Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

15 de novembre de 2006
10 comentaris

Cap de turc a Rodalies

La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, ha hagut de suportar aquest dimarts un bon ruixat al Congrés dels Diputats per part dels electes catalans. Per televisió he vist Jordi Vilajoana, diputat de CiU per Barcelona, lluir una portada de diari per retreure a la ministra el caos que viu la xarxa de Rodalies de Renfe les últimes setmanes. Una autèntica vergonya que, per resumir-ho, es tradueix en una avaria important cada quatre dies. Aquesta és la freqüència de pas de les grans avaries. De les petites, els retards i la desastrosa informació i atenció als usuaris no hi ha comput possible. És l’infinit.

No sé del cert si la portada que exhibia Vilajoana era la d’El Periódico. [Juan Varela: Atrapados por Renfe] Però ha resumit molt bé la denúncia d’una situació vergonyosa, la denúncia d’un malestar social i polític. El cas de Rodalies de Renfe, que els últims dies ha assolit quotes de degradació del servei surreaslistes, atribuïdes a les obres de l’arribada del Tren de Gran Velocitat (TGV) a Barcelona, és més del mateix: el centralisme com a model anacrònic dels serveis públics.

Lluny d’assumir el debat de fons, que és l’imprescindible traspàs de Rodalies de Renfe a la Generalitat, la ministra de Foment ha preferit el recurs fàcil. Un cap de turc. Dimissió per sortir al pas.

Ens llevàvem aquest dimarts amb la portada en qüestió, i amb unes dures declaracions del secretari de Mobilitat del Govern, Manel Nadal, a TV3 contra la companyia ferroviària. Vint anys de desinversió. El Govern anunciava posteriorment l’obertura d’un expedient informatiu. Al vespre, la ministra servia en satafa el cap de Josep Manau. Continuïtat lògica.

  1. Al nostre bloc demanem que el primer punt que s’ha de tractar en el desplegament del ‘Nou Estatut’ sigui precissament el traspàs de Rodalies i Regionals RENFE a la Generalitat, i concretament a ser gestionats pels FGC. Ara és un bon moment.

  2. Avui tots hi coincidim, la situació i l’actitud actual de RENFE al nostre país és insostenible. L’Entesa s’ha de plantar i exigir el traspàs immediat de les competències. La manca d’inversions ens ha deixat en una situació de desempara. Les dimissions arriben tard i no apunten prou amunt. Rodalies RENFE és utilitzat a diari per 400000 passatgers és intolerable que aquest servei no funcioni com un rellotge.
  3. Estem en el de sempre; d’engany en engany fins arribar a la misèria total.
    I els diners?. I el finançament?.
    Ens traspassaran el problema, pero no els diners per solucionar-ho; aquesta és la tragèdia derivada del pacte Mas-Zapatero. Estem sentenciats i ademés hi hem (han) votat a favor. Els problemes són nostres, el futur és seu. És això. Sóm una colònia amb ínfules d’imperi…i ara escolto per la ràdio que la inversió en la nova terminal de l’aeroport de Madrid equival a la suma del que rebrem els catalans els propers set anys "gràcies" a l’estatutet. Els qui van aprovar l’estatut Mas-ZP haurien de dimitir, per dignitat.

  4. Saül,

    El diputat que va utilitzar la portada d’un diari editat a Barcelona en el debat dels pressupostos d’ahir, és Jordi Vilajoana (CiU) o Joan Herrera (ICV)? És que a la foto al mateix diari surt el segon.

    Atentament,

    Un patidor de la RENFE

  5. Hagués hagut d’arribar molt abans, però valorem positivament que finalment algú ha estat destituït. Que hagin de ser destituïdes altres persones amb més responsabilitat política no vol dir que no puguem reclamar responsabilitats als càrrecs d’aquí, que també els paguem entre tots (el 50% del preu dels bitllets de rodalies és subvencionat). Entre d’altres coses, perquè moltes de les responsabilitats (desinformació, manca de planificació…) tenen causa local. Per cert, ningú no s’ha plantejat si hi ha una vaga encoberta o un boicot actiu dels treballadors de Renfe per evitar ser traspassats a la Generalitat, tal com preveu el nou Estatut? Seria greu, però no és descartable atesa la manca de professionalitat a tots els nivells (taquilles, servei d’atenció al client, caps d’estació, manteniment, informació…).

    Pere.

  6. Se’ns fa difícil passar de les emprenyades quotidianes a l’acció.  Al Prat va passar el mateix al juliol i aquí no passa res (diumenge sortia el tal Echegaray tirant pilotes fora quan en qualsevol lloc mig civilitzat l’haguessin promocionat a portar l’aerodrom d’Igualada).  Hem d’aprofitar el merder de la RENFE per emportar-nos rodalies i si podem regionals per sempre.  Per atenció, com diu Tristany això és un mort impressionant.

