De Lula a Dilma
El president del Brasil els últims anys, Luiz Inacio Lula da Silva, Lula, acaba de retirar-se de president. L’actual constitució brasilera tan sol permet l’elecció de quatre anys pels governants i tan sols una reelecció per quatre anys més. Lula ja no es podia tornar a presentar. Dilma Rousef, que n’havia estat primer ministre d ‘energia i després de la Presidência, i de fet ja actuava com a coordinadora ministerial, com una mena de primer ministre a les ordres de Lula. El qual va acabar presentant-la com a la seva candidata a la sucessió, i aconseguint la seva elecció presidencial. Així Dilma Rousseff s’ ha tornat la primera dona de la presidència de la República Federal del Brasil. Està clar que escollir Dilma ha estat també una victória personal de Lula, que diuen que surt amb 85% d’aprovació popular.
Em va agradar un comentarista dient que Lula sempre ha actuat com un negociador sindicalista: Sap qui són els que manen i la seva missió era l’estira i afluixa, per veure què se’n podia treure pels treballadors. O pel poble, en aquest cas: Donava als grans empresaris el que volien, i mirava de treure sempre una torna pels més humils. Abans la veritat és que aquí no sobraven ni les engrunes. Ara la gent del poble sabia que de president hi havia algú de la seva banda, algú que els entenia, que pensava com ells i que també mirava per a ells.
Bona part d’aquesta popularitat també es deu al fet que fins ara el Brasil s’está sortint molt bé de la crisi mundial: Amb una intervenció decidida del govern en l’economia, atraint inversors estrangers a base de pagar els interessos més alts del món, i invertint massivament en infraestructura. Després de l’actuació de Lula, aquí fins els neolliberals més ferrenys han plegat de defensar que l’estat com menys intervingui millor. L’estat brasiler s’ha convertit en el principal empresari d’América Llatina.
Així, bona part dels inmigrants brasilers, que fins fa poc treballaven de paletes a Catalunya i a Portugal, ara tots tenen feina al Brasil. Treballant, per exemple, en la construcció de les dues grans hidrelètriques a Porto Velho, amb més de 14.000 treballadors contractats. Fora de tots els que treballen en la construcció arreu del país. Per això la majoria ha acabat recolçant la Dilma.
Al meu parer la Dilma és una tecnòcrata d ‘esquerres. El seu passat de lluita armada a l’ època de la dictadura militar confirma la seva tendència. Fins ara mai s’havia presentat a unes eleccions. Va destacar com a administradora. I ha començat afirmant que la lluita contra la misèria continuarà essent la seva principal prioritat. Veurem. Per a mi està clar que no podem esperar gaire res de bo per al medi ambient, ni per a les minories indígenes i de comunitats tradicionals, ni per a l’ Amazônia. I després del fracàs de les cimeres internacionals sobre l’escalfament global, el qui no tingui pecat que tiri la primera pedra. La Dilma ha estat de les principals impulsores de l’ allau d’ hidroelèctriques que s’está abatent als rius amazònics. L’ Amazònia s’en ressentirà per sempre més. I aquestes empreses d’energia han estat les principals financiadores del Partit dels Trabalhadors a Rondônia.
Per la meva part també dubto, com algú va dir, que la solució a una crisi provocada per l’ excés de consum sigui més consum. Els mitjans de comunicació destaquen que aquest Nadal de 2010 ha estat dels millors per al comerç brasiler dels últims anys. No ho serà pas el Nadal de l’any vinent. Perquè per impulsar l’economia, el govern també ha facilitat el crèdit al màxim. Al Brasil, fins a finals de 2010 qualsevol persona amb un contracte laboral, si no tenia cotxe era perquè no volia. No calia ni una entrada per fer un prèstec i sortir amb el cotxe nou per la porta. Això ha fet que molta gent s’endeutés amb préstecs a terminis de 50, 60 mesos que ja veurem qui podrà pagar. A Catalunya tothom ja sap el que això va significar.
Aquí també ha fet apujar els preus de les cases, dels lloguers i dels terrenys a uns preus increïbles. Ha disparat la inflació i ha fet pujar el preu de la moneda brasilera, el real, facilitant l’entrada de productes importats barats. De moment la balança comercial encara és favorable a les exportacions, però la diferència en relació a l’ any passat ha caigut més de la meitat. Mentre que en relació a alguns països, com els Estats Units, el Brasil ja surt perdent.
Passades les eleccions, on el benestar econòmic era el principal trunfo de l’elecció de la successora de Lula, i després que el banc PanAmaricano presentés una primera fallida fraudulenta, (propietat de Sílvio Santos, un conegut presentador i propietari de TV), sembla que al govern s’han disparat les alarmes. Tothom evita cuidadosament la paraula “crisi”, però ja es parla de reduir els crèdits, d’aumentar els fons de garantia bancària del banc central, d’eixugar una tercera part dels pressupostos de tots els ministeris del govern, i d’evitar una bolha inmobiliària.
El símptomes del que va passar a fora també estan aquí. Tant de bo que la Dilma Rousseff hi sigui a temps.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bona reflexió, pesonal, d’un blocaire que viu i treballa a Rondônia, i que és la realitat. Quan es parla una vegada i una altra dels terrabastalls que poden significar les grans construccions i infraestructures, malauradament la gent ja no fa ni cas, i tot el que es desprèn del teu apunt, és un ‘déjà vu’ solemne, ver, on occident ha patit una gran patacada i continuarà .. perque el gran poder econòmic, aquesta teranyina silenciosa, és arreu. Jo també desitjo que tant de bo la Dilma Rousseff hi sigui a temps …..