SAMFAINA VALLESANA

Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera

5 de gener de 2012
0 comentaris

QÜESTIÓ D?ESTIL: PREMEDITAT I AMB TRAÏDORIA

Després del ple ordinari de desembre estic convençut que alguna cosa no funciona, o estan mal dimensionats els torns i temps d’intervenció dels nostres representants durant les sessions o un ple al mes és insuficient. La sessió s’inicià a les sis de la tarda i va finalitzar a dos quarts d’una sense exhaurir, ni de bon tros, l’ordre del dia previst.

No és la primera vegada que la sessió acaba a la ratlla de la mitja nit, però mai l’oposició havia necessitat autoritzar que es posterguessin  totes les seves mocions pel proper ple. No, no, aquests debats maratonians no parlen a favor d’una organització racional dels plens ni de com s’organitzen els nostres polítics.

 

Parlem del ple. El punt de l’ordre del dia més rellevant és l’aprovació inicial o no del pressupost del 2012. Ja se sap, el pressupost és un dels temes més crucials de les propostes que van a ple durant el curs polític, però enguany davant la persistent crisi encara agafa un aire de més significació política. És lògic doncs que augmenti la preocupació de les dues parts, govern i oposició, per aconseguir un ajustament de bisturí sobre la diversitat de les despeses i s’amplifiqui la voluntat de posar l’èmfasi sobre allò considerat prioritari per cadascú. S’escapen d’aquests raonaments les intervencions d’EUiA i CiU. Uns per limitar-se a fer una proclama ideològica, sense aportacions concretes a la proposta de la despesa i els segons per estar més preocupats en comparar la similitud entre els problemes del govern municipal i el de la Generalitat l’hora de confeccionar els respectius pressupostos.

 

No és el cas de la portaveu de l’Entesa per Sabadell, Virgínia Domínguez, que respetuosament ha efectuat la intervenció més punyent des de l’oposició i metòdicament contrastada amb les dades del govern, com ho prova la resposta rebuda. Els arguments emprats per defensar la seva proposta (document adjunt) agullonen al govern fins el punt que el ponent, Ramon Burgués, declina la seva responsabilitat política a l’afirmar que les propostes del pressupost són correctes perquè els tècnics municipals (els cita un per un) són molt competents …més endavant assegura què a pesar de la policia de barri cal una unitat policial (es refereix a la Unitat de Reforç Policial) que marqui allò que es pot i no es pot fer. Afirmació que en boca d’un mestre, un professional de l’ensenyament, la volem entendre com el gripau que s’ha d’empassar per mantenir una mínima coherència en la defensa d’un pressupost a mans d’un govern que arrossega els antecedents policials del cas Bemba.

 

Tanmateix ha estat el jurista i portaveu del PSC, el Josep Ayuso, qui s’ha mostrat més poc convençut de la validesa dels propis arguments o amb menys capacitat per defensar la línea política reflectida en el pressupost, tal com ha posat de manifest amb la seva actitud de replicar amb un atac personal, de forma premeditada i amb traïdoria, l’exposició feta per  la Virgínia Domínguez referint-se amb demagògia sobre les seves retribucions laborals. Aquesta intervenció barroera ha estat acompanyada, més endavant, per la intervenció del Sr.Bustos que tot i ser president del Ple, de la Federació de Municipis de Catalunya i del Consell de Governs Locals de Catalunya ha caigut en el simplisme infantil de reduir el debat fins a dir que qui no estigui d’acord en com s’apliquen actualment les retribucions pot deixar de cobrar-les. Ho ha fet quan la portaveu de l’Entesa, reglament en mà, ja no podia dir res. El fet ha motivat, dins del capítol de precs i preguntes, una intervenció molt mesurada de la portaveu d’ICV on ha demanat al Sr. Bustos que evités comentaris d’aquest tipus quan l’opositor/a ja no té capacitat reglamentària de rèplica. Com es pot suposar la resposta ha estat adient amb l’estil…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!