    Rodalies és una eina molt poderosa si tens les peles per a invertir-hi però si no és una pedra lligada al coll del pressupost de la Generalitat (com la Sanitat mal negociada al 87).  Ens hem d’assegurar que se’ns transfereix la competència, més l’equivalent a la despesa corrent, més les inversions corrents més una bona picossada a compte del que els andalusos anomenen "deuda histórica"… i un bon mecanisme de revisió a 5 anys.

    Es que realment no hi ha cap líder prou hàbil per anar a Sants demà a les 7 o 8 del matí a repartir una enganxina o un opuscle "Contra els trens que no van: trens catalans!"???

  7. Quina cara se m’ha quedat quan he mirat la pàgina del ministeri de fomento per veure què deien de la destitució del responsable de rodalies, sr. Manau, i de la situació de "Cercanías Barcelona". No només no he vist res relacionat (crec que seria prou important com per a posar-ho) amb Barcelona, però sí dues notícies linkades a la primera pàgina, relacionades amb "cercanías" però no precisament de Barcelona. Són les següents:

    1) Fomento amplía la red de Cercanías de Sevilla y la extiende al Aljarafe Norte y a la isla de La Cartuja
    Això, segons la mateixa pàgina, implica el pas de 3 a 5 línies, la construcció de 17 noves estacions. Inversió prevista: 129 M€

    2) Madrid más cerca: Nueva conexión subterránea de cercanías Atocha-ChamartínNou túnel (ja n’hi ha 1) dins de Madrid que permetrà escurçar temps de viatge, connexions amb línies de metro, etc, etc.

    Clar, quan aquí tenim línies tercermundistes, em fa emprenyar. A Sevilla tenen menys línies de trens, clar, però també hi viu menys gent i menys gent les fa servir. Em sembla molt bé que ampliin les línies, però que ho facin a tot arreu, no? A les rodalies de Barcelona, què han fet els últims anys? Fa poc la línia 10 de l’aeroport, que no ha comportat ampliació de vies, només un canvi de nom. I fa una mica més, la línia 7, per la qual es van construir només 2 noves estacions (St Cugat i Rubí) i es va aprofitar la via de marcaderies existent si no tinc mal entès.
    Per quan la connexió Vallès Oriental-Vallès Occidental (Granollers-Mollet-Sabadell)?? La via ja està feta per mercaderies, si cal es desdobla, però "només" caldria posar-hi nom (línia R20, línia R2006 o el que sigui) i alguns trens funcionant-hi. Per quan la connexió Cardedeu-Mollet?? Són pocs quilòmetres de via a construir, només cal donar-los nom  i comprar alguns trens per circular-hi. I clar, coordinar-se amb la resta de trens (rodalies, regionals, llarga distancia, mercaderies) que conformen el caos diari de circulació per unes vies obsoletes. Per quan el desdoblament de vies de la línia de Vic-Ripoll-La Tor de Querol? Línia totalment tercermundista, per la qual els tens van més lents que quan es va inaugurar fa dècades… Per no parlar de les estacions, moltes de les quals estan caient a trossos i on cada dia hi ha menys personal per atendre els viatgers. Això si estan obertes i no són simplement uns "apeaderos"…

    Quan a Madrid, deixant de banda la crònica diferència d’inversió entre les dues rodalies ferroviàries… ¿és que no estan col·lapsades les línies de BCN? No caldria fer també un "Barcelona más cerca" i desdoblar vies (línia 3 per exemple), desdoblar trens (dobles convois en els que van com llaunes de sardines), desdoblar horaris (fer passar més freqüencia de trens)??

    Fa poc vaig veure una proposta electoral d’Esquerra Republicana que em va semblar molt interessant, segons la qual amb pocs quilòmetres de vies noves (les que he comentat dels vallesos, la de Mataró i algunes més) es podria solucionar la manca de connectivitat ferroviària als voltant de Barcelona (Manresa, Granollers, Sabadell, etc), i a nivell de Catalunya entre Girona, Manresa, Lleida, Tarragona, Barcelona, etc.

    En fi, aquestes són les reflexions d’un patidor diari de renfe, que perd més hores a Montcada fent transbordaments "impossibles" de les que són assumibles per qualsevol persona normal amb alguna altra cosa a fer a la vida que esperar un tren que…
     a) acaba de passar perquè els horaris no estan ni de conya "quadrats" i passen cada 30 ó 60 minuts
    b) va amb retard de vés a saber quant i vés a saber perquè (informa… què? informació a l’usuari?? ¿ezo qué é?)
    c) ha passat a l’hora però el primer tren que has agafat anava tard i per tant ja perds el segon
    d) les opcions a, b i c alhora (sí, tot és possible a la renfe)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!