ROCKVIU

Lordi, sala Apolo (Barcelona), 1 de març de 2007

I es que n’hi ha que no aprenen. Després de l’èxit aclaparador l’any passat dels finesos Lordi, els que es dediquen seleccionar candidats a Eurovisió per l’Estat espanyol han triat a un grupet de backstreetboys tan macos com infames, anomenats Nash. Al menys Andorra ha volgut arriscar-se una miqueta seleccionant als greendays Anonymus. Un grup també molt macos de cara però que al menys fan punk-rock.

Els Lordi van tornar a escenificar ahir les raons dels seu èxit a la devaluada plataforma eurovisiva en una, no per coneguda és menys impactant, cerimònia de punys alçats i dits fent banyes. Tot sota quilos de maquillatge i obrint les portes del tren de la bruixa.

Article publicat a El Punt el dia 3 de març de 2007

El tren de la bruixa

MÚSICA / LORDI
XAVIER MERCADÉ

Dir que Lordi són uns freaks
eurovisius és potser una reiteració de conceptes ja que el devaluat
festival s’ha vist en els darrers anys com una espècie de caverna on
una colla de desheretats intentaven demostrar el seu talent artístic
mentre comentaristes ineptes parlaven d’aliances territorials per sumar
vots. Lordi van clavar un cop de puny a la taula i el heavy metal
es va introduir victoriós en les televisions de mig món. S’ha de
reconèixer també que ha estat el grup que més repercussió ha tingut en
el festival des de l’època d’ABBA. Però ara per ara el grup vol que
Eurovisió formi ja part del seu passat i que la gent els conegui com un
dels grups referencials de l’atapeïda escena metàl·lica escandinava,
encara que més propers al power metal que no pas als sons gòtics i foscos d’aquelles terres.

El
grup resident a la part finesa de Lapònia, la pàtria també del Pare
Noel, va poder trepitjar per segon cop Barcelona, després d’ajornar les
actuacions previstes a l’octubre per l’afonia del cantant. Si del que
es tracta és de divertir-se i divertir el públic, els Lordi es poden
donar per satisfets. Durant l’actuació van treure part de la seva
parafernàlia escènica com les famoses ales de ratpenat a Devil is a loser,
calaveres fumejants, pals de micròfons en forma de destral, bosses
plenes de confeti, un cubell amb vísceres i membres mutilats i altres
elements extrets de figurants del tren de la bruixa. Però el grup no va
venir amb tot l’armament complet. Els quatre concerts que han fet a
l’Estat espanyol aquest març són un afegit fora de la gira de The Arocalypse
per complir els concerts suspesos. Així el xoc rock del grup va quedar
una mica devaluat en comparació a la seva actuació a Razzmatazz II
l’any 2005 que va tenir un decorat de cartró pedra molt més complet i
un vestuari encara més espectacular. Això sí, si fa dos anys van
aplegar poc més d’un centenar de curiosos, ara la Sala Apolo estava
plena per tots els racons.

Musicalment Lordi es va moure en un accessible heavy metal comercial de l’escola dels anys vuitanta que no fa fàstic a les tornades per alçar els punys (Hard Rock hallelujah n’és un bon exemple) i que fins i tot arriba a Bon Jovi en cançons com ara Would you love a monsterman.
Durant l’hora escassa d’actuació, el concert va patir aturades amb
llargues introduccions entre cançó i cançó, suposem que per
recuperar-se de la calorada que deu fer estar actuant sota capes i
capes d’espès maquillatge, vestits amb draperia de les pel·lícules
dolentes de terror de sèrie B. La paradeta de samarretes va fer un fart
de vendre samarretes amb les cares dels cinc freaks, peró entre
el marxandatge no hi havia l’objecte més curiós que ha tret el grup, el
refresc Lordi Cola (les dues modalitats, normal i light).

Lloc i dia: Sala Apolo (Barcelona). 1 de març.