Rondônia, Brasil

Els “sem teto” (sense sostre) són els okupes brasilers. A falta de cases per ocupar, el que s’ocupen són terrenys abandonats. De terreny no en falta. Fins i tot al centre de la ciutat hi ha molts terrenys buits, sense construir. Però qui necessita una casa, cada vegada ha d’ anar més lluny. La majoria de terrenys buits estan en mans d’ especuladors. Ara que la construcció de dues grans hidroeléctriques ha portat milers de nou vinguts a la ciutat, molts terrenys i cases estan a la venda. A uns preus absurds. Més ben dit, exagerats. L’únic remei pels més pobres és ocupar.

Aquests dies a la CPT (la pastoral de la terra) ens va venir un grup de “sem teto” a demanar ajuda. Ja han rebut alguns papers dels jutjats anunciant els desallotjaments. Com molts, quan han buscat advocat ja era massa tard.
Vaig trucar a la Cíntia, la nostra abogada. Pròpiament, els objectius de la CPT no tenen res a veure amb gent de la ciutat. Però la Cíntia treballava amb la Comissió de Justícia i Pau del bisbat, i ja havia defensat grups de “sem teto”. Va acceptar de seguida d’ajudar-los.
Va demanar d’ organitzar l’associació i de omplir una fitxa de les famílies i de fer-ne fotografies. Al cap d’uns dies, la majoria de fotografies mostrava barraques acabades de fer. Malament. Si fossin ocupacions de més temps seria més fàcil de defensar.
A més a més, molts terrenys tan sols estaven ocupats, però no hi havia casa construida ni família al damunt. Això passa perquè també hi ha especuladors entre els “sem teto”. Ocupen els terrenys amb l’ espectativa de regularitzar la situació i vendre tot seguit la caseta per uns bons dinerons.
Així l’ associació del “Renascer” (“renèixer”, així han batejat el nou barri) va anunciar que tots els terrenys sense ningú serien entregats a famílies que ho necessitessin i que hi anessin a viure. I va començar a inscriure els candidats.
La setmana passada van estar repartint terrenys buits a noves famílies. Però després ha aparegut tanta gent, que diumenge passat van decidir ocupar un nou terreny més lluny.
Homes, dones, canalla i fins i tot cotxets amb criatures, van anar apareixent el diumenge al matí com per encantament, i quan van ser una bona colla van avançar com en processó cap al terrenys escollit. Vaig anar fent fotografies, però la meva màquina fa temps que no gira gare bé (la fotografia publicada és del meu amic periodista Chico Nery).
 “Cadascú té quinze dies per fer la seva barraca i venir-hi a viure”, algú va anunciar. “Deu metres per vint-i-cinc cada tros” era la consigna. Medint els metres a camades, algú amb una cinta mètrica a la mà, entre un terreny i l’ altre s’hi plantava un pal o una pedra, i amb un matxet o una aixada ja començaven a netejar les mates.
Difícil era fer desdir algú que volia construir al mig d’on hi havia d’ haver els nous carrers. Però com que el terreny era prou gran, al final n’hi havia per tothom.
Fins i tot un cotxe amb tres policies acompanhava el repartiment. Ells també volien que se’ls guardés un tros per a cadascú: També els policies tenen treballs a pagar el lloguer de la casa.
Ni la pluja va espantar la gent que tallava l’herba, feia forats i marcava amb quatre pals els límits del nou terreny ocupat. Alguns ja descarregaven les fustes i començaven a clavar estaques i taulons de la nova casa.
Però l’endemà va arribar la reacció: Un grup de tres camionetes carregada de gent armada, amb el propietari al davant, furiós. Va intentar treure tothom, fent-se cumplir la llei ell mateix. Per sort van trucar a la policia i la policia el va encurralar i empresonar quan intentava fugir. Per aquesta vegada han estat al costat dels més pobres.
Però si arriben ordres dels jutjats, la cosa canviarà. Això ja ha passat a moltes bandes. La única solució és política. En alguns llocs l’ ajuntament ha negociat les terres i està regularitzant la situació. Al final, la constitució brasilera reconeix que la terra ha de tenir cumplir una funció social, que està per damunt de la proprietat privada.
Al “Renascer”, a més de una dotzena de quilòmetres lluny del centre, per vendre, el propietari demana tres vegades més del que val el terreny. I l’ ajuntament no ho accepta. Ara que ha intentat prendre’s la justícia pel seu compte i que està essent processat, potser l’abaixarà una mica.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!