ROCKVIU

Fotos i cròniques del món del rock, per Xavier Mercadé (Totes les imatges són © Xavier Mercadé / rockviu@yahoo.es)

Birth, School, Work, Death

The Godfathers, sala Apolo (Barcelona), 7 de febrer de 2008
The Godfathers, sala Zeleste (Barcelona), 4 de maig de 1989

Entre aquestes dues fotografies hi ha gairebé dinou anys de diferència.


On era jo fa dinou anys?

La meva vida era força diferent però els interessos eren, en el fons,
els mateixos. En aquell temps devia estar acabant els estudis de
fotografia a l’EMAV, treballava a la infame empresa Ibertropic dedicada
a l’importació de peixos tropicals. Feia les fotos en blanc i negre
col·laborava a les revistes Sound (un dia us explicaré la història
d’aquesta revisteta) i a la Boogie de Madrid I començava a col·laborar
al Ruta 66. Compartia amb la May un pis al carret Tamarit i també
moltes festes salvatges. Ordinador? Lo cualo?, el meu ordinador era una
atrotinada Olivetti. Internet? Un somni impossible, la informació la
treia de piles de revistes i llibres, els articles s’enviaven per fax I
les fotos per correu ordinari (si, aquelles bústies grogues, les
recordes?). Família I fills? Juas juas juas!
Ullada a l’arxiu: que vaig veure aquells mesos? Pata Netra, Lords of
the New Church, Willie de Ville, Elàstics, Burning, Bad Manners, Dr.
Feelgood, Mentirosos, BB Sin Sed, La Madam, Seguridad Social, Gaye
Bikers on Acid, Siniestro Total, Los Chunguitos i Los Enemigos. I els Godfathers.

Què queda d’allò? Doncs ja no venc peixos tropicals i ja fa quinze anys
que vaig començar amb l’aventura de l’Enderrock, un bon dia em vaig
casar i ara tinc dos marrecs per casa, encara publico al Ruta 66,
segueixo fent fotos als concerts però amb càmera digital, les cròniques
les escric per El Punt, la May segueix sent una de les meves millors
amigues (tot i que no la veig tant com abans) i avui he aconseguit el
darrer disc de Willie de Ville (“Pistolero”).

I ahir vaig tornar a veure als Godfathers, I allà hi eren uns quants
que també hi van ser fa dinou anys, com el Coco, el McKey,
JL, en Joan, el Quim, el Moy, l’Alberto, en Jordi, el Roy… La seva versió de
l’Anarchy in the UK segueix sonant com sempre, invariable, energètic,
brutal.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.