Ple de setembre:
Tan bon punt comença el Ple es dóna compte del dictamen més punyent, la concreció d’allò ja comentat en l’apunt “Tongada d’enganys”, però fins ara no formalitzat. Un precedent històric dins i fora de la ciutat. Aquí serà recordat com l’insòlit frau electoral del 2011, qualificatiu emprat amb o sense eufemismes per tots els grups municipals. Fora de Sabadell serà l’exemple d’una nova modalitat de transfuguisme. Em refereixo a la constitució dels dos grups municipals ICV i EUiA com a resultat del trencament de la seva coalició a la circumscripció electoral de Sabadell.
Segons l’ordre del dia només es tracta de donar compte en el Ple, no s’ha de votar. Hi ha, però, una singularitat afegida, la moció presentada formalment per la Junta de portaveus i redactada pel govern, en la qual es proposa repartir l’assignació a un grup (3.000 euros mensuals) entre els dos nous grups. L’argument? Que les arques municipals no es poden ressentir pel fet que la coalició es desdobli en dos grups.
A l’escoltar als grups de CiU i del PP s’entén perquè el govern ha decidit incorporar aquesta proposta a última hora. Un i altre s’esplaien en crítiques vers la trencadissa i fan un discurs dur estrictament basat en no tolerar un augment del cost a expenses de la població. És fàcil deduir-ne com el Sr. Bustos no vol ser acusat de permetre un sobre cost econòmic, ja que el seu govern en surt beneficiat. Els dos grups hi perden econòmicament però mantenen els seus drets polítics, fet que li facilitarà plenament la governança.
La Virgínia, portaveu de l’Entesa per Sabadell una vegada més ha mostrat ponderació. Després de denunciar el frau electoral, sense fer-ne sang, també s’ha dit partidària d’evitar el sobre cost de la divisió, però argumenta que si és legal constituir dos nous grups municipals ho és amb totes les conseqüències. Això vol dir gaudir dels mateixos drets polítics i econòmics que els ja formalitzats, així proposa reduir la despesa de tots els grups fins equilibrar-la a la despesa actual. Ja us podeu imaginat la resposta: Ni parlar-ne!
Durant el debat en Juan M. Mena d’EUiA fa una defensa acèrrima sobre el dret a cobrar tota l’assignació. Manté una polèmica aspra amb el representant del PP (li retreu el canvi de portaveu) fins endinsar-se en el camp de l’ètica on exposa de forma altiva: “…ens podran donar lliçons de moltes coses, però no ens podran donar mai lliçons d’ètica,… no n’acceptem perquè en tenim i en tenim molta”. Al pronunciar aquestes paraules un xiuxiueig recorre una bona part dels escons i algunes cares mostren sorpresa per la gosaria.
La Carme Garcia comença la intervenció demanant disculpes a l’electorat pel fets succeïts. Eludeix qualificar i qualificar-se, es manifesta partidària de l’homogeneïtzació de l’assignació a tots els grups, però deixa molt clar que ells han de ser un reflex del que passa al carrer i discutir de retribucions econòmiques no s’entén, així declara que acceptaran sense cap objecció la decisió del Ple. Si més no, amb les seves paraules, revela sensibilitat davant el frau electoral en el qual es troba immersa.
El portaveu del govern, en Josep Ayuso, fa una explicació jurídica amb tan poca aportació política que més sembla el portaveu del secretari que no del PSC. Possiblement per això el Sr. Bustos, al tancar el debat, ens recorda no haver-hi antecedents d’un fet com aquest i s’esplaia en fer pedagogia sobre les assignacions econòmiques dels polítics, sense estalviar un retret al Juan M. Mena per la seva apropiació de l’ètica. Finalment la moció del govern s’aprova amb els vots del PSC, CiU i PP. S’abstenen Entesa i ICV. No voten EUiA. (Continua)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!