Las al jaç
El blog de Marcel Campà
El localisme aplicat al temps
Kapuscinski expilca que s’endinsà en l’obra d’Heròdot quan, després de voltar per mig món fent de reporter, s’adonà que no n’hi ha prou amb bellugar-se en l’espai sinó que cal travessar també les fronteres del temps. I cita un text de TS Eliot de 1944 on es parla de “provincianisme del temps”, entenent per provincianisme un excés de localisme. Si en l’espai el localisme és pensar que el lloc on vius és el centre de l’univers, en el temps seria pensar que el centre és l’època que t’ha tocat viure.
Abans que Eliot, l’any 1935, Montherlant ja havia escrit: “L’esperit de campanar, aplicat al temps, ens fa creure que els nostres petits afers commouran la posteritat”. I continua: “Per quina raó m’hauria d’interessar més pels problemes particulars que es plantegen durant l’ínfima porció de temps en què jo existeixo que no pas pels problemes particulars que es poguessin plantejar fa 400 anys als súbdits del Gran Turc? L’atzar m’ha fet viure en uns anys i uns indrets determinats. I què? Si dius amb desdeny a un savi “tal cosa no és d’actualitat”, el savi et respondrà: “és justament perquè no és d’actualitat que és important. Entenguem-nos: perquè allò que tu en dius actualitat no és la veritable actualitat. La veritable actualitat és l’etern.”” (CONTINUA …)
Montherlant escriu les seves reflexions assegut en un cafè davant d’un quiosc on hi ha una munió de gent que espera que arribi la setena edició del diari del vespre. El quiosquer els n’ofereix la sisena edició però la gent la rebutja per obsoleta, perquè la setena és a punt d’arribar. El seu consell és que ens prenguem l’actualitat amb una certa distància, que llegim els diaris –o contemplem els TN, afegiríem avui- amb el mateix esperit amb què llegiríem ara un diari de fa cinquanta anys. I afegeix que estar sis setmanes sense obrir un diari és una bona cura per a la intel·ligència.
No sé si avui hi ha gaire gent que cregui que vivim un temps excepcional. Jo trobo que vivim en un racó de temps bastant ensopit, cosa que té aspectes positius: quan es pugui viatjar en el temps, els turistes s’apilaran a l’Atenes de l’època de Pèricles o la Roma dels anys de Ciceró. La Barcelona del 2008 tornarà a ser només per als indígenes.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El comentari que ha sortil al tex anterior era per aquest
Kapuscinski que no he llegit, em va semblar que era un refregit de textos, els altres estan d’allò més bé, potser el llegiré
Jo tampoc crec que vivim un temps excepcional, però com diu en Ramon Alcoberro, estaria bé aprofitar les oportunitats que obren els temps de crisi per a pensar un món nou.