"I anem perdent una generació i una part de la història. Els seus
cartells són indispensables per explicar, i il·lustrar, els anys de
guerra, el seu llarg exili a París, a Mèxic, a Nova York és la epopeia tràgica de tants catalans, i el seu esforç en la Comissió de la Dignitat pel retorn dels "Papers" robats i que es trobaven a Salamanca
una de les lluites més gratificants de la societat civil catalana,.
Aspecte de vell profeta, mans de dibuixant, geni d’artista, ànima
llibertària."
Ho escriu el blocaire amic Joan Safont a Carles Fontserè s’en va.
Que la catosfera és viva i potent ho demostra l’agilitat amb què reaccionen els blocaires del país. Sovint amb més reflexes culturals, saviesa, compromís democràtic i nacional i generositat històrica que no pas d’altres que es dediquen a blasmar dels blocs i de la xarxa en general. Que n’aprenguin!
Serveixi com a mostra aquest recull (si me’n deixo, afegiu-les a comentaris):
Aleix Cardona, independent per ERC: Carles Fontserè, per sempre lliure
Hèctor Montero (JERC): Al pare de la propaganda política
Jesús Palomar (ERC): Homenatge a Carles Fontserè
Jordi Eduard (ERC): El zenit del pragmatisme
Jordi Martinoy, delegat del Govern a Girona (ERC): Memòria republicana
Lluís Mauri (ERC): Doblen les campanes
Pere Aragonès, diputat de les JERC al Parlament: Ha mort Carles Fontserè, cartellista de la llibertat
Carles Puigdemont, diputat de CDC al Parlament: Ha mort Carles Fontserè, català universal
Carme-Laura Gil, diputada de CDC al Parlament: Carles Fontserè, amb admiració i respecte
Esteve Terradas, tinent d’alcalde de Mataró (PSC): Mor Carles Fontserè, cartellista de la República
Toni Salado, assessor parlamentari d’EUiA: Adéu, Carles Fontserè
Enric Borràs, blocaire independentista: En Carles Fontserè
Eduard Batlle, periodista d’El Punt: Carles Fontserè
Actualització:
Ernest Benach (ERC), president del Parlament: Cartellista, il·lustrador, escenògraf, pintor i republicà
Juan Varela, periodista: Carles Fontserè, el vigor del cartel
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Suposo que per edat més o menys ja li pertocava, però la mort ahir d’en Carles Fontserè, és de les que fa ràbia, ell, com molts altres creadors pertanyia a un esclat de cultura que es va produir espontàniament o per les circumstàncies del moment, abans de la guerra i que aquesta va esmerçar. Aquesta generació perduda es va escampar per culpa de la guerra i en retornar de manera escalonada anys més tard, res va ser ja el mateix. Ha mort i els seus cartells encara son a Salamanca, potser seria hora encara que com a homenatge pòstum, que tinguessin la dignitat de retornar-los a la seva vídua.
Sí, una GRAN pèrdua. Aviat també en voldré parlar al meu Codi de Barres.