Al darrera la nevera

Els vuitanta s’han revisitat des de moltes prespectives, i era lògic que tard o d’hora toqués fer-ho des del punt de vista del punk-rock. La DIRECTA de la setmana passada explicava en primícia els detalls del llibre Que pagui Pujol (La Ciutat Invisible), una crònica de l’època de la mà d’un dels seus protagonistes, Joni D, del manàgement Hace Color: ben aviat en parlarem en aquesta bitàcola, i a l’Enderrock de novembre podreu llegir una entrevista a l’autor. I fa unes setmanes en Mercadé em va passar una altra perla: la reedició d’un dels discos més emblemàtics de la
banda de punk-rock de Santurzi Eskorbuto, Anti Todo. Gràcies al segell barceloní BCore, podem disfrutar ara d’una nova versió remasteritzada d’aquest disc probablement un dels LP de punk en castellà més reeixits. [Més]

Eskorbuto va haver de sobreposar-se tant dels estralls de l’heroïna (dos dels seus membres van morir víctimes d’aquesta plaga) com a la incomprensió de la societat benpensant de l’època i, també, a l’abandó i la marginació per part de l’entorn del rock radical basc. El grup va fer honor sempre al títol amb el que van batejar aquest LP, publicat originalment el 1986 per Discos Suicidas, i va atacar tant a l’Estat i el capital a l’hora que van denunciar la instrumentalització de la que, segons deien, eren víctimes les bandes de punk i rock basc a càrrec de l’esquerra abertzale. De fet, a Anti Todo hi ha una cançó, “Haciendo Bobadas”, dedicada precisament a Herri Batasuna, i anteriorment s’havien destacat amb temes com “A la mierda el País Vasco”.

Per la seva actitud contestatària i antiautoritària, que, cal dir-ho també, sovint duien a límits gairebé contradictoris, Eskorbuto van ser doblement marginats. Malgrat això van poder signar discos com aquest, ple d’himnes executats amb nervi i efectivitat, que s’han situat en el podi del rock en castellà de tots els temps. Perquè més enllà del punk, Anti Todo és primer de tot un discàs de rock en majúscules, un decàleg de cançons desesperades (“Historia triste”, “De ti depende”, “Es un crimen”…), amb la mort molt present i sempre al límit. Com el propi grup, que venia els màsters dels seus LPs al millor postor i sempre en metàl·lic poques hores després d’enregistrar-los, de manera que abans que fossin publicats i distribuïts el seu valor en cavall ja els corria per les venes. Història trista, història final.

[Per cert, que la reedició del disc està il·lustrada amb imatges del propi Xavi Mercadé, ‘Rockviu‘, a més d’un bon article al respecte de Pablo Cabeza]

Escolta Anti Todo a Spotify:

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!