Al darrera la nevera

Amb el final de l’estiu estan arribant una colla de novetats interessants. Avui parlarem del nou disc d’Erm, Manifest líquid (DiscMedi, 2007).

Cal no confondre al barceloní David Pérez amb el grup empordanès de rock dur que també ha pres aquest nom d’àrides referències. La música d’aquest personatge, creatiu publicitari i mag de l’electrònica casolana, no en té res, d’àrida. El vam veure compartint una quàdruple portada a l’Enderrock del mes d’abril, amb Mazoni, Mishima i Sanpedro, com a estandards d’una ‘nova’ generació de pop en català. El segon disc supera amb escreix un primer treball, Erm (DiscMedi, 2005) que també oferia un grapat de bones cançons, però no acabava de definir. Ara trobem una proposta més madura i treballada -íntegrament a casa: miracles del QBase- amb ressons als clàssics del pop britànic dels setanta, vuitanta i noranta –Bowie, The Cure, Pulp?. Un so diferent i interessant d’un músic que va fent camí de mica en mica i amb bona lletra.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!