És superfort!
Jòsmar, Carrer de la Perla (Barcelona), 21 d’agost de 2011
Crònica publicada a El Punt Avui en data 23 d’agost de 2011
És superfort
El gironí Josmar, que interpreta tots els seus èxits, col·lapsa els carrers del barri barceloní de Gràcia el darrer dia de la seva festa major
23/08/11 02:00 – Mercadé, Xavier
L’any 1998 el programa de televisió Malalts de tele va voler
presentar a un suposat representant de Catalunya a Eurovisió amb la
figura d’un jove gironí anomenat Josmar i la cançó És superfort,
amb versos colpidors com “la vida és una sorpresa, et xucla com una
compresa”. Tot un precedent del fenomen de Rodolfo Chikilicuatre, però
al contrari del paper que va fer l’actor David Fernández, Josmar ha
volgut continuar amb una intermitent carrera artística, s’ha endinsat
encara més dins del cantó fosc del freakisme i és molt més reconegut pel públic per l’ús i l’abús que fan de la seva imatge i la seva música a l’APM de TV3. El carrer de la Perla, engalanat com una deixalleria, va oferir el freak més nostrat com a traca final de les festes de Gràcia.
Ningú va poder queixar-se del repertori: Josmar va presentar gairebé una integral de tots els hits que ha enregistrat en els darrers tretze anys de carrera: va començar amb És superfort va seguir amb Ragazza, Hot boy i la recent Kisses i per deixar satisfet tothom va repetir de dues primeres mentre el públic cridava enfervorit “¡Esta es la juventud de Josmar!”. En menys de mitja hora ja havia enllestit una actuació amb un rigorós playback
en les parts instrumentals. A nivell vocal manté intactes les mateixes
característiques que tenia quan va començar la seva carrera. Ni més ni
menys. Només ha canviat el tanga i la barretina per uns ajustats
pantalons de cuir ficats amb calçador, una ampla camisa verda per
dissimular algun quilet de més i una extensa capa de maquillatge. En els
seus trenta minuts de glòria va posar-se una samarreta d’un equip de
bàsquet del Guinardó que li van llançar des del públic, va dirigir-se en
tot moment en castellà al públic, va recollir una pancarta que li van
llançar i va acostar-se en diverses ocasions al públic per acabar
agenollat i besant la fusta de l’escenari: “Sou el millor que m’ha
passat, gràcies per seguir-me tots aquests anys”, deia emocionat.
La
cruïlla entre el carrer de la Perla i Guilleries va quedar absolutament
col·lapsada d’una massa enfervorida armada amb mòbils i càmeres i
preparada per poder dir l’endemà a la feina o a la platja: “Jo vaig anar
al concert de Josmar!” i, acompanyant-ho de tota mena d’adjectius,
comparacions i exageracions, convertint a l’ídol de fang en tot un mite i
llegenda urbana.
