Estic molt emocionat de que em vaig trobar amb aquest lloc web. No he trobat a cap altre lloc informatiu sobre aquest tema abans de visitar el seu lloc. Aquest és un dels millors llocs web que he trobat. Espero que mai deixi d’escriure articles informatius.
SAMFAINA VALLESANA
Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera
Es debat la primera moció d’EUiA. Proposa declarar Sabadell lliure de desnonaments. La intenció, ens diu la portaveu, és anunciar als agents bancaris que ho tindran molt difícil per executar desnonaments a la nostra ciutat, perquè comptaran amb l’oposició de l’Ajuntament i del Govern de la ciutat. Un encert polític que a mans de la Marisol Martínez ha esdevingut una lamentable espifiada. Coneixent la veterania de la portaveu tot fa pensar que el veritable objectiu era un altre.
Per començar, cap dels arguments exposats a la moció per avalar la petició fan referència a l’esmentat objectiu. La petició conté també cinc acords més que l’Ajuntament no compliria, encara que vulgui, perquè no són reals o esdevenen variants d’allò que fa.
La portaveu d’EUiA, Marisol Martínez, defensa la moció amb una intervenció tremendista parlant del problema dels desnonaments a nivell d’estat amb un llenguatge capciós sobre els dèbils, els forts i el governs covards. Com si fos la primera vegada que es parla d’aquest tema tanca la seva intervenció amb la proclama “ha arribat l’hora del compromís i de la vergonya”. Una vegada més es falta al respecte del Ple i les seves paraules són sorollosament acompanyades d’aplaudiments per algunes persones del públic.
La portaveu d’ICV, Carmen Garcia, de cara al públic i amb un to dur alerta sobre la instrumentalització del tema dels desnonaments, en detriment de les persones afectades, perquè la magnitud del problema requereix del diàleg i de la unitat de plantejaments. Es queixa que no s’hagi seguit la línea de consens de la moció ple d’octubre i demana a EUiA que deixi la moció sobre la taula per treballar-la de forma unitària.
La Virginia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell també recorda el nivell de consens obtingut el mes d’octubre i lamenta que avui no s’hagi treballat de la mateixa forma l’actual moció i les següents que es proposaran sobre aquesta temàtica. Comenta la feblesa d’alguns dels punts que s’esmenten com ara la repetició de l’acord d’octubre sobre l’actualització del Pla Local d’Habitatge, on el regidor responsable ja s’hi va comprometre i se suposa va posar fil a l’agulla.
L’Antonio Vega parla en nom del PP per absència del portaveu habitual. Comença amb mal peu. Amb to d’avorriment repeteix que ja es va aprovar una moció el mes d’octubre “ fins i tot nosaltres vam donar-hi suport”. Fals. Es van abstenir després d’una intervenció desafortunada del mateix personatge la qual va provocar, entre altres coses, que la Virgínia Domínguez digués amb to contundent: “demanar-li al senyor Vega que no ridiculitzi les propostes i les preocupacions de molts ciutadans i ciutadanes. Em sembla que la gent que està patint aquestes situacions, i la que pot patir en un futur, es mereix un respecte.”
La falsa afirmació aixeca veus —No, no,…— entre el públic i obliga al president en funcions, Joan Manau, a demanar silenci. L’Antonio Vega continua: “Jo sóc advocat. He defensat a molta gent. El que no faig és organitzar un xou, venir a un ple i fer un míting, dir tonteries, dir coses que són d’impossible compliment.” Les veus contra el regidor del PP augmenten, aquest perd els estreps i contesta amb un exabrupte:
—A la mierda.
Quedem de pasta de moniato. El Joan Manau sense immutar-se insisteix amb la petició de silenci i torna a donar la paraula al representant del PP el qual reitera la frase anterior sobre la seva persona.
És el torn del Carles Rossinyol, portaveu de CiU. Crítica punt per punt els sis acords inclosos a la petició. Sobre el segon (es demana no posar cap mitjà municipal per executar els desnonaments) destaca la impossibilitat de complir-lo perquè precisament l’Ajuntament no posa cap mitjà per executar els desnonaments. Només mostra el seu acord en el sisè, revisar a la baixa el preu de les promocions de Vimusa. Dit això, per assegurar-se no fer diana, dispara per elevació i anuncia que si s’eliminen de la moció els altres cinc votaran a favor.
Tanmateix és el propi president Joan Manau, ara en qualitat de portaveu del PSC, qui fa la intervenció més punyent. Declara que EUiA avui no està presentant unes mocions per fer un treball sobre les conseqüències que té la crisi, sinó que està fent una proclama per quedar bé (malauradament la claca ho confirma). Es carrega de raó a l’explicar una vegada més l’exemple de la moció d’octubre feta amb consens. Una moció que va néixer de la PAH, diu, se’n va fer portaveu l’Entesa per Sabadell, i es va obrir a l’adhesió dels grups municipals. El resultat va ser un consens i aconseguir fer més actuacions en la mateixa direcció. La moció d’avui hem demanat deixar-la damunt la taula, afegeix, per poder treballar-la entre tots i passar d’una proclama a accions concretes, però EUiA s’ha negat a fer-ho.
En la rèplica la Marisol Martínez, fent orelles sordes a les observacions sobre una proposta en comú, retreu que la moció només depèn de la voluntat política de votar-la o no tal com s’ha fet a altres ciutats: “Deixin-se de tantes declaracions i mulli’s votant”.
Tot i així el Joan Manau insisteix dues vegades més demanant que la deixi sobre la taula: “i demà mateix ens posem a treballar perquè al proper Ple pugui ser possible presentar accions concretes”. Res fa canviar la decisió de la portaveu de EUiA i enfrontada amb tots els grups del ple, pel seu rebuig al consens, la moció és sotmesa a votació . Només obté quatre vots a favor, els d’EUiA i l’Entesa. Després de cada intervenció de la portaveu d’EUiA s’han escoltat aplaudiments des d’un sector del públic que ha ignorat la petició de silenci feta des de la presidència, però malauradament el més greu és que la forma de fer de la Marisol Martínez ha determinat que, avui per avui, Sabadell no incorpori l’àlies de “ciutat lliure de desnonaments”.
Amb aquest ambient polític remogut, s’enceta el debat de la segona moció presentada per EUiA on es proposa que les despeses generades pels desnonaments siguin imputades a les entitats financeres. La Marisol Martínez la presenta com si el debat anterior no hagués existit, fent-se-la seva sense cap oferta al consens, i lògicament el que provoca és que els grups municipals més sensibles amb el tema encara s’allunyin més de les seves propostes.
La Virgínia Domínguez expressa la perplexitat que es viu a la sala: “no acabem d’entendre la seva total determinació a perdre aquestes dues mocions… haurà perdut deliberadament dues mocions… no ha acceptat cap mena de flexibilitat perquè siguin aprovades més endavant i no ha recollit el guant que li ha ofert el govern municipal i els altres grups municipals que comparteixen… la preocupació i el compromís per pal·liar aquest problema social”.
ICV, PSC i CiU quasi amb els mateixos arguments anteriors es neguen a votar a favor. Aquesta segona moció també queda desestimada perquè ja només compta amb els vots favorables del grup proposant: EUiA. Perdre una moció és habitual, però fer-ho amb aquesta petulància és tot el contrari del què s’espera de la pedagogia política dels nostres representants.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!