que defensa, ni al partit que, ara per ara, encara representa.
Sí, un enllaç oblidat és el de l’article de Víctor Alexandre. Interessant. És aquest:
http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=2126
Trobo curiós i simptomàtic que els arguments i els blufs que s’utilitzen per acusar avui a en Carretero de part dels oficialistes de la direcció d’ERC són semblants o els mateixos calcats que utilitzava la direcció colomina (Colom-Rahola) per acusar a Carod, J. Puigcercós, C. Bonet…
Allò tan tòpic (fum), après de memòria com a eslògan, de: "divideix l’independentisme", "és antiquat i obsolet", "veremen per als rivals", "la roba bruta s’ha de rentar a casa (però en canvi la direcció sí que té el dret a la llibertat d’expressió de portes enfora)", "és fragmentador".
Potser ja ningú es recorda del dinar de Martorell, fa uns 10-11 anys. Jo sí que me’n recordo.
Jo hi era. Significa que des de molt abans d’aquell dinar i fins fa un any aproximadament, jo donava suport a la gestió d’en Carod, Puigcercós, Huguet…
Tanmateix, avui faig costat a en Carretero, no pas per les desqualificacions que rep, sinó perquè ha donat en el clau i toca el moll de l’ós en la seva diagnosi.
Endavant Carretero, Visca ERC, Progrés, República i Visca Catalunya lliure!