ROCKVIU

Fotos i cròniques del món del rock, per Xavier Mercadé (Totes les imatges són © Xavier Mercadé / rockviu@yahoo.es)

FIB 07: Rock a les venes

FIB-Benicàssim, 19 de juliol de 2007

N?hi ha que ho porten a la sang. Aquest és el cas de Liberto Peiró, gran fotògraf valencià i millor persona que s?ha tatuat la seva Nikon al braç.

A nivell professional.
Una cosa bona: han augmentat el foso de l?escenari principal de tal manera que fins hi tot s?hi pot ballar. Una cosa dolenta: no hi ha acreditacions de fotògrafs, així que qualsevol que porti l?acredita amb una ?P? de premsa hi pot entrar a ballar.

No hi ha manera: volem la catifa vermella i odalisques que ens tirin pètals de rosa! (si no demanem impossibles no aconseguirem uns mínims)

Article publicat a El Punt el dia 21 de juliol de 2007

Al FIB, no li planta cara ningú
Iggy Pop provoca 27.000 «fibbers» en la primera jornada del festival de Benicàssim

Xavier Mercadé/Benicàssim

Tots els festivals lluiten fins a l’últim moment
per equilibrar el nombre d’assistents i aguanten amb l’ai al cor fins a
última hora per quadrar les xifres. Al Festival Internacional de
Benicàssim no han de patir. Dijous van obrir portes amb tots els
abonaments exhaurits. I això els passa l’any en què presenten un dels
cartells més fluixos dels tretze anys d’història. Un augment
considerable de públic forà, sobretot anglès, és la clau de l’èxit. Per
si fos poc, els abonaments pel FIB del 2008 ja són a la venda a la
parada de marxandatge oficial. Iggy Pop i els seus Stooges van portar
el rock de Detroit en estat pur en la primera jornada del festival.

Amb el cel nuvolat i molta xafogor, el FIB va
obrir les portes dijous passat sense que la temuda pluja fes acte de
presència. Cal recordar que ara fa deu anys el festival va vorejar la
tragèdia per culpa d’un aiguat i que el mes de maig passat el Viña Rock
celebrat al mateix recinte va estar a punt de suspendre’s per un fort
aiguat. Tot i que va ser el dia més fluix del festival i encara hi
havia mig recinte, una allau de gent va voler començar la festa atreta
per l’esquer d’Iggy Pop i els seus Stooges. Segons fonts de
l’organització van ser prop de 27.000 els espectadors d’aquesta jornada
inaugural, la qual cosa marcaria un altre rècord en la jornada
inaugural del festival.

Abans, però, van trepitjar l’escenari els
suecs Mando Diao, que van sonar energètics però inofensius quadrant amb
l’esperit adolescent del festival, amb una versió de l’Amsterdam
de Jacques Brel inclosa. Iggy Pop va fer el mateix que fa des de fa
quinze anys i va tornar a triomfar. En un recinte poc acostumat a les
descàrregues rockeres, el concert va ser un revulsiu. Esquelètic i
nerviós com fa sempre, Iggy va provocar la invasió de públic a
l’escenari amb No fun, que va servir perquè el sector més hooligan
del festival es desfogués. Una pila de sabates desparellades i sense
amo al costat de l’escenari donaven fe que Iggy havia aconseguit el
propòsit de sembrar una mica de caos a Benicàssim, mentre que el seu road manager feia realitat el Search and destroy en treure el públic de l’escenari amb mastegots i cops de puny. Una versió amb saxo del Funhouse i un I wanna be your dog al final del concert van coronar l’actuació d’Iggy com una de les més excitants que s’han vist a la ciutat de la Plana Alta.

Després
del terrabastall d’Iggy, el pop sofisticat de Bright Eyes hi tenia poca
cosa a fer encara que anés acompanyat d’una orquestra i que Connor
Oberst mostrés notables ganes de convèncer. Passava poc més de la
mitjanit i les baixes etíliques britàniques eren més que notables, i
encara era el primer dia de festival. Per aquest motiu, molts van
decidir tornar a les zones d’acampada per reservar forces per als
propers dies, i la gran esplanada de l’escenari verd va quedar mig
buida.

Si el Senglar Rock té els Lax’n’Busto com a grup insígnia,
en el FIB ho són sens dubte els granadins Los Planetas, el grup que més
vegades ha trepitjat el festival. L’inici letàrgic amb les cançons de
l’últim disc, La leyenda del espacio, va ser un llast per un
concert que només es va animar en el tram final, quan van descarregar
les cançons més conegudes com ara David y Claudia i Santos que yo pinté.

Ahir,
ja a la nit i la matinada, es preveien les actuacions de Wilco, Devo i
Dinosaur Jr. Avui dissabte, d’altra banda, els plats més interessants
del FIB són els del retorn de The B-52’s, el pop feliç de Magic Numbers
i els nous herois anglesos Arctic Monkeys que mesclaran diverses
generacions molt diferents de fibbers.

Publicat dins de Crònica | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.